L’economista Thomas Piketty (Clichy, 1971) ha presentat aquest divendres al Palau Macaya el seu darrer llibre, Capital i ideologia, recentment publicat en català per Edicions 62. En un acte organitzat per la revista La maleta de Portbou i l’Obra Social La Caixa, introduït per l’editor Josep Ramoneda –que ha destacat com Piketty ha estat capaç de "vendre 100.000 exemplars" –, el propi autor ha resumit el seu darrer llibre –descrit per ell mateix com "més ric i interessant que El capital al segle XX"– com un intent de "presentar una història dels règims de desigualtat i dels sistemes de justificació de les desigualtats". En aquest sentit ha advertit que "cal prendre’s molt seriosament les ideologies que justifiquen les desigualtats", perquè en el fons sempre trobem "un discurs ideològic" i "sempre hi ha una alternativa a aquest pensament".

Piketty ha començat la seva conferència exposant l’esquema del llibre, dividit en quatre parts organitzades de manera cronològica. A la primera part, l’autor enumera els règims de desigualtat a la història, per passar a detallar en la segona l'estructura de les societats esclavistes i colonials. La tercera part la dedica a les grans transformacions del segle XX i a la quarta i darrera tracta els conflictes polítics contemporanis i les noves coalicions electorals que els protagonitzen, moviments com el "social-nativisme" exemplificat pel president dels EUA, Donald Trump, entre d’altres.

L’economista ha tornat a emfatitzar com la reducció de les desigualtats acaba repercutint positivament en l’economia. "Una reducció de les desigualtats", ha afirmat, porta a una "major mobilitat social i èxit econòmic". "Les mobilitzacions socials, les transformacions ìdeològiques, són les que poden transformar les desigualtats", ha defensat.

Reformar la Unió Europea

"Les crisis, històricament parlant, han estat molt importants en les reduccions de les desigualtats" i "sovint són necessàries per produir un canvi històric", ha argumentat l’economista, per a qui "la història és una història de les crisis". I si s'ha de parlar de crisi és inevitable no fer-ho de la de la Unió Europea, "un laboratori de la globalització" en paraules de Piketty. "Si no aconseguim que la UE funcioni, com limitem el creixement de les desigualtats o l’escalfament global?", s’ha preguntat.

L'acadèmic, que s’ha descrit com un "federalista europeu", ha subratllat com "les classes mitjanes no creuen ja més en la UE". Els casos del Brexit o les protestes del moviment de les armilles grogues a França en són un bon exemple. "Jo no crec que les classes populars estiguin demanant autoritarisme", ha reflexionat a aquest respecte, destacant el seu "abandonament". "Abans eren els grups menys educats que més votaven pel Partit Demòcrata als EUA i el Partit Laborista al Regne Unit, això s’ha capgirat", ha senyalat.

"La qüestió al replegament identitari, la tornada als estats nacionals, m’inquieta", ha confessat Piketty a l'afegir que o es reforma "el sistema europeu o bé aquest explotarà, perquè hi haurà altres referèndums per sortir de la UE".

També ha plantejat la necessitat d’una "fiscalitat comuna" per a tot l'espai comunitari amb un impost als patrimonis, un major control sobre les grans corporacions com Google i possiblement fins i tot sortir d’alguns dels tractats. "No podrem tenir una lliure de circulació de bens i capitals si no tenim un projecte de justícia fiscal en comú", ha reiterat i, del contrari, "anirem directes al divorci" ja que "l’únic discurs que acontentarà a les classes populars és tornar a les fronteres" la qual cosa "no permetrà reduir les desigualtats o lluitar contra el canvi climàtic". "L'únic àmbit on ha creat institucions comunitàries ha estat en el bancari", ha lamentat. Si no es realitzen reformes "la democràcia liberal està en risc", ha sentenciat l'autor.

A un altre nivell, l’economista francès s’ha manifestat partidari d’un "socialisme participatiu" que estigui "basat en una gran descentralització, al revés de l’experiència soviètica" i prenent com a exemple les "experiències de cogestió germànica i nòrdica, amb presència de representants dels treballadors als consells d’administració de les empreses".

Piketty i Catalunya

L’autor de Capitalisme e ideologia no ha pogut escapar de la polèmica causada per les seves declaracions sobre l’independentisme català. Piketty ha matisat que encara que "hi han molts determinants culturals, identitaris... Les qüestions fiscals no poden ser ignorades". La de Catalunya és una "crisi d’una altra naturalesa" on passa "exactament el contrari que al Brexit: els que tenen més educació i riquesa volen sortir d’Espanya i que Catalunya esdevingui una República independent i viceversa".

A la pregunta de l’exeurodiputat del PDeCAT Ramón Tremosa, Piketty ha reconegut que "en el cas independentista català sé que hi ha forces molt diferents", però ha demanat "saber si al si de tota aquesta diversitat hi ha persones que diguin quina és la visió a Europa: una Europa federal, destinant els impostos a Brussel·les, o convertir Catalunya en un altre Luxemburg". Els independentistes, ha insistit, "han d'explicar quina és la seva visió a llarg termini de la UE".