Els preus de la majoria dels béns i serveis de primera necessitat han entrat en una espiral ascendent, vertiginosa en els últims mesos en uns casos, i entre sostinguda en anys i cronificada en altres, que està complicant la sortida de la crisi pandèmica a les famílies, especialment a les de menors ingressos que són les que majors percentatges de la seva renda es veuen obligades a destinar a l'adquisició d'aquests productes.

Els últims registres de l'IPC (Índex de Preus de Consum), referents al mes de juliol, assenyalen els preus de l'habitatge, els aliments i el transport, juntament amb l'hostaleria per l'època de vacances i les comunicacions, com els grups d'articles l'encariment dels quals més estan notant les famílies en les seves butxaques, amb augments de l'1,7% només en un mes en el que té a veure amb la nevera, del 9,4% anual en el relacionat amb el sostre i del 8,5% en el del transport, estretament vinculat al seu torn amb l'activitat laboral.

Crida l'atenció l'estreta relació entre aquests tres àmbits del consum, irrenunciables per a qualsevol llar i l'escalada de preus dels quals és paral·lela a la d'altres productes com l'energia i serveis bàsics com el subministrament d'aigua i el seu posterior sanejament, i les necessitats humanes que el psicòleg Abraham Maslow va col·locar en els estrats bàsics de la piràmide de necessitats de l'ésser humà: alimentació, aigua, refugi, protecció, descans i confort, és a dir sostre i rebost, en el primer, i seguretat física, d'ocupació i de recursos, és dir casa i activitat laboral, en el segon.

Les pressions inflacionistes, que arriben al 2,9% en termes interanuals, s'estan concentrant en els béns i els serveis de primera necessitat per a les famílies, en els subministraments més bàsics per al dia a dia.

Què està passant amb l'habitatge?

Els preus de l'habitatge continuen per sota dels que es van assolir durant la bombolla de la primera dècada d'aquest segle, tot i que no gaire: el portal Idealista.com porta tot l'any situant la mitjana del metre quadrat per sobre dels 1.800 euros, una cotització que no s'assolia des de finals de 2012 i que es queda un 11% per sota del rècord de 2.053 de juliol de 2007. Aquest augment de preus s'ha accelerat en els últims mesos, amb un encariment general de gairebé el 5,7% que es duplica amb escreix (13,2%) en el cas de l'habitatge nou, segons les dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística).

L'encariment afecta també l'habitatge de lloguer, el preu del qual, segons les dades de l'INE, supera el 5% en l'últim lustre, amb increments molt més acusats en les grans ciutats i algunes zones costaneres malgrat la punxada de l'arrendament turístic, i amb ell de la seva estirada alcista, amb la pandèmia.

A què es deu aquesta tendència?

"A Espanya hi continua havent un problema d'habitatge ociós comprat per especular i buscar rendiments, part d'ell en mans de fons, alguns dels quals l'han aconseguit de manera injusta, i un altre per la inexistència d'un parc públic de lloguer quan hi ha necessitat d'ell", explica l'economista Manuel Garí, que percep dues inquietants expectatives en aquest sector: "s'estan escalfant els preus per llançar el mercat de l'habitatge nou" mentre "la presència de l'habitatge turístic s'estén a llocs insospitats mentre es torna a apostar per un 'boom' de l'turisme". "Això són vasos comunicants", adverteix.

Per a Juan Miguel Báez, professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Saragossa, "Espanya és un cas especial on l'habitatge atén necessitats bàsiques però també als requeriments de la indústria turística, els vaivens condicionen molt el preu". Tots dos coincideixen a apuntar a una barreja de tots dos factors, la demanda per habitar i les expectatives de rendibilitat amb el turisme, com els principals motors que estan tirant a l'alça dels preus.

Pugen més preus vinculats a l'habitatge?

Sí. A més dels de l'electricitat i el gas, els d'alguns dels serveis bàsics com la recollida d'escombraries, el subministrament d'aigua potable i el sanejament de la residual porten temps amb tendències alcistes que es mantenen en l'actualitat, dins de un escenari general d'augment de la despesa de les llars, a les quals, com a mitjana, cada any viure els costa mil euros més.

En només deu mesos, i segons les dades de l'INE, el cost del tractament de les aigües residuals que suporten les llars i que presten els ajuntaments s'ha disparat en dos punts, mentre que el de la recollida d'escombraries i el de l'aigua de boca romanien pràcticament congelats. Els tres serveis municipals han moderat en els últims set anys, encara que sense revertir-la, la tendència alcista que venen marcant des que l'INE va començar a recollir les seves dades fa catorze i, en el cas de l'aigua de l'aixeta, dinou anys.

Quant més costa escalfar o refredar una casa?

Les dades del Ministeri d'Indústria són prou clares: un 13,3% més que al començament d'any si s'utilitza GLP, un 9,5% amb gas natural liquat i un 4,4% si es consumeix comprimit. El preu mitjà del primer d'aquests combustibles es troba ja per sobre de les cotes que va aconseguir a la fi de 2019, en l'última pujada notable, que en aquella ocasió va ser puntual, mentre els altres dos mantenen encara sengles marges del 4,5% i el 7%, tot i que els superaran en breu si es manté el ritme de l'encariment que han registrat des del començament de l'estiu.

A aquests preus se'ls sumen els de l'electricitat, que porta des de primers de juliol batent els seus rècords de cotització en el mercat majorista en una propensió que es mantindrà com a mínim fins a finals d'aquest any i en la qual el major control de l'ús de les centrals hidroelèctriques tampoc assegura que les de gas que puntualment entren en el sistema segueixin mantenint en nivells elevats el mix de què acaba depenent el rebut que paga el consumidor.

Què està passant amb les elèctriques?

"Hi ha un sistema estranyíssim i complex de generació de preus la modificació del qual és complexa tècnica i jurídicament", indica Pedro Mata, economista i professor de l'escola de negocis ESIC, mentre Báez apunta com aquest model d'oligopoli, "molt allunyat dels que els economistes anomenem 'competència perfecta', en què es maximitza l'interès general a l'haver molts oferents i molts demandants d'un bé, exigeix mesures dures de control que no sé si Europa admetria".

Es tracta, doncs, d'una qüestió de preus (el que es cobra pel bé) i no de costos (el que costa produir-lo), coincideix Garí, crític tant amb els processos de privatització iniciats fa tres dècades com amb el sistema de tarifes. "Va ser un regal i a més els va subvencionar els costos", indica en referència a l'etapa de José María Aznar com a president del Govern espanyol, al mateix temps que destaca com aquestes companyies energètiques, a més de comercialitzar la seva pròpia generació, "revenen l'electricitat i el gas que adquireixen en altres països i fan negoci amb la intermediació" quan "es tracta d'un bé estratègic al qual resulta indispensable que els consumidors tinguin accés".

Això ha provocat canvis en els hàbits de consum?

Comença a causar-los. Un estudi realitzat per la comercialitzadora Aldro Energia assenyala que el consum nocturn d'electricitat ha augmentat un 2%, mentre que el de les últimes hores del dia, en el període pla de les 22.00 a les 00.00 hores, l'increment arriba al 5%. "Les llars estan començant a traslladar demanda a hores planes", cosa que "confirma els canvis en els hàbits de consum, però sense ser alteracions radicals", assenyala en una nota.

Quant costa omplir el dipòsit del cotxe?

Gairebé un 19% més que a principis d'any tant si el vehicle és de gasolina com si és de gasoil, segons indiquen les dades del Ministeri d'Indústria sobre els preus mitjans dels combustibles. Un dipòsit de cinquanta litres sortia al juliol per 70,26 euros en el primer cas i per 63,18 en el segon quan al desembre de l'any passat costava, respectivament, 59,10 i 53,24. Són deu euros més en totes dues opcions, cosa que encareix de manera notable els desplaçaments i que resulta especialment costós en els de caràcter laboral.

Per què pugen els combustibles?

Els experts coincideixen que es deu a una conjunció de factors entre els quals destaca la reducció de les exportacions de petroli i l'augment de demanda de dièsel com a conseqüència de canvis en la normativa sobre combustibles en el transport marítim. Els països de l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) han acordat elevar la producció en 400.000 barrils diaris a partir d'aquest mes i frenar les restriccions que s'apliquen des de l'inici de la pandèmia per frenar el corrent alcista dels combustibles, un mesura que tradicionalment triga a traslladar-se als preus de venda al públic més que els encariments per la caiguda de les extraccions i del seu refinat.

Què passa amb la nevera i el rebost?

El preu dels aliments encadena més d'una dècada d'encariment generalitzat, en un procés a què no són alienes les conseqüències de la globalització i de l'especialització de zones en produccions intensives de vegetals i bestiar, amb el que augmenta la influència dels costos del transport, actualment disparats, en la fixació dels preus.

Els registres de l'INE indiquen que els productes alimentaris s'han encarit un 18,19% en l'última dècada, amb pujades d'entorn del 10% per a les carns, superiors al 15% per als peixos i les llegums i propers al 30% a la fruita. Els majors encariments en el que va d'any s'han centrat en l'oli d'oliva, que ha pujat 18 punts, i en tres gammes de productes frescos: el pollastre i els ous, que s'han apreciat més de quatre, i la fruita, amb un augment d'una mica més de cinc al tancament de juliol després d'una caiguda de gairebé quatre en l'últim mes.

Això, però, no vol dir, ni molt menys, que els comptes de resultats dels que cultiven i crien aquests aliments vagin sobrats. Segons indica l'últim IPOD (Índex de Preus Origen Destí) de l'organització agrària COAG, referent al mes de juliol, el pagament que reben es multiplica gairebé per cinc entre el camp i el lineal de supermercat i per una mica més de tres quan surt d'una granja, amb casos extrems com la ceba, que està prop de multiplicar-se per deu; l'all i la pruna, la cotització dels quals és més de vuit vegades superior, i del carbassó, el préssec i la síndria, que es multipliquen per sis.

Per què pugen tant els aliments frescos?

Andrés Góngora, responsable del sector de la fruita de COAG, assenyala les empreses de distribució i de comercialització: "cada vegada que veuen que les seves necessitats estan cobertes tiren avalls els preus en el camp, però sense repercutir aquests estalvis al consumidor", amb la qual cosa els marges creixen. De fet, sectors com el fruiter estan traient la producció sense un preu fix, a l'espera de conèixer el valor de la seva collita un cop s'hagi venut al detall. "Cal treballar la Llei de la Cadena Alimentària per operar amb contractes, no es pot esperar a tenir el producte a la botiga per saber a quant es ven ", anota. Báez i Garí coincideixen a assenyalar com un altre factor el del transport, especialment en els productes d'importació, al que el segon afegeix l'augment de la demanda per la major activitat de l'hostaleria.

Aquest quadre de preus alcistes té 'efectes secundaris'?

Sí, ja que aquestes tendències alcistes influeixen en l'IPC general, que ja se situa en el 2,9% interanual i al qual solen estar referenciades revisions com els augments de salari previstos en els convenis i les d'altres contractes com els de lloguer de habitatge. "Estan pujant molts components de l'IPC i la inflació s'acosta al 3%, però si no es té en compte els aliments i l'energia es queda en el 0,6%", assenyala Mata, que apunta que "la inflació no reflecteix una animació de l'economia" sinó l'escalfament d'alguns sectors mentre crida l'atenció sobre els efectes que aquests augments poden tenir en termes d'ocupació.

"El problema, més que en l'indicador, està en el que depèn de l'indicador. Més que l'augment del preu de l'habitatge i de l'electricitat, em preocupa el de la inflació per les seves conseqüències", afegeix. Garí, per la seva banda, adverteix que aquests escalfaments de sectors concrets poden estar "creant un miratge en el PIB, que pot estar creixent més per preus que perquè hi hagi una major producció de béns i de serveis".