Dret a l'habitatge El TC tomba part de la llei catalana de regulació dels lloguers

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat parcialment la Llei catalana de regulació dels lloguers després d'estimar parcialment el recurs presentat pel PP quan es va aprovar, el setembre de 2020, sota l'argument que envaeix competències estatals. En una decisió presa per unanimitat, el TC ha acceptat el recurs, que fonamentalment se centrava en set articles que regulen el que la llei estableix com a mercats d'àrees tensionades on s'hi aplica un topall al preu del lloguer. Aquest límit de preu el fixava la Generalitat, prèvia declaració de cada municipi afectat com a "zona tensionada".  

En un comunicat, el Sindicat de Llogateres ha condemnat que el TC "tombi les decisions del Parlament de Catalunya i retalli el dret a l’habitatge en benefici dels interessos del lobby immobiliari". I afegeix que la regulació de lloguers "és una eina efectiva per abaixar el preu dels lloguers i ha beneficiat més de 160.000 famílies llogateres en l’últim any, abaixant els lloguers una mitjana del 5% a les ciutats regulades, on viu el 70% de la població catalana".

Pel Sindicat de Llogateres, l'aplicació de la llei "ha estat un èxit", en provocar rebaixes de preus i més contractes de lloguer

Posteriorment, l'entitat ha comparegut al Parlament acompanyat dels quatre partits que van aprovar la llei -ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem-. Enric Aragonès, un dels seus portaveus, ha insistit sobre que "l'aplicació de la Llei 11/2020 ha estat un èxit: ha fet baixar els preus dels lloguers cada trimestre i ha fet pujar el nombre de contractes signats fins a xifres històriques". I ha afegit que fins i tot ajuntaments governats per partits que s'hi van oposar -com el PSC o PP, que tenia l'alcaldia de Badalona quan va començar-se a aplicar la normativa-, van declarar-se zona tensionada, de manera que pogués beneficiar "els seus veïns". 

Concentració en contra la sentència el dissabte

Carme Arcarazo, també portaveu del Sindicat de Llogateres, ha anunciat la convocatòria d'una concentració per aquest dissabte a les 18h a la plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el rebuig a la sentència del TC i defensar la necessitat d'una regulació dels lloguers. Per a Arcarazo, el Constitucional "ha la fet feina bruta a la patronal immobiliària i ho ha fet un cop més retallant el dret a l'habitatge".

Un tribunal "al servei dels fons voltors"

Com era de preveure, els quatre partits que van votar a favor de la llei han mostrat el seu desacord amb la decisió del Constitucional i s'han compromès a buscar maneres de superar-la i tornar a regular el preu dels arrendaments, tot i que amb matisos diferents.

Voluntat de tirar endavant una LAU catalana

Vilalta ha recordat que la llei va sorgir d'un "ampli consens" polític i ciutadà -tenia l'aval de 4.000 entitats- i "ha servit per evitar l'especulació", a més d'impedir l'expulsió de llogaters, que ja no es veien afectats per encariments de la renda. A partir d'aquí, ha reclamat que tenir la "sobirania del nostre país", és a dir, la independència, és clau per poder "garantir els drets de la nostra ciutadania".

Aprovada amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem

La regulació va ser aprovada amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem el setembre de 2020 al Parlament després de rebre l'aval de 4.000 entitats socials -entre les que hi ha Òmnium Cultural, la PAH o l'Observatori DESC, a banda del Sindicat de Llogueteres-, mentre que s'hi van oposar les patronals Foment del Treball i Pimec, els actors tradicionals del sector immobiliari i el PSC, Cs i el PP. Des que ha estat vigent, la regulació ha provocat una caiguda del preu allà on s'aplica, però no s'ha reduït l'oferta, desmuntant el que pronosticaven els seus detractors.