Quatre anys després de l'acte en solidaritat amb el dret a decidir català, el carrer Zurita del madrileny i cèntric barri de Lavapiés va tornar a albergar aquest dimarts els desitjos d'independència de Catalunya. Un acte organitzat per Madrileñ@s por el Derecho a Decidir al conegut Teatro del Barrio va aconseguir reunir distingides figures de l'àmbit cultural i jurídic per realitzar un balanç sobre aquests quatre anys després d'aquell 17 de setembre de 2017, quan es van donar cita per primera vegada. Durant la conversa va sortir a la llum la "repressió" per part de l'Estat espanyol cap a Catalunya i com el moviment sobiranista es rearmarà a partir d'ara.

A la taula, un planter amb representants de les dues majors organitzacions de l'àmbit català, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al costat de dos experts en dret i la judicatura. Entre les files del públic, cares distingides: Gerardo Pisarello, d'En Comú Podem i integrant de la Mesa del Congrés dels Diputats; Maria Dantas, diputada d'Esquerra Republicana; Oskar Matute, diputat a la Cambra baixa per EH Bildu; i Albert Botran, també parlamentari al Congrés per la CUP.

Jordi Cuixart, líder d'Òmnium Cultural, va ser el primer a intervenir en l'acte mitjançant un vídeo gravat. En ell va agrair la celebració d'aquest tipus d'actes que representen la "solidaritat de el Madrid antifeixista, del Madrid del 'No Passaran'". L'independentista també va afirmar que aconseguiran que Espanya sigui condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per la vulneració de drets fonamentals, i també que el conflicte català ha aconseguit la unió de tots els demòcrates de l'Estat espanyol".

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, va prendre la paraula per incidir que, durant aquest temps, s'ha reforçat la legitimitat del procés d'autodeterminació, "tot i que la seva aplicació no està regulada de manera explícita". Així mateix, va referir-se a l'autonomia catalana com quelcom que l'Estat espanyol "dona i treu quan vol", amb relació a l'aplicació de l'article 155. Des de la perspectiva del procés judicial que va portar a diversos líders del Procés a la banqueta dels acusats, la presidenta de l'ANC va comentar que el tribunal "va convertir un dret fonamental en un delicte a força de repressió".

Ningú renuncia a la unilateralitat

Com a resposta a la pregunta formulada per Mireille Tumba, membre de l'organització convocant, sobre en quin estadi es troba actualment el conflicte català, Paluzie va respondre que "per molt reforçat que estigui el dret d'autodeterminació, la partida es juga en clau de poder , i la majoria d'independències no s'han aconseguit votant, sinó per la via dels fets ". Aquests fets, va continuar, passen per estar presents en els òrgans autonòmics de presa de poder. Així mateix, la sobiranista també va valorar la consulta del 2017 com una victòria, ja que "derrota és el que es va emportar el Govern de Rajoy, que va dir que no es podia votar i finalment ho vam fer".

En els seus propis termes, i portant la valoració de la situació present: "Ningú a l'independentisme ha renunciat a la unilateralitat perquè això és renunciar a la independència". Com a punt negatiu a aquests quatre anys des del referèndum català, la presidenta de l'ANC va incidir que no han servit per teixir una estratègia unitària en l'independentisme.

Pugna entre líders

Sobre aquesta mateixa idea va pronunciar-se Àngel Castiñeira membre de la junta d'Òmnium Cultural: "Després de la sentència del Procés es va produir una decapitació total dels lideratges, el que suposa una pugna dins el sobiranisme per veure qui el lidera". Després d'explicitar que els represaliats per la consulta catalana ascendeixen a més de 3.500 i les multes arriben a sumar milions d'euros, l'estratègia a partir d'ara passa per "donar poder, des d'una visió adulta, al poble de Catalunya perquè arribi el dia en què es pugui manifestar a favor o en contra de la independència".

També va referir-se al lema "ho tornarem a fer", al qual va sumar-hi un afegitó: "Ho tornarem a fer millor", va afirmar. Des del seu punt de vista, la tàctica a partir d'ara no és política en el curt termini per aquest procés de redefinició de líders, però sí que passa per una articulació de la societat civil catalana. "En uns 3 o 4 anys ens tornarem a trobar amb una situació semblant a la de 2017. Ho tornarem a fer, i millor", va reafirmar-se Castiñeira.

La repressió continua

L'antic lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urias també va participar en l'acte. Ell va aportar la perspectiva més jurídica de la situació: "Fa molt que no veia una repressió com la que han patit els líders sobiranistes que han decidit no exiliar-se, potser des que el que va passar a Euskadi. Els van ficar a la presó preventiva sense complir els supòsits per això i la sentència del Tribunal Suprem és inexplicable per a un jurista, potser sí la pugui entendre un polític", va comentar.

Urias, a més, va afirmar que Espanya ha comès una "vulneració de Drets Humans gravíssima", i que la segueix cometent: "Sembla que hem passat al moment polític de la qüestió, però això no és així. Els exiliats no poden tornar a Espanya i la repressió continua latent". Referent a això, l'exlletrat del Tribunal Constitucional va dir que "la judicatura representa a aquelles persones que durant la Transició van negociar amb els demòcrates, però no a aquests mateixos demòcrates". "Entenen que per sobre de la llei estan els seus valors, el que significa un cop d'Estat judicial en veure més important el seu concepte de pàtria que la lletra de la Constitució", en les seves pròpies paraules.

Un dels aspectes que el propi Urias també va abordar és el positiu que ha comportat per al conjunt de l'Estat espanyol el conflicte català: "Això ha obert una esquerda que no existia abans en l'esquerra, i és que el conflicte sorgit després de l'1 d'octubre és una lluita pels drets fonamentals de tots els espanyols, no només per la independència catalana".

Votar per perdre el "principi autoritari de la vida"

La jurista Begoña Lalana va començar la seva intervenció recalcant que "els Drets Humans van néixer de la necessitat per part de la gent de defensar-se del poder". L'experta va fer un repàs pels ordenaments legals en què es recull el dret d'autodeterminació dels pobles a nivell internacional i ratificats per Espanya. També va referir-se al cas del referèndum escocès, pactat amb el Govern britànic: "El van perdre els independentistes per molt poc, i sembla que plantejaran que es torni a votar. Qui diu que no es pot estar votant una cosa així contínuament és que té un principi autoritari de la vida perquè la lliure autodeterminació és un dret consubstancial a la democràcia".

Aquesta experta en Drets Humans també va defensar que "les normes jurídiques han de adaptar-se als temps donada la necessitat d'una resposta a aquest nivell, ja que si no es produeix, no es resoldrà el conflicte". Pel que fa a l'actuació del Tribunal Constitucional, Lalana va informar que tan sols l'1,56% de les demandes d'empara van ser admeses per aquest Tribunal: "No és que no estudiïn els recursos i els deneguin perquè pensen que no tenen transcendència constitucional , és que ni tan sols els arriben a debatre ", en els seus propis termes. "La persistència en la consecució d'un dret és molt important", va acabar dient la jurista.

Finalment, el músic Joan Anaya va tancar l'acte amb dues cançons de Lluís Llach. Viatge a Ítaca va ser la primera composició que va ressonar en un emmudit i agraït Teatro del Barrio, expectant de l'última cançó. Els assistents, al final del tot, han condensat el seu entusiasme al cantar la mítica L'estaca. "¡Visca Catalunya lliure i visca la lluita dels pobles!", va ser el crit amb el qual el propi Anaya va concloure l'esdeveniment.