Dones que van canviar la ciència, encara que no et sonin els seus noms
Celebrant el Dia Internacional de les Dones volem retre tribut a dones que haurien d'estar als llibres de text i ser part de la nostra cultura general.
Publicidad
MADRID, Actualizado:
A la majoria de les persones ens costa citar noms de dones científiques de memòria. De fet, molts ens frenem després de citar Madame Curie. No obstant això, la història i l'actualitat està plena de dones que han estat i són claus en l'avanç de la ciència i en configurar el món tal com el coneixem, encara que moltes es mantinguin encara anònimes. Celebrant el Dia Internacional de les Dones volem retre tribut a aquestes dones que han de ser als llibres de text i ser part de la nostra cultura general. Aquí en ressaltem algunes, encara que n'hi ha moltes mes.
Publicidad
Rosalind Franklin (1920-1958)
Les investigacions d'aquesta biofísica i cristal·lògrafa sobre l'ADN van permetre els increïbles avenços científics que es van produir-se al segle XX. No obstant això, la seva història és molt trista i pròpia d'una novel·la d'espionatge. Els seus descobriments van ser robats per un col·laborador anomenat Wikings que el 1962 va aconseguir, al costat de Wratson i Crick el Premi Nobel usant els descobriments de Frankin com a base.
A ella se la coneix per l'anomenada Fotografia 51, que mostrava clarament l'estructura de doble hèlix de l'ADN. No obstant això, qui va passar a la història va ser un dels premiats com a descobridor de "l'hèlix de Watson». Franklin no va poder veure el resultat del seu treball, ja que va morir d'un càncer provocat, probablement, per la seva perllongada exposició a la radiació. Anys més tard Watson va reconèixer que les investigacions d'aquesta científica nascuda a Londres havien estat fonamentals per a la seva descoberta. Un llibre escrit per Anne Sayre va reivindicar la seva figura.
Inge Lehmann (Dinamarca, 1888-1993)
El seu major descobriment i pel qual va ser reconeguda en la seva època per la comunitat científica va ser la "discontinuïtat de Lehmann" que va fer pública en el seu article científic titulat "P" (en referència a una ona sísmica) que és el que li va permetre demostrar que existia un límit, una discontinuïtat en el centre de la terra que separava un nucli intern sòlid i a un extern líquid.
Publicidad
Si bé avui tots sabem que la terra té diferents capes i densitats i un nucli intern i extern (i que no és buida, com es pensava en la seva època), pocs coneixen el seu nom. Graduada en matemàtiques per la Universitat de Copenhaguen i Cambridge, el destí la va portar a treballar amb científics que analitzaven les ones sísmiques. Entusiasmada per aquesta ciència va estudiar sismologia a Alemanya, França, Països Baixos i Bèlgica. Lehmann va utilitzar els terratrèmols per confirmar la seva teoria. Va observar que, de les dues ones que es propaguen en un sisme (la P i la S) tenien comportaments diferents i que la P es perdia durant uns graus en una zona de "ombra". Això la va portar a determinar que es tractava de densitats diferents. La discontinuïtat d'aquestes dues zones és la que porta el seu nom. Va ser molt valorada en la seva època i va participar en pràcticament totes les reunions de la Unió Internacional de Geodèsia i Geofísica.
Katherine Johnson (Estats Units, 1918)
Dir Katerine Johnson i numeros és gairebé un sinònim. Aparentment des de la seva tendra infància, Katherine ho comptava tot. Segons ella mateixa reconeixia, comptava els passos fins a la carretera, els que hi havia fins l'església o el nombre de plats que rentava. La seva intel·ligència era enorme i li va permetre acabar estudis molt aviat saltant-se cursos graduant-se de matemàtiques i francès a l'edat de 18 anys. Originària d'un petit poble de Virgina i sent negra, el seu destí semblava decidit. Les lleis de segregació racial no li permetien molt més que dedicar-se a ser mestra. Durant anys va treballar com a professora de matemàtiques, música i francès a Marion (Virgínia).
Publicidad
El 1953 va començar a treballar a la NACA (predecessora de la NASA), que reclutava afroamericanes per realitzar tasques en el seu departament de càlcul. Com a experta en matemàtiques i geometria, realitzava tots les operacions que necessitaven els enginyers aeronàutics. A poc a poc va començar a conèixer la feina que feien, fer preguntes i demanar permís per escoltar a les seves reunions. No va passar molt temps fins que va començar a pensar i a proposar alternatives.
Emmy Noether (Alemanya, 1882-1935)
Si Emmy Noether s'hagués dedicat a ensenyar francès i anglès, com semblava abocada de jove, la ciència hagués perdut una de les ments més brillants de la història. Especialitzada en l'àrea de física teòrica i àlgebra abstracta era considerada per Hilbert i Einstein, entre d'altres, com la dona més important de la història de les matemàtiques.
Publicidad
Noether ho va tenir molt difícil per ostentar un càrrec acadèmic. A Alemanya les reticències cap a la dona en l'educació eren més grans que en altres països del seu entorn. Malgrat la seva brillantor, les universitats no la acollien com a professora per ser dona. Així va passar molts anys donant classes en lloc dels seus companys homes i sense cobrar un sou.
Ada Lovelace (1815-1852)
Aquesta brillant matemàtica anglesa, és reconeguda com la primera persona que va desenvolupar un codi de computació. De fet la NASA li va posar el seu nom a un programa. Va ser una avançada al seu temps, va descobrir que, mitjançant una sèrie de símbols i normes matemàtiques es podien calcular grans sèries de nombres. Lovelace va preveure les capacitats que més endavant tindrien les màquines.
Publicidad
Mary Anning (Regne Unit, 1799-1847)
Paleontòloga. Va identificar correctament el primer esquelet d'ictiosaure, rèptil marí de l'època del Juràssic, va trobar els primers dos esquelets de plesiosaures i el primer de pterosaure fora d'Alemanya. Anning va realitzar importants aportacions a la paleontologia i la geologia.
En una època en la qual molts encara pensaven que cap espècie s'havia extingit, Anning va presentar proves paleontològiques que van ser clau per assentar la teoria de l'extinció de les espècies. No obstant això, la Societat Geològica de Londres mai va voler admetre-la entre els seus membres i durant tota la seva vida va patir el menyspreu de la resta de paleontòlegs, que es van apropiar dels seus descobriments i els seus estudis sense si més no esmentar-la en les seves publicacions.
Publicidad
Caroline Lucretia Herschel (Alemanya, 1750-1848)
Astrònoma, matemàtica i cantant d'òpera. Va descobrir 8 cometes i 3 nebuloses, i va elaborar diversos catàlegs d'observacions astronòmiques. Va treballar intensament al costat del seu germà William, descobridor del planeta Urà. Tots dos calculaven, dissenyaven i construïen els seus propis telescopis.
L'1 agost de 1786 Caroline Lucretia va trobar el seu primer estel, que va ser descrit com 'el primer cometa femení'. Aquesta troballa li va valer el reconeixement de la comunitat científica i un sou de 50 lliures anuals atorgat pel rei Jordi. En els anys següents va descobrir uns altres set estels, a més de nebuloses, galàxies espirals i irregulars i cúmuls oberts que actualment figuren en el Nou Catàleg General. En 1798 va enviar a la Royal Astronomical Society el seu "Índex d'observacions d'Estrelles fixes de Flamsteed", amb una llista de 560 estrelles que l'astrònom havia omès.
Publicidad
Barbara McClintok (Estats Units, 1902-1992)
Científica especialitzada en citogenètica, va estudiar els cromosomes del blat de moro i com canvien durant la reproducció. En el procés, va desenvolupar una tècnica per visualitzar els cromosomes del blat de moro i va usar anàlisi microscòpica per demostrar idees genètiques fonamentals, incloent la recombinació genètica durant la meiosi. Va produir el primer mapa genètic del blat de moro, relacionant regions de cromosomes amb trets físics.
Cap a meitat del segle passat, va demostrar com els gens són responsables de fer que certes característiques genètiques s'activin o no. Va desenvolupar algunes teories per explicar perquè algunes característiques presents en la informació genètica són reprimides mentre altres s'expressen en unes i altres generacions de plantes de blat de moro. Les seves idees van rebre l'escepticisme de part d'altres investigadors, el que la va portar a deixar de publicar els seus informes en 1953.
Publicidad
Chien-Shiung Wu (Xina, 1912-1997)
Encara que la seva aportació a la ciència ha estat prolífica, Wu és coneguda per un experiment en particular: demostrar, de forma inequívoca i definitiva, que la suposició que es conservava la paritat en la força nuclear feble no era vàlida. No obstant això, en aquell temps ja havia fet moltes altres aportacions substancials a la física nuclear sent reconeguda com un dels més grans físics experimentals del seu temps.