Dona treballadora: el capital o la vida
Com ja explicaven les feministes italianes, el treball de cures no compta ni amb reconeixement social i econòmic i, en canvi, sosté la resta del sistema econòmic. Silvia L. Gil: “El feminisme és capaç de fer una cosa imprescindible en aquest moment de devastació: proporcionar un nou sentit de vida a partir del dolor i la violència escampades pel món".
Publicidad
barcelona, Actualizado:
Shirley Sandy va arribar de Bolívia a Barcelona fa tretze anys. Època precrisis. El tren va passar de llarg de Barcelona i va caure gairebé per casualitat a Vilafranca del Penedès. La nit en la que va arribar no coneixia a ningú, no tenia clar on estava o a què es dedicaria. La seva primera feina va ser com a treballadora domèstica 24/7 cuidant d'una mare i filla dependents. 1.200 euros.
Publicidad
Els paranys del mercat
La feminista i crítica teòrica estatunidenca Nancy Fraser desenvolupa en profunditat aquesta idea en l'assaig De com cert feminisme es va convertir en criada del capitalisme. I la manera de rectificar-ho. Fraser analitza les conseqüències del moviment emancipatori de les dones promulgat durant la segona onada feminista: en comptes d'aconseguir la igualtat de gènere, les dones van sucumbir davant els paranys del sistema neoliberal convertint-se en les criades d'aquest.
“Vaig passar mesos dient que no tenia una feina de debò, que ‘només era aupair’. El treball domèstic i de cures es presenta així com una diversió lleugera, apropiada per a jovenetes amb ganes de viure aventures exòtiques en un entorn estimulant”, denuncia. La veritat és que la major part de companyes d'aquest programa eren noies joves menors de 25 anys.
Les últimes recerques coincideixen a assenyalar-ho una mica de forma clara: la bretxa salarial són els fills. Segons dades mundials de l'Organització Internacional del Treball, la bretxa creix un 10% a partir dels 30 anys, data clau per a moltes dones que decideixen tenir fills. Als 40, les dones ja cobren un 15% menys. Abans d'aquesta edat, els sous de dones i homes encara estan més igualats.
Publicidad
Cap a una economia procomú i feminista
El discurs oficial és que el 2008 esclata una crisi econòmica. Però, què és l'economia? Només el que ocorre en els mercats financers? Què passa a les llars, al carrer, a la vida? Quan ampliem la mirada, ens trobem amb una crisi que impossibilita sostenir els cossos en un sistema cada vegada més inhumà: ocupacions que no permeten conciliar, precarietat que impedeix la maternitat, impossibilitat d'accedir a un habitatge, etc.”, explica Silvia L. Gil, Doctora en Filosofia, especialitzada en Teoria Feminista i pensament polític. I apunta una mica més enllà: la crisi de cures no es pot sinó entendre juntament amb la crisi ecològica, els desplaçaments massius de poblacions, la crisi de salut i fins i tot la crisi de sentit. No comptem, afirma Gil, amb eines per anomenar el que succeeix.