Docents valoren la persecució a l'escola catalana: "És una purga del professorat"

La persecució de professors i professores sota el paraigua de l’anomenat adoctrinament ha agafat embranzida durant la última setmana, amb el cas de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca a primera línia. El delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, ja xifra en 134 els casos "d’adoctrinament i assetjament" contra alumnes que afectaria a uns 500 docents. L’ampli consens social que genera l’escola catalana ara s’enfronta de nou a aquells que anhelen tornar a centralitzar la competència en educació.

"Primer diuen 50, després 80 i ara són 500. I després no hi haurà cap mestre a Catalunya que no sigui un adoctrinador. A nosaltres, ens estan convertint en una qüestió d’Estat, i ells són forts", explica el sindicalista i professor de l’IES El Palau, Josep Lluis de Alcázar, que està exercint de portaveu dels nou professors denunciats per la Fiscalia de delictes d’Odi i Discriminació. El cas ha sortit per totes les portades: pares i mares guàrdies civils del poble van denunciar a docents per “humiliar" als seus fills, alumnes de l’institut. "Aquí hi havia circumstàncies que oferien les condicions òptimes perquè passés una cosa així, com per exemple l’existència de la caserna de la Guàrdia Civil. Ens ha tocat estar al lloc on s’ha obert una esquerda que afecta a tot el sistema català", creu Alcázar.

"El dilluns 2 d’octubre va ser un dia excepcional en el qual la sensibilitat i les emocions de moltes persones eren difícils de gestionar, també la dels nostres fills", diu el manifest que van llegir famílies del centre aquest dijous en solidaritat als docents. Els professors de l’IES El Palau, com en altres centres, van parlar sobre la jornada del referèndum a classe. Allò va ser el detonant perquè 18 famílies de l’IES El Palau amb pares i mares guàrdies civils fessin una denúncia pública explicant que els seus fills s’havien sentit assenyalats i discriminats per la professió dels seus pares. Aquests familiars també van denunciar que un d’aquests professors va demanar que els fills dels policies alcessin la mà a classe. Dos mesos després, la Guàrdia Civil va citar al director del centre i 12 docents per prendre declaracions. Finalment, els seus testimonis van portar a la Fiscalia Providencial de Barcelona de Delictes d’Odi i Discriminació a interposar nou denúncies a l’abril per un presumpte delicte contra els drets fonamentals i un altre d’injúries contra els cossos i forces de seguretat.

"El dia 2 ens vam assabentar que hi havia moviment per les xarxes i després ja ho vam veure als mitjans. No sabem si va arribar abans a les càmeres o a la Guàrdia Civil", explica Alcázar. Els professors critiquen que les denúncies dels pares i mares mai van arribar al centre, des d’on normalment es busca l’entesa entre les parts quan hi ha un conflicte. "Gaire bé no vam saber res fins que el 23 d’abril la Fiscalia publica les denúncies", diu. Així també ho denunciava el Síndic de Greuges de Catalunya en un comunicat aquest dilluns, on demanava optar pels "procediments establerts pels mateixos centres docents" amb la posterior intervenció de l’administració educativa i del Síndic, "i no a través de la via penal i judical".

Però, de moment, la judicialització d’aquest cas sembla inesquivable. Aquest dijous mateix es va conèixer la notícia que, cinc de les nou denúncies, han quedat arxivades, però quatre segueixen endavant. I la dimensió política del cas tampoc dona treva: dimarts 8, el delegat del Govern espanyol i dos secretaris d’Estat van rebre alguns dels pares i mares guàrdies civils que van denunciar els docents de Sant Andreu. "Mai ha passat això entre funcionaris. Si els policies són funcionaris, i l’Estat se’n preocupa, també se n’hauria de preocupar de nosaltres. Però no ens volen ni escoltar. És una carrera embogida entre Ciutadans i el PP per veure qui ataca més a Catalunya", considera Alcázar.

Els casos de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d’Urgell, també encara obert, han sigut la punta de llança per obrir pas a una ofensiva més àmplia que s’ha anat revelant els últims dies. A banda de les declaracions de Millo, aquesta setmana la diputada del PP català, Andrea Levy, també va anunciar una proposta per establir "un mecanisme de denúcies anònimes" per "evitar casos de discriminació i d’instrumentalització" als centres educatius; un sistema que ja havia articulat Societat Civil Catala amb els formularis al seu web per denunciar centres on "s'adoctrinava". Els treballadors de l’educació estan en el punt de mira i temen que el focus mediàtic caigui sobre el seu cap. Aquest diari ha pogut parlar amb dos professors de centres contra els quals s’han fet denúncies.

Professors sota denúncia

El Jose L. és professor d’un institut de Barcelona que està al punt de mira. Encara no tenen constància ferma que el Departament d’Ensenyament hagi rebut un requeriment per sol·licitar més informació del seu centre, però es mantenen a l’aguait: "Hem rebut algunes filtracions provinents del Consorci d’Educació de Barcelona on s’assenyalen alguns centres, i el nostre està a la llista". El mateix Consorci, ens públic que s’encarrega de gestionar els centres educatius de la ciutat conjuntament amb la Generalitat, ha enviat un comunicat als docents en un to tranquil·litzador on confirmen que es tracta de "la relació de centres dels quals en un moment o altre teníem constància d’algun requeriment informatiu". Però que el Ministeri d’Educació estigui demanant informació sobre esdeveniments per suposats casos "d’adoctrinament" no tranquil·litza als treballadors i treballadores d’aquests instituts.

Aquest professor de música prefereix no revelar el nom del seu institut: "No m’agradaria anar a parar al ben mig dels mitjans de comunicació, ja saps com van aquestes coses!". Quan van esclatar els casos de Sant Andreu i la Seu d’Urgell, des del Claustre van decidir fer un comunicat públic de suport: "Ens sentíem ofesos com a professors i volíem condemnar aquest tipus d’acusacions. Ho vam decidir en vot secret. Un 80% hi estàvem d’acord i un 20%, en contra". Entre el professorat conviuen diferents adscripcions polítiques, però el José L. admet que l’ambient s’ha tensionat: "tots som persones i al final cadascú pensa el que pensa, però ha afectat la convivència. No sabem si hi ha denúncies per part de pares o de companys de feina... És una sensació d’indefensió". Ell insisteix en que no han canviat la seva manera de treballar i que "es deuen a l’alumnat", però reconeix que el fet que no s’estiguin resolent els conflictes des dels centres i que s’opti directament per la via judicial "genera neguit".

Afectats per l’article 155 i sense Govern, el Departament d’Ensenyament es manté en la màxima prudència i no ha fet pronunciaments al respecte. De moment, es limiten a centralitzar els requeriments que reben per part del Ministeri d’Educació. Fins ara, Ensenyament ha treballat els conflictes als centres amb els anomenats projectes de convivència, que estableixen protocols d’actuació per a casos d’assetjament, discriminació i odi, ciberassatjament, entre altres. Per cada línia, s’especifiquen els mètodes, les etapes a seguir i les eines necessàries que s’han de desenvolupar al centre amb alumant, professorat i famílies implicades, en diàleg entre inspecció i direcció. El que no contempla el Departament és l’actuació de casos catalogats com a “adoctrinament”.

El Víctor prefereix utilitzar nom fals: "Sóc una persona coneguda al meu poble i em podria posar en problemes", diu. Ell és professor d’un dels centres del Vallés Oriental investigats pel Ministeri d’Educació. En el seu cas, tot va començar amb la convocatòria de vaga d’estudiants del passat 26 d’octubre per protestar contra l’aplicació del 155: "Com els representants d’estudiants eren menors, van haver de passar aula per aula entregant un escrit perquè el firmessin els pares dels alumnes que volguessin fer vaga, com sempre demanem", explica.

El que van fer aquests estudiants va ser copiar frases de les octavetes que passaven les organitzacions estudiantils a l’escrit, com ara atribuir "pràctiques feixistes" a l’Estat en referència dels fets de l’1 d’octubre. Quan l’autorització va arribar a les cases, van començar els problemes: "Algun familiar es va molestar i es va queixar a través dels formularis de Societat Civil Catalana de forma anònima". El Víctor assegura que el Departament va tancar la investigació per falta de proves, però el cas va arribar als diaris igualment.

Al centre no es va fer constar mai cap queixa directa, només un missatge al portal de Facebook des d’un perfil d’una persona que no van aconseguir identificar com a pare o mare d'alumnes: "El perfil posa com a lloc de residència Lleida. A nosaltres ens agradaria que s’identifiqués per poder-ho gestionar", explica. L’interès primari d’aquest institut és "que passi la tempesta i seguir treballant". El Víctor, que és membre de Docents per la República, explica que això no hauria de ser motiu per qüestionar la seva professionalitat: "Jo faig feina per la república, però una cosa és això i l’altre és que jo no faci classe de naturals com toca". A l'institut, conviuen diferents preferències, també entre els alumnes que, segons el Víctor, sembla que no s’han assabentat del conflicte: "Hi ha estudiants que van pels passadissos amb samarretes indepes i altres que van amb la de la selecció espanyola i no passa res. S’està buscant generar una crispació que no hi és. Els adolescents tenen prou problemes diaris com per ficar-se aquí", diu.

Front comú de sindicats

Davant del sentiment "d'indefensió" que genera un operatiu d’aquestes dimensions, des del sindicalisme s’està treballant per estudiar amb deteniment els requeriments del Ministeri d’Educació. Fonts de la CGT Catalunya asseguren que hi ha errors i incongruències importants en les sol·licituds enviades al Departament d’Ensenyament, com ara la queixa registrada a l’Escola Reina Violant de Barcelona, que és del 2014 mentre el requeriment fa referència als fets de l’1 d’octubre. Conjuntament amb altres sindicats, han format part de la constitució de la Taula d’Emergència Docent, que neix amb la voluntat d’articular un front comú i donar eines als centres.

Al sindicalisme en l’àmbit de l’educació també li ha tocat el rebre. Això ho sap bé el Ramon Font, portaveu nacional de la USTEC-STEs i professor, denunciat per l’organització Hablamos Español per unes declaracions a mitjans durant la vaga del 8 de novembre on deia que no "se sotmetria" a donar classes en espanyol i que "no renunciaria" a parlar de política als centres educatius. Ell segueix defensant les seves paraules: "El castellà és la meva llengua materna, amb la que li parlo a ma germana i a ma mare, però no els hi parlaré als meus alumnes en castellà. No els hi faig cap favor", explica. Font es reafirma en les seves paraules des de la defensa de la immersió lingüística, que considera "un model d’èxit": "Les aules són el lloc on garantim que totes les classes socials aprenguin català i castellà i ho fem fent educació en català. El castellà és una llengua potent i no cal que sigui protegida perquè es parla al barri, als mitjans, l’escolten als youtubers", explica.

Com en la majoria de casos, Font es va assabentar de la denúncia a través dels mitjans, però encara no ha rebut cap citació per part de la Fiscalia, que s’haurà de posar en contacte amb ell amb un marge màxim de nou mesos. El portaveu menciona un document de suport a professors assenyalats publicat per la USTEC, No et mosseguis la llengua, per defensar-se: "M’estan acusant d’incitar a la sedició per dir que parlaré de política a classe. Però després, la LOE, la LOMCE i els decrets que defineixen el currículum de primària i secundària ens demanen parlar de l’entorn social i polític. Hi ha temes, com el de la desobediència civil o com solucionar conflictes polítics de manera pacífica, que hi són durant tot el circuit acadèmic. Diuen que deixi de parlar de política, però no puc deixar de parlar del currículum escolar". Font també creu que l’Estat està faltant al dret de llibertat de càtedra, inclosa a l’article 20 de la Constitució espanyola.

El sindicalista considera que la seva denúncia no és casual: "Sent el portaveu del sindicat majoritari, el que buscaven era el que s’està veient: incitar a que es posin més denúncies i paralitzar el professorat perquè no exerceixi la seva funció de docent", diu. Font ho considera "una purga de professorat com les que es fan a Turquia" amb motivacions polítiques: "Quan hi havia retallades, tota la comunitat educativa vam sortir amb les samarretes grogues de SOS Educació, quan el groc encara no era un problema. Això també és adoctrinar? Semblem atrapats a un poema de Martin Niemöller".