Els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Catalunya han atès 8.367 víctimes de violència masclista els sis primers mesos del 2022, gairebé el doble de les dones que es van atendre en el mateix període de l’any passat. Segons dades de la Direcció General per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, del total de dones intervingudes aquest any, 395 eren adolescents, i es van assistir a 1.513 fills. "No és necessari que et posin una mà a sobre per patir violència masclista", constata una víctima que lamenta la "normalització" de certs casos.

El nombre de dones ateses als SIE ha anat augmentant de forma progressiva durant els darrers anys. De fet, el 2021 ja es va incrementar en un 31% la xifra de víctimes ateses respecte al 2020, i en un 14,5% en el cas dels fills. Mentre el 2008 es van registrar poc més de 400 dones i uns 200 fills, a partir del 2013 ja superaven els dos milers d'usuàries amb més de 800 fills. Vuit anys després, la xifra es va multiplicar per tres: 9.020 dones ateses el 2021. I aquest any les xifres són encara superiors: només en el primer semestre del 2022 ja s'han atès més de 8.000 casos. Un creixement que el departament associa directament a l'augment del nombre de centres i una major consciència social, fruit d'un treball feminista.

El servei consta actualment d'un total de 17 centres, però té previst incrementar fins a un mínim de 22 de cara al pròxim any 2023. Es tracta d'una sèrie d'equipaments de la xarxa pública que atenen a totes les dones que hagin patit o estiguin patint una situació de violència masclista. Alhora, poden atendre tots els joves que estiguin vivint violència en les seves relacions, així com els fills de les dones, una part molt delicada de la intervenció principal per "posar nom al que estan vivint".

Tal com explica la directora d'un d'aquests centres, Núria Oyarbide, l'objectiu passa per fer una "atenció individualitzada" a partir d'una anàlisi de cada cas per veure quines són les necessitats i poder traçar un pla de treball que s'adeqüi a cada dona. En el cas del SIE que coordina, en un primer moment l'accés de les usuàries es feia sobretot a través de la derivació, tot i que ara cada vegada hi ha més dones que truquen de forma directa i demanen ser ateses.

"La invisibilització és un factor comú en totes les situacions perquè demanar ajuda suposa identificar-se com a víctima i és un procés difícil", assenyala Oyarbide. És el cas de l'Antònia (nom fictici), una usuària del seu equipament que hi va fer contacte per primera vegada a l'agost del 2021 per indicatiu de la seva referent de Serveis Socials. Admet que va ser una decisió "complicada" pel desconeixement de la pròpia situació. "Un cop arribes, però, tens un suport i acompanyament, tant jurídic com emocional", valora.

El seu cas es remunta al 2018, quan arran d'un intent de suïcidi va prendre consciència "de tot allò que estava vivint". "Es normalitza, i no hauria de ser així", lamenta. "Escandalitza molt quan una dona va pel carrer i pateix una agressió, però quantes dones ho pateixen diàriament?", es pregunta. També afegeix que "no és necessari que et posin una mà a sobre per patir-ho" i que, sovint, per exemple, es tradueix en violència psicològica.

Sorpresa i descrèdit

Quan va començar a parlar-ne es va trobar amb reaccions diferents: "que no et creguin, que et qüestionin, que jutgin per què continues amb ell...". En aquest sentit, sosté que ella "no es considera una persona feble", i en ser percebuda com "una dona forta" per altra gent es va trobar amb molta sorpresa per part d'aquests quan els hi explicava pel que estava passant. També destaca la sensació de soledat i la insistència de l'agressor a fer la víctima creure que està sola. "És dur, però és molt més dur quedar-te on estàs".

Fet el pas, amb totes les dificultats que comporta, assegura que va entrar per segona vegada en "un petit infern" en seu judicial, on s'ha de "tornar a reviure tot" en explicar-ho. Un fet que tampoc resulta senzill, ja que "no els hi valen moltes de les coses" que la víctima aporta. En el cas de l'Antònia, sosté que en tot moment es va sentir qüestionada. "Que et controlin l'hora que arribes, que surts, on estàs, què gastes, què no gastes... que t'obliguin a mantenir relacions sexuals, per a mi això és violència de gènere", afegeix.

"Ha arribat un punt que no necessito que la justícia em doni la raó, jo sé el que he viscut, encara que em sembla molt cruel que et deneguin ordres de protecció, perquè tu no has anat a denunciar amb sang", lamenta. També explica que no es tracta d'un escenari que es tradueixi "en un fet puntual", sinó que són un seguit de coses "que pateixes al llarg del temps i que, per la supervivència d'una mateixa, oblides".

Actualment, el cas de l'Antònia es troba en un punt de recurs amb diversos procediments oberts. "Hi ha hagut més denúncies, i no pots fer un contacte zero amb l'agressor, que és el que realment necessites", critica. "Quan vivia amb ell no sentia la mateixa por que sento ara", admet, a més d'assegurar que la situació encara s'agreuja més si es té en compte el patiment pels fills.

Una problemàtica social

La directora del SIE explica que des del centre s'ofereix un "acompanyament terapèutic" per casos com el de l'Antònia, sense límit de temps i a partir de diferents espais. "Cada dona té el seu procés i recorregut, i per això parlar d'una recuperació completa és complex", afirma. També recorda que els casos no entenen "de classe, edat ni procedència". "Podríem ser totes", conclou.

En la mateixa línia, s'expressa la consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern, Tània Verge, que recorda que les agressions més greus se solen cometre en els entorns més pròxims de la víctima. "Costa acceptar que tot allò que no encaixa en un perfil psicòpata estigui cometent agressions", apunta, "l'altre no deixa de ser un imaginari més còmode pel conjunt de la societat".

També recorda que "no es tracta d'un problema individual, sinó estructural". "Ens hem de corresponsabilitzar com a societat i, en especial, els homes", afirma. D'altra banda, pel que fa a l'àmbit judicial, la titular del departament demana que es porti a terme una "formació més potent i obligatòria en perspectiva de gènere" que s'incorpori ja des de les mateixes oposicions. "Si una part de la magistratura no sap implementar les lleis, tenim un problema, la restricció de drets passa per la interpretació que fan", conclou.