Allà on hi ha armes volen veure vacunes. Allà on es preparen exèrcits, plantegen que s'entrenin mèdics. En plena emergència sanitària pel coronavirus, l'International Peace Bureau (IPB), considerada l'organització pacifista i antimilitarista més antiga de la planeta, ha arrencat una campanya mundial per demanar a les grans potències que destinin el seu astronòmic pressupost militar a la sanitat.

No hi ha treva en les oficines -ara instal·lades a les habitacions de casa- de l'IPB. Aquests dies, les organitzacions que formen part d'aquesta plataforma esgoten detalls del que serà un mes intens: des d'aquest divendres 10 i fins al proper 9 de maig, els seus participants duran a terme la campanya d'acció global per a la reducció de la despesa militar. En total, s'estima que hi haurà un centenar d'accions en una trentena de països.

"La idea inicial era fer un enfocament més centrat en el canvi climàtic, però va passar el que tots sabem", diu a Públic Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i vicepresident de la Junta de l'IPB. "El que tots sabem" és, ni més ni menys, que una pandèmia global, amb milers de morts a l'esquena i un canvi dràstic en la vida quotidiana de milions i milions de persones.

D'aquí, precisament, la clau de l'acció global d'aquest any. "Quants diners hem dedicat a investigar en salut i quants a l'àmbit militar i a la compra d'armament?", resumeix Calvo. "Ara estem pagant aquesta mala gestió de la cosa pública i aquesta anàlisi equivocada", subratlla.

Precisament per això, l'IPB reclama "una reducció dramàtica de la despesa militar a favor de l'assistència sanitària i per satisfer les necessitats socials". "És el moment d'obrir una nova pàgina en les relacions mundials i posar les tensions geopolítiques a una banda, per acabar amb les guerres, per a un alto el foc en aquells múltiples conflictes a tot el món, els quals poden dificultar un esforç de solidaritat global", sosté l'ONG, creada el 1891 a Berlín -avui té la seva oficina descentralitzada a Barcelona- i guardonada el 1910 amb un Premi Nobel de la Pau.

Segons dades d'aquesta organització, "la despesa militar és un 50% més alta avui que al final de la Guerra Freda". "Se situa en la sorprenent xifra d'1,8 bilions de dòlars a l'any, mentre que l'OTAN exigeix ​​més augments als seus membres", destaca en el manifest elaborat per reclamar, precisament, que aquesta situació es reverteixi.

Segons dades publicades pel Centre Delàs a l'abril de 2019, en aquells dies Espanya es mantenia en el setzè lloc de el rànquing de països que més diners dediquen a Defensa, "amb una despesa de 18.200 milions de dòlars segons dades del SIPRI (Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm) i prop de 20.000 milions d'euros segons el càlcul de el Centre Delàs".

La llista estava encapçalada pels EUA, que havia augmentat la seva despesa militar fins als 649 mil milions de dòlars, un 4,6% més que l'any anterior. Aquesta xifra representava el 36% de la despesa militar mundial el 2018. "La seva despesa militar és el mateix que la dels 7 següents països que més gasten", destacava l'informe donat a conèixer pel Centre Delàs.

En segon lloc hi ha Xina, que havia augmentat la seva despesa en un 5% fins als 250 mil milions, "cosa que representa el 14% del total mundial". De fet, Estats Units i la Xina junts "representen la meitat de la despesa militar mundial", seguits per l'Aràbia Saudita, Índia, França i Rússia.

Canvi de prioritats

Ara, amb les alarmants dades del coronavirus sobre la taula, l'IPB encapçala aquesta campanya per demanar un urgent canvi de prioritats. "Demanem als països més rics de món que es qüestionin el que han fet fins ara: s'han dedicat massa recursos per militarizar-nos. Ara cal utilitzar aquests recursos per fer front a les crisis sanitàries", explica Calvo, que adverteix sobre el caràcter "econòmic i social" de la crisi que s'acosta i que serà soferta, amb especial intensitat, "per les comunitats més vulnerables".

En aquest sentit, l'IPB acompanya les jornades d'acció global amb una recollida de signatures virtual per instar els líders del G20 a "aixecar l'ombra de la guerra i la política militar que ha arruïnat la cooperació mundial en els últims anys i treballar per assegurar que prevalgui un esperit de pau i solidaritat".

"El G20 és responsable pel 82% la despesa militar mundial, representa gairebé totes les exportacions d'armes, i té en el seu territori col·lectiu el 98% de les bombes nuclears de l'món. El G20 és una plataforma compartida que reuneix els interessos dels principals actors de la carrera d'armaments mundial", remarca.

Les firmes que es recullin seran portades a la propera reunió de l'Assemblea General de Nacions Unides, prevista per al setembre vinent. Allà demanaran als líders mundials que "actuïn per una cultura de pau" i redueixin dràsticament la despesa militar "a favor de la sanitat pública i l'atenció a les necessitats socials i mediambientals".