PRESOS POLÍTICS En defensa de les llibertats

"Tornem a demostrar un cop més la capacitat del poble català d'unir-se en moments difícils", ha proclamat Txell Bonet, llegint un text del seu company, Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real, al final de la manifestació de centenars de milers de persones que ha tingut lloc aquest diumenge a Barcelona per reclamar la llibertat dels presos polítics i donar resposta a la conculcació de les llibertats democràtiques bàsiques.

Els carrers de la capital de Catalunya presentaven des de mig matí l'aspecte inconfusible de les jornades de grans mobilitzacions. La carretera de Sants, el carrer Tarragona, l'avinguda del Paral·lel, la de les Drassanes, la part baixa de la Rambla i d'altres carrers propers a la marxa s'han començat a omplir de gent des de molt abans de les 12:30, hora oficial de convocatòria de la marxa, convertida en concentració al llarg del recorregut previst, des de la Plaça d'Espanya fins les xemeneies de la Canadenca i les Drassanes.

Els mitjans de transport públic havien estat reforçats i des de poblacions d'arreu de Catalunya s'han desplaçat gairebé un miler d'autocars. Transports Metropolitans de Barcelona ha mantingut tancada l'estació de metro de Paral·lel des d'abans de l'hora prevista per a l'inici de la manifestació fins a després que s'hagués acabat, per evitar aglomeracions.

El color groc que distingeix la campanya en favor de la llibertat dels presos polítics ha estat omnipresent en la indumentària dels assistents, que han desplegat milers de senyeres estelades, però Democràcia i Convivència aplega un gran nombre d'entitats de diferent caràcter, sobiranistes i purament professionals, sindicals i veïnals. Des d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fins la Federació d'AMPA de Catalunya (FAPAC) o  l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya; des de Comissions Obreres, UGT i Unió de Pagesos fins la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya.

Aquest dilluns es compleixen sis mesos des que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'aleshores president de l'ANC, Jordi Sànchez, van ser empresonats, i la multitud els ha recordat, juntament amb Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Josep Rull, per reclamar amb crits i pancartes el seu alliberament, a més del retorn dels exiliats.

Aspecte de la manifestació a Barcelona. | (ALBERT GEA | REUTERS)

A banda de les senyeres estelades, s'ha fet notar la gran diversitat de missatges a cartells en favor de la llibertat, de l'alliberament dels presos, reivindicació de la presidència per a Carles Puigdemont, pancartes dels sindicats, en contra de la criminalització dels CDR ("Tots som CDR"); nassos vermells, com a símbol d'exigència de llibertat d'expressió, a més de colles castelleres i corals que s'han donat cita per interpretar l'Estaca, el Cant dels Ocells i Els Segadors.  ​Tampoc hi han faltat membres del cos de bombers -molt aplaudits pels manifestants- ni un helicòpter policial -molt xiulat- sobrevolant el recorregut.

Els manifestants han exhibit missatges molt diversos a cartells i pancartes / Carles Bellsolà

Més enllà de les sigles i noms d'entitats, Democràcia i Convivència recull d'alguna manera el llegat de la Taula per la Democràcia, que va convocar la vaga general del 3 d'octubre en protesta per la repressió del referèndum d'autodeterminació del dia 1. Es tracta d'una plataforma unitària que, tal com assenyala en el seu manifest, ha sorgit per "defensar  les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia". Un espai plural que manifesta  explícitament "preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques i la polarització social produïda en l'actual situació, del país", segons el manifest que s'ha llegit al final de la manifestació.

"Considerem que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, demanem a totes les institucions catalanes, de l’Estat i europees que cerquin les formes i espais per al diàleg i la negociació política", afirmen en el mateix text, afegint-hi que no descarten "cap forma pacífica de mobilització i resposta de país".

Unitat entre demòcrates

Ni els dirigents polítics ni els de les entitats convocants han pres la paraula en l'escenari al final de la manifestació. Sí que s'han prodigat, però, en declaracions durant i després de la marxa. El president Carles Puigdemont ha destacat la mobilització sobiranista d'aquest diumenge amb una declaració a xarxes socials: "Som ciutadans europeus que solament volem viure en pau, lliures i sense por #UsVolemACasa".

"Impressionant. Gràcies per sortir al carrer, no només per reclamar la nostra llibertat, sinó per defensar les vostres llibertats. Units, cívics, ferms, no ens prendran mai el futur", ha assenyalat, també en una piulada a Twitter, el conseller cessat i empresonat Raül Romeva.

Erneut eine große, friedliche und demokratische Demonstration. Katalonien bittet um Freiheit. Wir sind europäische Bürger, die einfach in Frieden und ohne Angst leben wollen #UsVolemACasa pic.twitter.com/dywsBpoAyp

— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 15 d’abril de 2018

"Quan ens unim en defensa de la democràcia som imparables, ha dit el president del Parlament en el transcurs de la marxa. Roger Torrent  ha destacat la importància de la "unió dels demòcrates", ha afirmat que "això va de drets i llibertats" i que "cap demòcrata pot quedar impassible".

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha celebrat que hagin donat suport a la manifestació "entitats de tot tipus, comparteixin o no l'objectiu de la independència", i que s'hagin unit per "dir prou a la repressió política".