Debat de Política Generalitat Després d'anys de negar-s'hi, el Govern s'obre a modificar l'IRPF per poder aprovar els pressupostos

Obrir la porta a una reforma fiscal que impliqui un increment del tram autonòmic de l’IRPF és un dels grans anuncis que ha ofert el president de la Generalitat, Quim Torra, en el discurs que ha obert el debat de política general del Parlament. En la part final de la seva intervenció, Torra ha demanat suport a la resta de grups de la cambra per aprovar els pressupostos per a l’any vinent, després que l’administració catalana funcioni amb els comptes prorrogats del 2017. I, per mirar d’aconseguir els vots d’altres grups, ha assegurat que “no descartem reformes en alguns impostos”, citant explícitament l’IRPF. No és casual que hagi citat aquest tribut que, des de fa anys, grups com la CUP, Catalunya en Comú Podem o, en menor mesura, el PSC demanen que s’apugi en el cas de les rendes altes.

Els comptes del 2016 no van aprovar-se, ja que només van tenir el suport de JxSí, mentre que tota l’oposició va votar-hi en contra. En qualsevol cas, durant la seva elaboració va quedar en evidència les posicions discrepants que mantenien ERC i CDC al voltant de l'impost sobre la renda. L'aleshores vicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras -actualment empresonat al centre penitenciari de Lledoners- va pronunciar-se a favor d'apujar l'IRPF a les rendes altes del 48% al 51%. La proposta, però, va topar amb la negativa del partit de Puigdemont, que va imposar-se a la pugna interna, i el rebuig a modificar el tribut va ser un dels elements que va justificar el rebuig de la CUP a avalar els pressupostos.

La formació de l'esquerra independentista era partidària d'apujar el tribut a les rendes superiors als 60.000 euros anuals, una quantitat que segons les dades que van transcendir del Departament d'Economia només afectaria el 4% dels catalans. La reacció del PDeCat va ser furibunda i Marta Pascal, que aleshores n'era la coordinadora general, va demanar directament a la CUP que aparqués els "debats ideològics" per poder aprovar els pressupostos i va afegir que un canvi d'aquest tipus suposava "castigar les classes mitjanes".