El futur de la monarquia a debat entre líders republicans de Catalunya, Balears, Andalusia i Galicia

Dirigents republicans de Catalunya, Pere Aragonès; Andalusia, Teresa Rodríguez; Balears, Neus Truyol, i Galicia, Ana Pontón, han compartit xerrada telemàtica sobre el futur de la monarquia espanyola després de la fugida de Joan Carles I.

El col·loqui ha tingut lloc després que el Ministeri Fiscal hagués arxivat aquesta setmana una denúncia de l'Associació Concòrdia Real Espanyola contra Aragonès, Rodríguez i Pontón per suposades injuries a la Corona. La Fiscalia va entendre que les declaracions eren pròpies de l'activitat política i que per tant s'emmarquen dins de la llibertat d'expressió.

Neus Truyol, Pere Aragonès i Teresa Rodríguez durant el col·loqui telemàtic sobre la monarquia

El vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Pere Aragonès, ha assenyalat que l'arxiu de les diligències judicials és casual, perquè la institució monàrquica es troba en aquest moment en "una situació molt vulnerable", però que tots els participants en el col·loqui, així com les institucions que representen es troben actualment "en el punt de mira de la monarquia corrupta" i que, en les últimes setmanes "denunciar la realitat, la inviolabilitat i la impunitat dels negocis tèrbols de Joan Carles de Borbó s'ha convertit en la diana de l'extrema dreta".

Aragonès ha afirmat que l'objectiu de la denúncia contra ells era "acabar amb la llibertat d'expressió" i especialment amb la d'aquelles persones, entitats i col·lectius que tracten d'explicar al món la realitat de les activitats d'una monarquia corrupta.

El dret d'autodeterminació i els "cadenats de la transició"

Ara es tracta, segons el dirigent d'ERC,  de posar sobre la taula "l'agenda republicana, la despenalització de les injúries a la Corona" i, al mateix temps, "obrir un debat sobre el dret a l'autodeterminació".

La impunitat de la monarquia és la del franquisme

Ana Pontón també ha assenyalat la necessitat de reconèixer el dret dels diferents pobles a decidir el seu futur en llibertat, i sobre la denúncia, ha dit que el rellevant no és l'arxiu de les diligències, sino que "existeixi a Espanya un règim capaç de processar a una persona per exercir el seu dret a criticar a una institució".

Per a la coordinadora del Bloque Nacionalista Galego (BNG) cal una reflexió general i profunda sobre el futur de la monarquia: "És una institució anacrònica i antidemocràtica a més d'un residu del franquisme". Pontón ha manifestat que "la impunitat de la monarquia és la impunitat del franquisme" i que, arribats al punt de corrupció acumulada per part de la família reial, "és un atac al sistema democràtic".

Defensa d'un model alternatiu

Teixir vincles de solidaritat per fer front a totes les amenaces a la llibertat d'expressió. Aquesta és la proposta que ha llançat Neus Truyol, de MÉS per Mallorca. "Considerem que la llibertat d'expressió és un dret fonamental, el continuarem defensant i reivindicant", ha explicat en el seu torn de paraula la mallorquina. "Defensem un model alternatiu" en el qual la cada poble pugui dur a terme el seu propi procés constituent i pugui mantenir les relacions que desitgi amb els de la resta de l'Estat i de l'àrea de la mediterrània.

Pere Aragonès ha tancat el col·loqui recordant que després del Referèndum de l'1 d'Octubre a Catalunya, qui va sortir a defensar i avalar la dinàmica repressiva va ser Felip VI a través del seu discurs del 3-O. El propi monarca va unir llavors l'objectiu d'aquesta repressió al seu propi destí, ha assenyalat.