D'allotjar esportistes a acollir migrants: quan la Blume va fer un pas endavant

Potser perquè els esportistes persegueixen somnis, encara que els diguin que són impossibles. Com pensar en una medalla olímpica als tretze anys –a Barcelona–. Com aventurar-se a creure en una vida millor als vint –a Líbia–. I pujar en un cayuco i naufragar i ser rescatat i arribar a Barcelona. Potser per això, la Blume era un bon lloc. Si havia albergat el somni olímpic, també podria acollir el somni d'una nova vida a Europa.

Arribar a la Blume és una fita en si mateixa. Arribar-hi implica per a un adolescent unes elevades dosis de sacrifici a contracorrent en un entorn al qual la motivació i l'esforç no sempre són reconeguts. Però tot canvia aquí dins: és un nou començament, per primera vegada en un camí escollit.

Entrant a la residència, a mà dreta, hi ha la Paret d'Honor. Allí hi són els noms dels esportistes que com tu van passar per la Blume i van ser olímpics. I és que després de la felicitat per haver-ho aconseguit, a l'esportista de seguida li entra aquest esglai cada vegada que es para davant el mur de les aspiracions. Les metes pressionen, el temps sempre és curt. Més si l’objectiu és reunir-se amb sers estimats o aconseguir l'asil.

No és una crisi de migrants, sinó de drets humans

"Al mar no hi ha migrants. Només hi ha navegants o nàufrags. El que rescatem són simplement vides en perill". Són paraules d'Òscar Camps, director i fundador de Proactiva Open Arms. Està cansat d'escoltar l'expressió "crisi de migrants" quan en realitat és una crisi de drets humans, denuncia. Ho diu en la roda de premsa immediatament posterior a l'arribada de les persones rescatades a la residència Joaquim Blume, després d'haver estat atesos durant sis hores pels serveis bàsics de metges, haver rebut menjar i aigua. Les provisions ja escassejaven en l'embarcació, sotmesa a un viatge molt més llarg del previst.

De la mateixa manera, es podria mesurar la Blume en xifres però no seria suficient: és un recinte de 26.997 m2, a l'institut hi estudien més de 200 alumnes, i la residència té 144 llits, disposa d'un restaurant i cuina pròpia, una zona comuna de descans amb sofàs i televisió, billars, una biblioteca. Però això no explicaria l'ànima de la Blume.

Ara, en ser estiu, no queda cap esportista a la residència; aquest any han fet tornar tots a casa seva durant les vacances. Però el personal que sí que segueix treballant a la residència, a l'institut i al complex esportiu es preparava avui per a la gran arribada. Personal de Creu Roja reforçarà totes les tasques derivades de la presència d'aquestes 50 persones extra.

Malgrat que els migrants es queden a la residència i no faran ús de l'institut o del poliesportiu, tot això forma part del mateix Centre de Tecnificació Esportiva, i ells tindran per descomptat lliure albir, per la qual cosa al final tots els habitants de la Blume cohabitaran el complex i els seus jardins.

Un viatge d'anada i tornada

Aquesta solució sigui probablement la cerca de les causes en lloc de pal·liar les conseqüències. Proactiva Open Arms ho sap. El més immediat és salvar vides, però a més, en paral·lel, va forjant un treball a més llarg termini.

L'Ousman sempre arrodoneix els nombres a la baixa, però avui ha dit haver calculat que el material informàtic que ha recollit en els últims mesos arribarà a 2.000 nens i nenes de cinc escoles rurals de Ghana. "Tant de bo a algú li desperti un interès especial per dedicar-se a això quan sigui gran, i els doni oportunitat d'apassionar-se i generar-se la seva pròpia oportunitat de futur", espera el voluntari.