La CUP torna a concentrar tots els focus de la política catalana

BARCELONA.- Vilafranca del Penedès es convertirà, durant unes hores, en el centre simbòlic de la política catalana. Aquest dissabte, s'hi concentraran tots els focus perquè la CUP hi celebrarà la reunió del Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) en què decidirà si avala o no els pressupostos del govern de Junts pel Sí (JxSí). Passi el que passi, la decisió que prenguin els anticapitalistes marcarà un punt d'inflexió en la legislatura.

La cita a la capital de l'Alt Penedès arribarà envoltada de menys soroll intern que en d'altres ocasions. I és que a diferència del que va passar fa més d'un any abans de decidir acceptar o no la investidura d'Artur Mas o durant la passada primavera, quan es va optar per no permetre l'admissió a tràmit dels pressupostos de la Generalitat del 2016, el debat cupaire s'ha canalitzat més pels canals interns, sense que hagin aparegut constants estirabots a les xarxes -o a través d'articles o entrevistes- entre els partidaris d'una opció o una altra. Sense anar més lluny, ni Endavant ni Poble Lliure -les dues organitzacions que històricament han jugat un paper clau alhora de marcar el rumb ideològic de la formació de l'esquerra independentista- no han emès cap comunicat les darreres setmanes posicionant-se sobre els pressupostos. No es pot obviar que des que a l'estiu, la formació va escollir un nou secretariat nacional -la seva executiva- la tensió interna s'ha rebaixat, almenys aparentment.

Com es pren la decisió?

L'aval o no cupaire als pressupostos es prendrà en una reunió extraordinària del Consell Polític més GAP, però realment en aquest organisme l'únic que es farà és traslladar les conclusions i els resultats dels posicionaments que durant la setmana s'han pres a les diverses assemblees territorials de la CUP. La base de la formació són les assemblees locals, que s'agrupen en tretze assemblees territorials. Cada assemblea territorial envia diversos representants al Consell Polític -el màxim organisme intern entre assemblees nacionals-, que varia entre un mínim de tres i un màxim de sis, en funció del nombre de militants, càrrecs electes i assemblees locals.

Enroc fiscal del govern

Si hi ha un consens dins la CUP al voltant dels pressupostos és que en una legislatura ordinària el seu no seria rotund, bàsicament perquè la formació considera que els comptes no exploten ni de bon tros tots els límits de l'autonomia, no reverteixen retallades -amb l'única excepció del compromís d'incrementar la contractació de professorat- ni toquen privilegis. Ara bé, se suposa que aquesta no és una legislatura més, sinó que ha de ser la legislatura del referèndum. Si més no, aquest és el compromís actual del govern de Carles Puigdemont. I aquest escenari és el que aboca, de nou, la CUP a una cruïlla decisiva, que permet que dins l'organització hi hagi tant partidaris de facilitar l'aprovació dels comptes de manera instrumental com de votar-hi en contra en considerar que no ajuden a guanyar el referèndum.

Arguments a favor i en contra dels pressupostos

Més enllà dels posicionaments de cadascú, la formació ha debatut aquests dies a les assemblees territorials a partir de diversos documents elaborats per algunes assemblees, amb arguments pel sí i pel no als pressupostos. Els favorables al sí accepten que si els comptes no tiren endavant no hi haurà referèndum i advoquen per votar-hi a favor perquè serà la manera de passar tota la pressió a JxSí per tal que la consulta vinculant tiri endavant. També es planteja que és una manera de posar un compte enrere perquè el referèndum es faci sí o sí al setembre com a tard i que la hipotètica convocatòria d'eleccions pot suposar una pèrdua d'influència política de la CUP.