La CUP avaluarà la seva política d'aliances al congrés nacional del dia 16

En el marc del procés de debat estratègic que ha obert, la CUP abordarà com s'ha d'organitzar, quin ha de ser el seu rol a les institucions i quina ha de ser la seva política d'aliances. Així queda reflectit en el document de treball que serà debatut en el Congrés Nacional Obert que es farà el proper dia 16 al Palau de Fires de Girona. És la primera gran trobada de l'anomenat Procés de Garbí, que ha de servir per revitalitzar la formació després de diverses patacades electorals.

Entre les qüestions que es planteja l'esquerra independentista, també hi ha el de la necessitat d'"iniciar un nou cicle polític" a partir de les "coordenades" de l'espai del 3 d'octubre, "un bloc social que, si bé no era estrictament independentista, s'enquadra en l'autodeterminació i l'avenç de la classe treballadora.

El document de treball ha estat elaborat pel grup motor del Procés de Garbí i planteja diverses reflexions sobre el context polític global, estatal i català, però també de l'evolució de la CUP. I a partir d'aquí, es plantegen algunes preguntes per "orientar" i "facilitar" el debat intern.

En el bloc d'anàlisi interna i retrospectiva, el grup motor planteja el debat sobre la política d'aliances. "Les contradiccions que impliquen arribar a pactes amb forces polítiques no revolucionàries o el risc d'assimilació a la resta de forces és quelcom que impacta en aquest procés", sosté l'anàlisi que en fan. En aquest sentit, pregunten als inscrits si "cal aprofundir en la política d'aliances, nacionals i internacionals, que es poden travar des dels grups parlamentaris".

Si bé el document assenyala que l'avenç cap a la independència "no implica negar les aliances tàctiques" que siguin necessàries amb "forces burgeses", també demana "analitzar curosament a quins interessos" contribueixen en cada moment.

Paper a les institucions

Un altre dels elements centrals en aquest bloc és el paper "desigual" de la CUP en les institucions. És per això que plantegen debatre sobre els "límits" amb què s'han trobat per desplegar les seves polítiques, "quins d'aquests límits són externs i quins altres són interns" o com han de ser escollits els seus càrrecs electes i "què n'hem d'esperar d'ells".

En l'apartat on s'analitza el cicle de l'1-O, entre el 2011 i el 2019, el grup motor constata alguns punts febles, com "l'existència d'una lectura dispar respecte el procés" o la "necessitat d'una anàlisi profunda del poder", tant de l'Estat com de la Unió Europea.

Tot seguit, el document de treball fixa la mirada en l'espai del 3 d'octubre, "un bloc social que, si bé no era estrictament independentista, s'enquadra en l'autodeterminació i l'avenç de la classe treballadora. I en defensa la reedició: "Les coordenades d'aquest bloc social, pràcticament desarticulat en l'actualitat, podrien ser elements aglutinadors al voltant dels quals iniciar un nou cicle polític".