L'escriptor i matemàtic argentí Guillermo Martínez ha guanyat el 75è Premi Nadal de Novel·la de l'editorial Destino, dotat amb 18.000 euros, amb Los crímenes de Alicia, que s'ha imposat entre les 343 obres presentades, i té vincles amb la seva anterior novel·la Los crímenes de Oxford, adaptada al cinema per Álex de l'Església, amb John Hurt i Elijah Wood.

Presentada al certamen literari com Los papeles de Guildford i amb el pseudònim G., aquesta novel·la té en comú amb Los crímenes de Oxford la investigació de successos criminals i els mateixos personatges: el professor Arthur Seldom i el seu jove estudiant de matemàtiques.

Si a Los crímenes de Oxford l'eix narratiu de la història eren les seqüències matemàtiques, en aquesta novel·la el motor són els símbols de l'univers de la novel·la 'Alícia al país de les meravelles', de Lewis Carroll.

Aquesta novel·la policíaca de misteri, que respon, segons Martínez, als cànons clàssics de "cerca de l'assassí", es desenvolupa en el marc d'una "germandat Lewis Carroll", a la qual pertany Sheldom, que decideix publicar els diaris privats de Carroll.

"Aquesta decisió i una pàgina arrencada dels diaris desencadenaran un seguit de crims".

La parella protagonista, formada per un professor de lògica, i un jove deixeble argentí, "discuteixen al llarg de la novel·la de lògica, de filosofia i de les moltes facetes de la vida de Carroll", en una estratègia que podria recordar, segons el mateix autor, al Borges de La muerte y la brújula o a l'Umberto Eco d'El nom de la rosa.

Nascut a Bahía Blanca el 1962, l'escriptor es va traslladar a Buenos Aires l'any 85, on es va doctorar en Ciències Matemàtiques; el 1989 va publicar Infierno Grande, amb la qual  va obtenir el Premi del Fondo Nacional de las Artes de Argentina.

També és autor dels contes Retrato de un piscicultor i Un descenso al infinito, així com de les novel·les La muerte lenta de Luciana B., Yo también tuve una novia bisexual, Acerca de Roderer i La mujer del maestro.

El guanyador del Pla expressa "tristesa i ràbia" per viure en un país on hi ha presos polítics i exiliats  

Amb un jurat integrat per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales, el premi Nadal s'ha fallat aquest diumenge en la tradicional nit literària a l'Hotel Palace de Barcelona, en la qual també s'ha atorgat el 51 Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana, també convocat per Ediciones Destino.

L'escriptor guardonat ha estat el novel·lista i dramaturg Marc Artigau per la seva novel·la La vigília, que havia presentat amb el títol fictici de L'habitació de l'estiu i el pseudònim de Joan Ramírez i Ramírez. El relat d'Artigau el protagonitza un home, Raimon, que rep l'encàrrec d'una dona gran d'escriure la seva biografia.

En el moment de rebre el premi, el guanyador del Josep Pla, a més d'explicar l'argument de la seva novel·la i la seva satisfacció pel guardó, també va expressar la "tristesa i ràbia" que sentia pel fet de "viure en un país on hi ha presos polítics" i on el Govern legítim de la Generalitat es troba a l'exili.

"És impossible separar el que un escriu del que un viu", va explicar Artigau. Quan passin uns anys, va dir Artigau, passarem vergonya per aquesta època. "Aquesta realitat no la podrem  reescriure", va afegir.  

Marc Artigau, de 35 anys, autor a quatre mans juntament amb el periodista radiofònic Jordi Basté de dues novel·les, Un home cau i Els coloms de la Boqueria, situa el seu protagonista com a escriptor de contes a la ràdio, que viu amb un germà, Blai, que va quedar trastocat per un accident en la seva infància.

El jurat del premi Pla, dotat amb 6.000 euros, estava integrat per Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch, que han hagut de deliberar entre les cinc finalistes seleccionades entre les 32 obres presentades.

L'any passat va guanyar el Pla el periodista Antoni Bassas amb el seu llibre Bon dia, són els vuit!, una crònica entre personal i periodística de la seva participació en el programa matutí "El matí de Catalunya Ràdio" entre el 1995 i el 2008.