Com va escriure Joana Raspall "amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia", i els contes condensen això amb molt poques pàgines. Els contes tenen el poder d’atrapar-nos i portar-nos on volen sense demanar-nos massa temps. Els contes tenen el poder de desplegar històries que potser no ocupen massa pàgines, però que a l’interior de qui les llegeix, creixen imparables. A Públic recomanem cinc llibres de contes, molt diferents entre ells, però lligats pel mateix denominador comú: les reflexions sobre les petiteses de la condició humana.

'Encarnacions', Biel Mesquida (Labreu edicions)

Als relats d’aquest volum, Biel Mesquida s’encarna en desenes de personatges, alguns imaginaris i d’altres de ben reals. I amb el domini de la llengua que el caracteritza, Mesquida ens n’explica determinats fets de les vides d’aquests homes i dones, els suficients per fer-nos entendre que són personatges que fugen d’allò que en teoria s’espera d’ells. Llegir la literatura de Mesquida és garantia de plaer.

'Sucamulla', Magí Camps (Univers)

Què té la paraula sucamulla que desperta somriures? El periodista Magí Camps ho té clar, i només plantejar-se aquest recull de contes va trobar de seguida el títol. Sucamulla és el debut en el camp de la ficció de Magí Camps, i al llarg dels 14 relats del volum ens presenta les intimitats més íntimes (amb perdó de la redundància) d’un grapat de personatges (la majoria dones). El resultat és divertit, suggeridor i demostra que Magí Camps domina sobradament la llengua.

'Les males herbes', Jordi Masó (Les males herbes)

L’obra del pianista i escriptor Jordi Masó és una de les apostes més fermes de l’editorial Males Herbes. I en aquesta ocasió el que ha escrit Masó és un llibre de contes enginyós i original, que es titula com l’editorial que li ha fet confiança. El conjunt dels contes és un divertit mostrari de les ridiculeses de la condició humana com un músic egocèntric o un escriptor secret. En aquests relats Masó no s’ha estalviat cap dels ingredients que el fan tan especial, i hi trobem ciència- ficció, sàtira social i un finíssim humor negre.

'Enyorança d’un altre món', Ottessa Moshfegh (Angle Editorial)

Traduïts per Alexandre Gombau i Arnau, aquests contes d’Otessa Moshfech resulten hipnòtics per originals i ben trabats. Les històries de Moshfegh acostumen a ser inquietants però el conjunt d’aquests relats són d’una intensitat que atrapa. Nascuda a Boston el 1981, col·labora a la revista The Paris Review, on ha publicat els relats amb què va guanyar el Plimpton Prize (2014). El meu any de repòs i relaxació l’han consagrat com una de les autores més interessants del segle XXI.

'Contes per a les nits de lluna plena', Anna Maria Villalonga (Editorial Apostroph)

Hi ha un rerefons de justícia poètica que abraça tots aquests Contes per a les nits de lluna plena. Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, vampirs, suïcides i botxins són els protagonistes d’aquest volum que ofereix un inventari complet dels personatges més terrorífics del nostre imaginari. Els relats estan dividits en dues parts, que tenen tons molt diferents, amb tot hi ha un fil conductor: la complexitat de la condició humana. Un detall curiós del volum, és que els contes es poden escoltar a través d'un codi QR amb les veus de Maribel Gutiérrez i Miquel Llobera sota la direcció artística d'Anna Maria Villalonga. Els tres han creat la pàgina web perquè tothom pugui gaudir de la literatura en veu alta.