CRISI AL PDECAT Puigdemont prepara un relleu dels consellers més crítics amb l'1-O

Temps moguts al PDeCat. El president de la Generalitat i dirigent de la formació, Carles Puigdemont, ha anul·lat la seva agenda pública d'aquest divendres al migdia, més que probablement per anunciar una remodelació al seu Govern. Una remodelació que es donava per feta els darrers dies, i que es preveu que afecti exclusivament consellers del seu partit. Tot plegat, pels dubtes i les incomoditats d'alguns membres de l'Executiu davant la jornada del 1-0. No pel referèndum com a tal, sinó per com els pot afectar personalment -i a la butxaca-. Uns dubtes que s'afegeixen a d'altres que ha viscut la formació postconvergent en les darreres setmanes.

Els canvis a l'executiu podrien afectar entre dos i quatre consellers, i tot apunta que la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, podria estar entre els damnificats. També sonen per saltar de l'Executiu la titular d'Educació, Meritxell Ruiz, així com el secretari del Govern, Jordi Vidal de Ciurana. Tots tres són càrrecs fonamentals en l'organització del referèndum, -especialment, les dues primeres-, i tots haurien expressat portes endins els seus dubtes respecte a la jornada.

La remodelació es dóna pràcticament per feta, i l'ha avalat el predecessor de Puigdemont com a president de la Generalitat, Artur Mas. En declaracions des de Vic, Mas ha deixat clar el seu suport a Puigdemont "faci el que faci".

Baiget va obrir la caixa dels trons

"Per mi es determinant saber si compto amb la confiança de la cambra i del govern", va dir en seu parlamentària Puigdemont aquest dimecres, justament per donar explicacions sobre el cessament, la setmana anterior, de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa. Baiget va ser destituït fulminantment després que, en una entrevista a 'El Punt-Avui' dubtés que realment es pugui celebrar el referèndum com a tal, i que probablement el Govern s'hauria de conformar amb alguna cosa semblant a una reedició del 9N. 

També va expressar els seus dubtes a participar-hi si es veia afectat el seu patrimoni -com pot succeir, atenent l'estratègia del Govern central de reclamar personalment el diner públic destinat a la consulta a qui hi participi-. I també va qüestionar que el nucli de presa de decisions sobre l' 1-0 estigui sovint fora del Govern -i del PdeCat-. Exactament els mateixos dubtes que haurien expressat també Munté, Ruiz i De Ciurana.

Es dóna el cas que De Ciurana és considerat com a especialment fidel a l'expresident Artur Mas. Aquest, no obstant, ha deixat clar el seu suport a Puigdemont "faci el que faci", segons ha dit aquest mateix dijous en declaracions a la premsa a Vic. Mas, de fet, ja va mostrar-se d'acord amb el relleu de Baiget, i està avalant inequívocament el relleu dels elements més 'tebis' amb l'1-O.

Membres del partit assenyalen que els únics polítics en risc de ser condemnats són del PdeCat, mentre que els seus aliats d'ERC no s'han vist fins ara perjudicats

A les incomoditats d'aquests i altres dirigents del PdeCat s'hi afegeix un altre malestar de fons. Membres del partit assenyalen que, fins ara, els únics polítics en risc de ser condemnats -a presó o, el que preocupa realment, a afrontar indemnitzacions milionàries- per la seva participació en el procés independentista són tots del PdeCat, mentre que els seus aliats d'ERC no s'han vist fins ara perjudicats.

En aquest sentit, també es preveu una reorganització dins de l'Executiu, que farà recaure les competències per a la compra d'urnes per a l'1-0 en els departaments del vicepresident i conseller d'Economia -i líder d'ERC-, Oriol Junqueras, i del titular d'Afers Exteriors i Transparència, Raul Romeva -independent, amb passat a ICV-. Aquesta assumpció de responsabilitats per part de Junqueras podria tenir també a veure amb el canvi de noms a l'Executiu, en el sentit que el republicà hauria exigit a canvi un Govern de convençuts amb l' 1-0, que puguin signar conjuntament els decrets al respecte -compartint, doncs, possibles responsabilitat penals-.

Incomoditat en el món local

Aquests dubtes sobre l'1-O són presents també a altres nivells dins del PdeCat, especialment a nivell local. Ja des de l'anunci de la convocatòria, alcaldes del partit manifesten en privat la seva incomoditat sobre la jornada. Cosa que s'afegeix a les pressions i "amenaces" que manifesten rebre per part de l'Estat. 

Aquests dubtes podrien tenir transcendència en la celebració de l'1-O, atès que, segons resa l'esborrany de llei del referèndum que es va fer públic fa dues setmanes, són els ajuntaments els que han de posar "a disposició de l'administració electoral del govern de la Generalitat els locals de la seva titularitat que s'utilitzen habitualment com a centres de votació".

No obstant això, no es preveu que aquests mateixos alcaldes desertin de l'organització del referèndum. Al PdeCat, a més, no els preocupa aquesta possibilitat. El partit fa temps que està mantenint reunions informatives sobre l'1-O amb els seus representants al món local i considera impossible evitar que alguns d'aquests manifestin els seus dubtes.

L'abstenció en la moció de censura, discutida

En aquest clima mogut dins del partit s'hi afegeixen altres decisions discutides recentment. Com ara l'abstenció que van donar els seus diputats al Congrés a la moció de censura contra el president del Govern, Mariano Rajoy, presentada ara fa un mes per Unidos Podemos. Veus dins del partit consideraven que, en el clima actual d'enfrontament amb el PP, hauria estat més apropiat fer costat a la moció. 

Des del partit, no obstant, es remarca que votar una moció de censura implica també votar un programa de govern alternatiu, i que el que proposava la formació lila no satisfeia les reivindicacions catalanes sobre el referèndum. També s'assenyala que el recent posicionament dels Comuns, que dissabte passat van declinar donar suport a l'1-O com a referèndum, els dóna la raó en la seva decisió d'abstenir-se.

Finalment, un altre punt de malestar -que no de discrepància, en aquest cas- ve també del Congrés. Al PdeCat hi ha una generalitzada contrarietat per l'actitud de l'exconseller i diputat al Congrés Germà Gordó, que va optar per mantenir el seu escó després de ser imputat per la seva pressumpta participació en la trama del 3%. El malestar rau en el fet que Gordó, que ha estat repetidament defensat des del partit en tot el referent a les seves acusacions de corrupció, va preferir seguir-se aprofitant de la seva condició d'aforat, desoint fins i tot la petició expressa que li va fer la coordinadora general del PdeCat, Marta Pascal.