La crisi fa aflorar altres formes sindicals

"El país està en deute amb la gent treballadora". És el lema de les sis mobilitzacions, convocades pels sindicats UGT i CCOO que se celebraran demà en diferents punts de Catalunya (Barcelona, Terrassa, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa) per a commemorar l'1 de Maig, Dia del Treballador. Després d'un any de pandèmia, a la manifestació, que recupera el caràcter presencial, les dues organitzacions es conjuren per, no sols reconèixer la importància dels empleats i empleades essencials, sinó millorar les seves condicions de treball. És el que denominen l'agenda social. Aquest deute que plantegen els dos sindicats majoritaris el comparteixen, però des d'un altre punt de vista, una sèrie d'organitzacions alternatives, encapçalades per la CGT, que tornaran a realitzar una protesta paral·lela, reivindicant la derogació de les Reformes Laborals, la reducció de les jornades de treball i l'eliminació de les hores extres. Mentre la Intersindical convoca un acte en solitari en aquesta edició.

Més enllà d'aquest clàssic enfrontament entre dues visions estratègiques del moviment sindical, existeix un altre divorci, fruit de les noves realitats econòmiques, caracteritzades per la digitalització i el teletreball, en què en moltes ocasions desapareixen els centres de producció, les oficines o fins i tot les plantilles. A partir d'aquest escenari, han sorgit noves maneres d'agrupar-se, exemplificades en col·lectius com els repartidors (riders), les dones de la neteja (Les Kellys) o els treballadors de les residències. Tots ells coincideixen en dos factors: Les seves condicions precàries- en moltes ocasions com a falsos autònoms- i la incapacitat dels sindicats tradicionals de donar una resposta a les seves inquietuds.

El llarg camí dels falsos autònoms

Malgrat les dificultats per adaptar-se a aquestes noves realitats, des d'UGT es reivindica el rol dels sindicats tradicionals per afrontar aquestes problemàtiques. "En el nostre cas, portem anys lluitant contra l'existència dels falsos autònoms, que estaven en la missatgeria o en les càrnies, i encara que han canviat les eines, la base del conflicte és la mateixa", recorda Pasadas.
Per acostar-se a les inquietuds d'aquests col·lectius, el responsable sindical admet que l'aproximació ha de ser en un context digital, entorpit per les dificultats de representació col·lectiva, ja que "es tracta de casos individuals, en els quals hem d'analitzar-los un a un per aconseguir una certa laboralització de les seves condicions".

El discurs de la precarietat

Per sobre d'aquests contratemps, Juárez creu que allò preocupant és que "alguns treballadors han interioritzat un discurs empresarial que promet una falsa autonomia i flexibilitat, que els acaba condemnant encara més a la precarietat". Com a mostra, indica que alguns treballadors de la plataforma de repartiment Glovo han de pagar per treballar, ja que han de comprar blocs d'hores a altres companys en un mercat virtual per poder començar a utilitzar l'aplicació i rebre les primeres comandes.

L'òptica ideològica

El sorgiment de noves maneres de treball ha portat altres formes sindicals. En aquest sentit, l'expert en relacions laborals de la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, Nacho Parra, argumenta que "l'exemple dels col·lectius que estan al marge dels sindicats demostra que sí que és possible la representació sindical en el món digital". Parra precisa que aquestes estructures afloren per la falta de representació de les entitats tradicionals a les quals "els falta implicació i reconeixement i s'han convertit en meres prestadors de serveis".

"Discursos com el ‘Do it Yourself’, el dels emprenedors o el de veure al company com una competència han calat en determinats sectors", lamenta Parra. D'aquesta manera, vincula el foment d'aquestes pràctiques empresarials a un impacte directe i negatiu en l'exercici del sindicalisme clàssic. De fet, segons Parra, l'error principal d'aquestes entitats tradicionals ha estat no afrontar el conflicte des d'un punt de vista ideològic, sinó des d'un enfocament més organitzatiu.

Reafirmant aquesta tendència, la sòcia i treballadora de la cooperativa de missatgeria Mensakas, Núria Soto, al·ludeix al fet que "les economies de plataforma donen cabuda a una concepció neoliberal del treball, en la qual s'exclou la col·lectivització o la sindicalització". Soto lamenta que els sindicats tradicionals "no han dedicat suficients recursos a aquesta problemàtica, que no està en la seva agenda de prioritats".