La Crida Nacional per la República celebrarà el congrés fundacional el 6 de desembre
El 27 d'octubre, coincidint amb el primer aniversari de la declaració d'independència, Manresa acollirà la convenció fundacional de l'espai, que servirà per presentar-hi les ponències política i organitzativa que es votaran al congrés de desembre. Malgrat la voluntat d'anar més enllà dels partits, de moment només el PDeCAT dona suport al projecte de Puigdemont, Torra i Jordi Sànchez, que molts consideren la segona refundació convergent.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
La Crida Nacional per la República, el moviment polític que impulsen Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez, entre d'altres, celebrarà el 6 de desembre el seu congrés constituent, presumiblement a Barcelona. Dos mesos abans, concretament el 27 d'octubre, Manresa serà l'escenari de la convenció fundacional de la Crida, un acte que servirà per presentar-hi les dues ponències, la política i l'organitzativa, d'un moviment que a la pràctica s'articularà com un partit polític i que manté la voluntat de dissoldre's si s'assoleix la república catalana. Així ho han detallat aquest dijous els tres portaveus de l'organització -el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, i els diputats de JxCat Gemma Geis i Antoni Morral- en una roda de premsa al Macba que ha servit per presentar-ne el full de ruta pels propers mesos.
Publicidad
Tot i que Mascarell, Geis i Morral han insistit en la voluntat del moviment, que va presentar-se el passat 16 de juliol en un acte a l'Ateneu Barcelonès, de transcendir les fronteres dels partits i assolir la "unitat" de l'independentisme, la realitat és que fins ara només ha rebut el suport -i no unànime- del PDeCAT, mentre que ERC i la CUP ja han deixat clar que no participaran en un projecte que perceben com la segona refundació de l'antiga Convergència. Mascarell ha confirmat la intenció del futur partit de concórrer a les eleccions "si així ho decideixen els seus òrgans de govern". Ara bé, en aquest aspecte encara queden moltes incògnites per resoldre, com ara la fórmula amb la que ho faria. El mateix Mascarell aspira a liderar una candidatura independentista a l'alcaldia de Barcelona, però ha deixat clar que la relació que hi tindrà la Crida només s'aclarirà un cop la nova formació tingui una direcció constituïda, un fet que no arribarà fins el desembre.
"Ens adrecem a les persones, no a les organitzacions"
Morral, antic alcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV, ha definit el dia d'avui com el "quilòmetre 0" de la Crida, una formació política que considera "inèdita, excepcional, innovadora i enormement ambiciosa". Una organització que, segons ha dit, "vol fer efectiu el mandat de l'1-O i es va fer seu el que va succeir l'1-O, el 3-O i el 27-O". "Estem en un moment excepcional que podem qualificar de post-autonomisme i prerepublicà, un període carregat d'incerteses. I volem que la Crida sigui una eina útil per transitar aquest camí incert per construir república", ha afegit. Morral ha insistit que el projecte no s'adreça a "organitzacions polítiques", sinó "a les persones que participen de la idea de fer efectiu el mandat de l'1-O". Entre les organitzacions polítiques només li ha donat suport el PDeCAT, com va aprovar en l'assemblea celebrada a l'estiu.
Malgrat la voluntat d'anar més enllà del tradicional espai convergent, la realitat és que de moment les persones que defensen aquesta candidatura unitària independentista estan bàsicament vinculades al PDeCAT, JxCat o la Crida o bé formen part del moviment Primàries Barcelona de Jordi Graupera, que fonamentalment està format per sectors de la dreta liberal sobiranista. ERC, de fet, ja ha deixat clar que no s'hi pensa integrar, una decisió que va refermar la setmana passada després de l'elecció d'Ernest Maragall com a alcaldable, en substitució d'Alfred Bosch. Tot i situar la independència de Catalunya com el seu únic objectiu polític, el projecte de la Crida no deixa de tenir una ideologia determinada. En aquest sentit, el vídeo amb què vol aconseguir "fundadors" incorpora la frase "això no va de dretes o esquerres", una frase inexorablement lligada a projectes inserits a la dreta ideològica.