La creació de l’Agència de Patrimoni Natural ressuscita el conflicte entre els ecologistes i el sector agrari

Més d’1,5 milions d’hectàrees del terreny boscós que té Catalunya estan en mans privades. Els seus propietaris, juntament amb els ajuntaments de l’àmbit rural, són els primers que han alçat la veu contra la proposta de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, que es votarà aquest dimecres al Parlament. Promoguda per JxCat, ERC, PSC i Comuns, el debat previ a la seva aprovació ha recuperat l’enfrontament entre els propietaris forestals, les organitzacions agràries i les entitats ambientalistes i ecologistes. Una vegada més, es contraposen les visions conservacionistes i les que contemplen l’agricultura com una activitat econòmica necessària. A aquesta divergència s’afegeixen les acusacions de determinats territoris rurals contra "el poder centralista de Barcelona que dissenya les polítiques naturals des d’un despatx".

Davant d’aquestes reivindicacions, l’única resposta de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, departament que vol tirar endavant l’agència, ha sigut plantejar un augment de la representació dels ens locals en l’òrgan de gestió de l’organisme. D’aquesta manera, el conseller Damià Calvet garanteix que l’Agència de Patrimoni Natural "fugirà d’una visió metropolitana i centralitzada de la gestió del medi ambient i la biodiversitat".

"El pessebre de Barcelona"

Sense comptar amb el territori i amb poca veu dels propietaris forestals. Aquesta és la queixa principal dels alcaldes i representants del món rural. "No volem ser el pessebre de Barcelona", asseguren. Els recels se centren en el fet que el Govern, mitjançant la nova llei, podria decidir sobre on es construeix una granja o en les accions per conservar un bosc. Per aquest motiu, al·leguen que es tracta d’una "imposició injusta als que vivim i treballem al territori", explica Carles Isús.

Aprovació immediata pel benestar social

"Una aprovació immediata per assegurar el benestar social i fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa". Aquesta és la demanda de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), organització que ha rebut el suport de més de 170 entitats, especialment les d’origen ambientalista i naturalista. A aquest plantejament també s’ha unit la Unió de Pagesos (UP), el sindicat agrari de referència a Catalunya, tot i que amb l’oposició d’afiliats de l’entitat a la comarca de la Segarra.

La Plataforma en Defensa del Patrimoni reclama l'agència per "la urgència de donar resposta als reptes de conservar el patrimoni natural i revertir la pèrdua de biodiversitat"

Una altra entitat favorable a donar llum verda a l’agència de patrimoni natural és la Plataforma en Defensa del Patrimoni de Catalunya, que argumenta la necessitat d’accelerar-la per "l’ampli consens polític entre diferents partits i la urgència de donar resposta als reptes de conservar el patrimoni natural i revertir la pèrdua de biodiversitat". Aquest objectiu també compta al vistiplau dels gestors dels parcs naturals de Catalunya.

Economia sotmesa al medi ambient

Reguant recorda que determinades posicions maximalistes en l’àmbit ambiental "s’han carregat molta superfície regable a força de demonitzar el regadiu i amb una inconsciència gran sobre els límits tècnics que permet l’agricultura". Per exemplificar aquesta tesi, al·ludeix a la construcció del canal Segarra-Garrigues, on en alguns trams hi ha instal·lades eines pel reg que la normativa impedeix utilitzar.