CORONAVIRUS Metges de família cremats: "Estic decidint si tornar a la consulta o no"

La pandèmia ha impactat en la salut mental de tota la població, però els professionals sanitaris ho han viscut de manera agreujada per un volum de feina que ha anat creixent amb cada onada i les conseqüències que ha tingut sobre un sistema sanitari ja tensionat prèviament. Pràcticament dos anys després, les mancances no s’han corregit i el personal està cada vegada més al límit. La pressió i l’estrès no cessen, hi ha poques perspectives de canvis a l’horitzó i això està fent que cada vegada més professionals es plantegin si volen seguir, especialment a l'atenció primària.

Segons un estudi, el 60% de metges de família patien burnout a finals de 2020

En aquest àmbit, pràcticament un 60% de professionals patien burnout a finals del 2020, segons un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Era en plena tercera onada. Ara ja estem a la sisena i la situació ha empitjorat.

Més casos i més complexos

Antoni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea, apunta que creix la demanda d’ajuda de professionals sanitaris, però, sobretot, "s’incrementa la complexitat" dels casos. Això ha fet que durant la pandèmia hi hagi un 30% més de derivacions a la Clínica Galatea, que atén els casos més greus. Aquesta fundació, creada el 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, vetlla per la salut mental i emocional del col·lectiu i ofereix diferents tipus d’atenció psicològica i psiquiàtrica.

De Gispert va poder demanar una excedència perquè té plaça fixa, però no és la realitat majoritària, a més del que suposa no ingressar un sou a final de mes. Amb la inestabilitat laboral que hi ha el sector, demanar la baixa és en molts casos l’única opció, tot i que s’hi interposen altres barreres, com l’estigma. "Costa molt perquè tenim molt interioritzada la nostra vocació. Ens costa molt parar, admetre que tot té un límit i acceptar que no podem més", diu la metgessa. "Les professions sanitàries estan molt educades per ajudar els pacients, però poc per la consciència del seu propi patiment emocional", afegeix Calvo.

Sis de cada 10 professionals atesos treballen a la primària

El fet que la resta de l’equip vagi tirant endavant, i, sobretot, la sensació de deixar-lo a l’estacada si es marxa, també és un fre. En aquest context de pandèmia és molt difícil trobar substituts. De Gispert no sap si tornarà a la consulta. No vol deixar la medicina, però sí que es planteja fer un canvi: "Estic decidint si tornaré a la consulta o no. Se’m fa molt difícil".

"Hi ha una part de mi que es planteja no ser metge. No és com jo entenc la medicina"

Després d’anys estudiant, de treballar, de fer el MIR i la residència, es planteja si realment passar consulta en aquest sistema que "no funciona" és el que vol. "Hi ha una part de mi que es planteja no ser metge. No és com jo entenc la medicina", diu.

La sensació de no poder fer bé la seva feina i la desesperació que això li causava, incloent atacs d’ansietat, va impulsar-la a posar-se en contacte amb la Fundació Galatea. Erraiz assenyala que durant els anys de formació i estudi sabia que el sistema públic acumulava anys de retallades i manca d’inversió, però que la sanitat pública a casa nostra, tot i tenir deficiències, era "un sistema que funcionava" i referent arreu del món. Els últims dos anys, però, s’ha començat a qüestionar si s’hi pot fer alguna cosa: "Des de dins veus que no funciona".

La necessitat de veure senyals de canvi en el sistema

El director de la Fundació Galatea assenyala que a l’inici de la pandèmia, les principals patologies que detectaven eren quadres d’ansietat, estrès i depressió "vinculats a la por al contagi, a deixar l’equip a l’estacada, contagiar la família"... També per no disposar de protocols ni equips de protecció. Ara ha evolucionat i perceben "frustració, esgotament, ràbia" i "una gran necessitat de veure senyals en el propi sistema de salut" que hi ha opcions de canvi. La seva manca és el que en darrera instància provoca que molts professionals es vegin obligats a parar, ja sigui de manera temporal o no.

Segons la CAMFiC, un 36% de metges de primària es planteja deixar la professió

Calvo assenyala la importància de demanar ajuda quan es detecta el problema perquè sinó "es va consolidament el patiment" i es fa més difícil tractar-lo. En alguns casos, pot derivar en un trastorn mental. El patiment emocional també es relaciona amb un major risc de consum de substàncies que creen addicció, un fet que no és nou entre els professionals sanitaris.