La constant campanya de Vox contra el valencià a Alacant

Mala setmana per al català. El dijous el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar que un mínim del 25% de les classes a Catalunya s’ha de fer en castellà. Aquell mateix dia, al sud, el ple de l’Ajuntament d’Alacant debatia la proposta de Vox perquè la ciutat deixés de ser de predomini lingüístic valencià. Finalment, la moció, que va rebre el vot favorable del Partit Popular (PP), es va rebutjar amb els vots en contra del PSOE, Unidas Podemos i Compromís, i l’abstenció de Ciudadanos (C's).

Natxo Bellido: "En aquesta ciutat tenim la sort de comptar amb dues llengües" davant d'uns "radicals que no entenen una altra realitat que un monolingüisme absolutament empobridor"

"Per segona vegada en dos mesos, l’extrema dreta de Vox tornà a portar una proposta per amputar Alacant de la seua cultura, de la seua història, de la seua identitat i de la seua llengua històrica que és el valencià, afortunadament, se quedaren en minoria al costat del PP", explica per telèfon a Públic el portaveu de Compromís a la ciutat d’Alacant, Natxo Bellido, que considera "molt preocupant" el vot dels populars.

Aitana Mas, portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes i nascuda a Crevillent, valora per correu electrònic el succeït com "un capítol més de la campanya de promoció d'odi al valencià que fa l'extrema dreta". "No és cap novetat que els feixistes ataquen un tret cultural, el que siga", lamenta la diputada, que fa notar que "la mateixa enquesta que serveix a Vox per dir que la majoria de gent a Alacant parla en castellà i muntar esta proposta reflecteix una població a favor de més promoció del valencià que en contra".

Més enllà d’Alacant: un país amb forats lingüístics

"El valencià no és només una llengua minoritària, el que és preocupant és que és una llengua minoritzada", afirma Bellido, per a qui "des de les administracions públiques s’ha de fer el contrari del que pretenia Vox i el PP: posar en marxa mesures de promoció del valencià, per a que siga una llengua viva en l’àmbit públic, una llengua útil, de coneixement i de comunicació". "Tenim l’obligació de preservar-la i de plantejar-la al món com una de les nostres aportacions", rebla.

"Vox no deixa de fer el que ha vingut a fer: liquidar la llengua pròpia del país"

Per a Josep Escribano, president d’El Tempir, que es defineix com una entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i la cultura valenciana al sud del País Valencià, "Vox no deixa de fer el que ha vingut a fer: liquidar la llengua pròpia del país". Amb aquest objectiu, fan "un discurs basat en mentides, com la imposició del valencià o la conculcació de la llibertat en l’ensenyament" i, com el PP, "busca fer del valencià una eina d’enfrontament polític". Escribano titlla d’hipòcrita la posició del PP, perquè "el que s’atrevix a fer a l’Ajuntament d’Alacant no s’atreviria a fer-ho per exemple a A Coruña, a Galícia". "Allà on hi ha una consciència lingüística més afeblida troben el terreny per tirar endavant aquestes propostes" i, en aquest cas, "seguir marginant el valencià a la ciutat d’Alacant".

Vicedo, per la seva banda, lamenta que el valencià, que és una de "les dues llengües oficials", no es trobi "més present a l’espai públic", incloent-hi comerços, no només petits establiments, sinó també grans superfícies, "independentment del seu número de parlants". Encara que pugui semblar una obvietat, Vicedo diu que "el castellà no desapareixerà mai de la ciutat d’Alacant". "Ni vull que desaparega: és una llengua en la que jo m’he criat, és part de la meva família", destaca.

Polítiques més decidides i reciprocitat de l’audiovisual

Quines polítiques s'han portat a terme per defensar i promoure el valencià? Mas valora positivament la tasca de l’anterior govern de la ciutat en aquesta tasca, i destaca com "abans que el tripartit d'esquerra fóra tret del govern amb el vot d'una trànsfuga es van viure experiències que feia temps no ocorrien, com les fires del llibre en valencià en les quals vam sentir autors en la nostra llengua parlar al públic" o com les "obres i música en valencià van tornar al Teatre Principal".

"La solució a aquest problema", insisteix Escribano, "no passa perquè el moviment civil valencianista s’opose radicalment a aquesta situació, sinó perquè hi haja una política lingüística sectorialitzada i territorialitzada, que atenga a les diverses realitats i pluralitat de realitats sociolingüístiques que tenim al país". Una cosa que, matisa, "passa exactament igual a Catalunya: la realitat lingüística al Llobregat no és la mateixa que pugues tenir a Olot". Per aquest motiu reivindiquen "polítiques lingüístiques diverses", ja que "la realitat és més complexa" i "si no ho assumim, no avancem". "Si no ho tenim clar, la fragilitat anirà a més perquè la castellanització avança", reitera, "reixar-ho tot als mitjans de comunicació, que al País Valencià n’és pràcticament un, À Punt, no és suficient, perquè la realitat ha canviat".

"La situació a Alacant i altres ciutats és de precarietat però és mentida que a Alacant no hi haja vida en valencià"

Escola Valenciana reclama al seu torn "mesures específiques" amb els "màxims consensos possibles" i reivindica el paper d’organitzacions de la societat civil com la seva, entitats com Associació Cultural del País Valencià (ACPV) o plataformes com Alacant pel Valencià, que aplega més de 30 entitats. Vicedo també planteja la necessitat d'impulsar "la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3". "I això", segueix, "és una cosa que hauria de passar: el català té molts més espectadors que només els del País Valencià, el Principat o Balears". Així, el portaveu d'Escola Valencia jutja com a molt positiu precedents com el de l'emissió de La mort de Guillem, sobre l’assassinat de Guillem Agulló.