CLAVEGEUERES D'INTERIOR Martín Blas: "Si fem cas a algunes notícies de premsa jo seria l'"Operación Cataluña"

Arrenca el comissari jubilat Marcelino Martín Blas amb una presentació llarga i detallada. Queda molt clar de què parlarà des del principi. Bé, per les preguntes que fan després els diputats, sembla que no els hi havia quedat gaire clar. El comissari centra la seva compareixença en el cas Nicolay, i en la seva participació en la comissió judicial del jutge Arturo Zamarriego que, des de l’any 2015, ha investigat la gravació il·legal de la reunió celebrada entre Assumptes Interns i el CNI, l’octubre de l’any 2014. "Tinc l'obligació de dir la veritat i en això em centraré".

"Si fem cas a algunes noticies de premsa, yo sería l'"Operación Cataluña”. Va directe al gra. "A la tardor del 2012 vaig visitar el fiscal Emilio Sánchez Ulled ,en companyia d'Oliveras, per a reactivar el cas Palau. Va coincidir aquesta visita amb l'aparició posterior de l'informe-esborrany sobre Artur Mas y Jordi Pujol durant les eleccions autonòmiques del 2012”.

Problemes per investigar a Assumptes Interns

Afirma rotundament que mai ha tingut relació amb el PP, que mai no va parlar amb Ignacio Cosidó de res relacionat amb Catalunya. Una revelació interessant: afirma que com a cap d’Assumptes Interns "no tens problemes quan investigues a policies de l’escala bàsica. Els problemes comencen quan vas pujant en l’escalafó. I arribes a algú com Villarejo".

Una organització criminal en la que participen policies i periodistes

Parla dels investigats en el cas Nicolay i explica que a l’informe de la comissió judicial del cas es parla d’una organització criminal en la que hi participen entre altres l’ex Director Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino, el comissari José Manuel Villarejo, la seva dona Gemma Garcés, els periodistes Carlos Mier i Eduardo Inda.

Entra en el tema d’Andorra i recorda la boda celebrada a la finca La Camarga de Madrid, i la reunió amb José María Fuster Fabra, que aleshores feia d'advocat de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Hi van assistir també el cap de policia Eugenio Pino, els germans Cierco (banquers del BPA), ell mateix i les seves esposes. Això passava el juny de l’any 2014. Afirma que mai ha anat a Andorra.

Una broma, però, que no acaba de cuallar. Martín Blas mira el diputat amb resignació. Pregunta si se sent instrumentalitzat per algú, periodista o policia. Diu que no.

Rivalitats o discrepàncies?

Quina era la relació amb els policies Eugenio Pino i José Angel Fuentes Gago? A Pino el va conèixer durant els Jocs del 1992. Una relació fluctuant. Intenta demostrar que no era d’amistat. La relació amb Gago era menor. Matias Alonso fa referència a la possibilitat que en la relació entre Pino y Martín Blas hi pogués haver un tema de gelosia, perquè ell havia estat anomenat DAO y Blas no. El diputat de C's parla de guerra interna d'egos, contraposant-la a l’"operación Cataluña". Se li veu el llautó.

Persecució de polítics

Li pregunta pel terme de 'policia patriòtica'. L'ex-comissari diu que es tracta del tractament que fa la premsa. El diputat de Ciutadans intenta treure credibilitat a l’existència d’una brigada política paral·lela, un grup encarregat de perseguir polítics catalans. Ell no entra en aquest circ. Marcelino Martín Blas ve a parlar del seu cas, del cas del pequeño Nicolás i del que en sap. Tornem-hi. Explica com el jutge Zamarriego rep les pressions per tancar la comissió judicial. Parla de la trobada amb Eduardo Inda al despatx d’Eugenio Pino. Inda va dir que té la gravació de la reunió del CNI. Parla de com intenten separar a l’inspector instructor, Rubén Eladio, de la investigació, amb maniobres poc clares. Marcelino ve a explicar la seva història, que no coincideix necessàriament amb l’interès dels parlamentaris. La presidenta li demana que se centri en les preguntes. Martín Blas demana disculpes.

És el torn de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), amb Albano Dante Fachín que comença constatant que el PP i el PSC no estan a la Comissió i que no s’entén que no hi siguin.

Albano Dante li recorda la nota de la fiscalia queixant-se de la seva visita als fiscals a Catalunya. Martín Blas es defensa: "no vaig fer res d’il·legal".

Li demana que defineixi l'organització criminal en relació a les conclusions del sumari del cas Nicolay. Martín Blas torna a explicar la feina de la Comissió. A la vista dels intercanvis de trucades i de la geolocalització de les mateixes, es dedueix que hi ha una organització, a través de la qual es distribueix una gravació il·legal. Això converteix les persones en una organització criminal.

Torna sobre el tema dels germans Higini i Ramon Cierco, banquers del BPA. Torna sobre la històiria de la boda i li pregunta per la trobada amb l'ex-director general del banc Joan Pau Miquel. Assegura que no va lliurar res sobre el famós pantallazo en el que figurarien els diners de la familia Pujol. I aquí arriba un moment d’una certa teatralitat. Martín Blas arrenca un tros de paper i afirma que en un bocí com el que mostra hi havia tres noms dels Pujol, amb quantitats d'un milió i mig d’euros.

Boya pregunta també per les empreses de Villarejo. El comissari Martín Blas torna al cas Nicolay. D’aquí no el treus. Parla de com es va descobrir qui havia fet la trucada que havia servit per gravar la reunió d’Assumptes Interns amb el CNI: Carlos Mier, periodista de Información Sensible, empresa de Villarejo.