La Comissió Bilateral Generalitat-Estat se celebra aquest dilluns en un ambient agre i amb la reivindicació de 56 traspassos

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat se celebra aquest dilluns finalment. El Govern de la Generalitat va salvar un primer intent de la Moncloa de deixar per després de l'estiu la reunió, aprofitant la remodelació de l'Executiu espanyol i la substitució de Miquel Iceta per Isabel Rodríguez al front del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. Pel Govern era primordial distanciar aquesta trobada del de la taula de diàleg programada per a la tercera setmana de setembre. I diferenciar clarament el que és la negociació en l'àmbit de gestió d'aquest dilluns, respecte el diàleg per solucionar el conflicte polític que s'encetarà posteriorment.

"Una cosa són els temes concrets que es tractaran a la Comissió Bilateral i l'altra la negociació pel conflicte"

Fonts de la presidència de la Generalitat diferencien rotundament la Bilateral de la taula de diàleg entre els dos governs i remarquen que "són dues coses absolutament diferents". "Una cosa són els temes concrets que es tractaran a la Comissió Bilateral i l'altra la negociació pel conflicte", on la Generalitat vol posar l'amnistia i la celebració d'un referèndum sobre la taula. A més, asseguren aquestes mateixes fonts, "el que s'aconsegueixi a la taula bilateral no condicionarà en cap cas el que es tractarà a la taula de negociació pel conflicte". En una clara advertència que no s'acceptaran contraprestacions de temes de gestió amb l'objectiu que s'abandoni la reivindicació de l'amnistia i l'autodeterminació.

Per tot això, el Govern va forçar la màquina per mantenir la Bilateral abans de les vacances i reunir-se a Madrid, com ja va avançar Públic. Amb l'únic matís que la cita s'ha demorat algun dia per problemes d'agenda de la nova ministra i en comptes de l'última setmana de juliol com estava previst serà finalment aquest dilluns, ja iniciat el mes d'agost. Retard mínim que no ha generat cap problema.

Ambient agre

En el que sí hi ha hagut un canvi significatiu és en l'ambient que precedeix a la reunió. Si la Comissió Bilateral Generalitat-Estat s'havia programat per escenificar el canvi d'etapa en la relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol amb una fluïda interlocució entre els presidents Aragonès i Sánchez, la veritat és que la cimera arriba en un ambient agre, amb retrets mutus, la negociació de 56 traspassos estatutaris pendents i l'exigència d'un calendari concret per part catalana.

L'absència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la reunió de la Conferència de Presidents celebrada divendres passat ha generat retrets per part de Govern espanyol. Pedro Sánchez ha estat clar lamentant que "la veu de Catalunya" no hi hagi estat en un fòrum on s'han abordat "temes importants que afecten el conjunt de la ciutadania catalana amb independència de la seva ideologia política, com són el repte demogràfic o la crisi del coronavirus ".

Aragonès ha volgut remarcar la relació bilateral amb la Moncloa en l'inici d'aquesta nova etapa. Però la veritat és que Sánchez hauria desitjat la foto dels presidents autonòmics al complet, cosa que va frustrar l'absència del president català tot i haver aconseguit la sempre difícil presència del lehendakari Urkullu. Això sí, amb traspassos fiscals pactats per avançat. Finalment Aragonès es va quedar sol en la plantada i la Moncloa no ha amagat el seu malestar.

Per la seva banda, les queixes de la Generalitat se centren en la "falta de voluntat" que asseguren té l'Executiu espanyol per tractar certs temes en la reunió de la Comissió Bilateral. I entre ells destaca el repartiment dels fons europeus que s'ha convertit en un estira i arronsa entre els dos governs. Mentre Sánchez assegura que el lloc per debatre aquest tema transcendental era la Conferència de Presidents i retreu a Aragonès que deixés la cadira buida, el president de la Generalitat assegura que en un fòrum multilateral i en una intervenció de cinc minuts com a màxim no es pot negociar de forma seriosa un tema de tal profunditat. Els fons europeus, al costat dels traspassos pendents seran doncs alguns dels cavalls de batalla que s'esperen tensaran la primera trobada en quatre anys de l'ens negociador entre el Govern català  i l'espanyol.

Tot i no estar a l'ordre del dia, els membres de la Generalitat tenen previst plantejar el debat sobre els fons europeus per a la reconstrucció. Fonts de la Moncloa també ho donen per fet i consideren que l'últim torn d'intervenció per plantejar temes no programats pot ser el marc idoni. Però aquestes mateixes fonts de la Moncloa alerten que parlar d'aquest tema no significarà negociar res, perquè la negociació sobre els fons europeus es circumscriu exclusivament als fòrums multilaterals entre el conjunt de les autonomies i el Govern espanyol, asseguren.

Ordre del dia

Segons la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha dirigit els treballs preparatoris de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, primer amb Iceta i després amb Rodríguez, en la reunió el Govern té previst presentar reclamacions històriques, com ara que els 56 traspassos pendents es facin efectius. "Els volem tots, i els volem ràpid", insisteix. També es reclamarà que es facin efectives les inversions previstes en la disposició addicional tercera de l'Estatut, xifrades en 3.800 milions d'euros.

En l'ordre del dia també es pretén tractar aspectes competencials com el traspàs dels aeroports catalans que ara gestiona AENA, amb el de Barcelona-El Prat al capdavant, així com altres organismes com el Port de Barcelona o el poderós Consorci de la Zona Franca. No faltarà l'eterna reivindicació respecte a la deficient inversió en infraestructures viàries i ferroviàries estatals o temes socials de primera magnitud, com la retirada del recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana que regula els preus de lloguer de l'habitatge, i acabar amb l'incompliment del Govern espanyol amb la llei de la dependència, ja que en aquests moments la seva aportació no supera el 14% quan hauria de ser del 50%. El Govern preveu tancar la històrica demanda del traspàs sobre les beques.

D'altra banda, també es planteja negociar altres temes relatius al finançament dels Mossos d'Esquadra, l'ordenació de litoral que és de competència estatal, la gestió de l'Ingrés Mínim Vital i els traspassos de recursos per a la Renda Garantida de Ciutadania, entre altres. A més, Vilagrà també remarca que volen tractar qüestions on preveuen més conflictivitat com ara el projecte de llei audiovisual, que asseguren que només protegeix la producció en llengua castellana i s'exigirà l'obligatorietat de quotes per finançar la producció en altres llengües oficials de l'Estat com el català.

Entre les múltiples carpetes obertes es preveu abordar regulacions sobre les comunicacions electròniques i inspecció de telecomunicacions. En matèria laboral, la Generalitat proposa la concessió de les autoritzacions inicials de treball en immigració i la creació del Centre Nacional de Condicions de Treball de Barcelona, ​​així com la gestió del Fons de Garantia Salarial. A més, vol proposar la possibilitat d'exercir les funcions de la Unitat Administradora del Fons Social Europeu i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

A nivell econòmic, reclamarà que la Junta de Tributs de Catalunya assumeixi la competència per a resoldre reclamacions economicoadministratives contra actes dictats en aplicació de tributs cedits per l'Estat, així com les funcions no traspassades de l'Institut Social de la Marina i les funcions relatives a entitats gestores de plans i fons de pensions, entre d'altres. També exigirà les funcions i serveis relatius a la delegació de competències de l'impost especial sobre mitjans de transport i reclamarà exercir la defensa de la competència.

Assumir la seguretat a l'Aeroport d'Alguaire

D'altra banda, atenent al Departament d'Interior, el Govern proposarà que els Mossos d'Esquadra assumeixin les funcions de protecció de la natura en substitució de la Guàrdia Civil, a més d'exercir com a policia ordinària al Port de Palamós.

Altres mesures que es proposarà al Govern espanyol tenen a veure amb la memòria històrica, com el fet que els fons documentals sobre Catalunya que estan dipositats a l'Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca, tornin a Catalunya; o amb els residus, ja que es reclamarà poder autoritzar el trasllat de residus cap a -o des de- països de fora de la UE i les autoritzacions d'abocaments, obres i funcions sancionadores de recaptació de taxes i cànons per activitats relacionades amb abocaments d'aigües superficials i subterrànies.

Molta feina i exigència de concrecions

"No sortirem amb la feina feta. Hi ha una llista d'incompliments històrics tan gran que és impossible"

Amb aquest cúmul de temes pendents la portaveu de Govern, Patricia Plaja, considera evident que "no es pot esperar sortir d'una primera reunió amb les coses resoltes ni es podrà abordar tot". "No sortirem amb la feina feta. Hi ha una llista d'incompliments històrics tan gran que és impossible", avisa Plaja. Però per la seva banda, la consellera Vilagrà ha exigit concreció i ha confiat que en la trobada d'aquest dilluns es podran tancar ja alguns traspassos. Per exemple, demana que es pugui detallar ja al màxim alguns possibles traspassos com el de les beques, la titularitat patrimonial d'edificis com la Prefectura de Via Laietana de la Policia Nacional o el MIR, i ha advertit que no volen que se'ls citi a tractar-ho en altres comissions en el futur. "No volem ni demores ni engrunes; sabem que haurem d'insistir i treballar dur, però volem aconseguir els resultats que toquen, ho necessitem tot i ho volem tot", assegura Vilagrà. Unes consideracions revestides de desconfiança ja que les fonts consultades pel Govern eviten generar "massa expectatives" d'acord amb "els històrics incompliments de tots els Governs espanyols".

La Comissió Bilateral, tot i que l'Estatut dicta que es reuneixi en ple "almenys dues vegades a l'any i sempre que ho demani una de les dues parts", va tenir la seva última cita fa ja gairebé tres anys, l'1 d'agost de 2018. La van presidir el llavors conseller Ernest Maragall -ja que en aquell moment les competències estaven incorporades a Departament d'Acció Exterior- i Meritxell Batet, en aquell moment ministra de Política Territorial, i va tenir lloc al Palau de la Generalitat. Aquest dilluns se celebrarà al Ministeri de Política Territorial. La delegació catalana tindrà al front a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, al costat del vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; i del conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró. També hi seran presents la delegada del Govern de la Generalitat a Madrid, Ester Capella i alts càrrecs dels departaments implicats.