Este artículo se publicó hace 4 años.
Com viuen els infants el confinament? Dubtes i reflexions dels més petits sobre el coronavirus
Alumnes de Parvulari i d'Educació Primària expliquen les noves rutines i els efectes que està tenint la pandèmia en el seu entorn
Jordi Sans
Barcelona-Actualitzat a
"Set són els dies de la setmana, cinc a l’escola i dos a casa". Aquesta és la lletra de la cançó "Els dies de la setmana" de la cantant Dàmaris Gelabert. Aquesta premissa, fins fa uns dies, per als meus petits de casa era indiscutible. Tot i això, des de l’arribada del coronavirus i el consegüent confinament fins i tot aquesta obvietat ha deixat de ser certa. La irrupció de la Covid-19 han canviat les rutines de les localitats i dels adults, molts dels quals no van a treballar. A la vegada, però, també ha comportat el tancament de les escoles i els instituts i els infants d’arreu de l’Estat han hagut de canviar el fet d’anar a l’escola, veure els seus amics i fer activitats de lleure per estar a casa.
En aquests dies convulsos, la situació crítica que es viu als hospitals, l’allau d’ERTO iniciats per les empreses i el gran nombre de treballadors autònoms que han vist reduït a la mínima expressió el seu volum de feina ha ocupat titulars als diaris i molts minuts a la ràdio i a la televisió. Ara bé, i els nens i les nenes? Com estan vivint aquests dies i què en pensen sobre el virus i la gestió que se n’està fent? Públic ha parlat per videoconferència amb nens de diversos cursos de parvulari i de primària per intentar captar les percepcions que comparteixen al voltant de la Covid-19.
Canviar les aules pel menjador de casa
Tots els nens entrevistats són a casa des del dia 13 de març, l’endemà que el Departament d’Educació decretés l’anul·lació de l’activitat lectiva per tal d’evitar una propagació massiva de la malaltia entre els més petits. El departament liderat pel conseller Josep Bargalló explicava llavors que ho feia "en el marc del Pla d’Actuació del Procicat per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial d’alt risc" afectant un total d’1.565.478 alumnes i les respectives famílies.
"Miro la tele, faig els deures, a vegades jugo, faig exercici o estic amb la mama", diu el Roc, de 7 anys, però "no" són unes vacances, assegura
El Roc, de 7 anys, explica que ara, en comptes d’anar a l’escola s’està a casa, "miro la tele, faig els deures, a vegades jugo, faig exercici o estic amb la mama". El que deixa clar des del principi de la conversa és que "no" són unes vacances, ja que "avui, demà i demà passat estaríem al cole" -d’això en parlem el passat dimecres- i en canvi és a casa.
La Maria i el Biel, dos germans de 7 i 4 anys, també són a casa i no han sortit des de l’inici del confinament però expliquen que fan moltes coses diferents: al matí fan feina de l’escola "que la mestra ens envia amb una aplicació al mòbil de la mama", diuen, i a la tarda aprofiten per jugar, cuinar -han fet un gelat de maduixa que diuen que els ha quedat molt bo-, o ajudar als pares a posar la rentadora i l’assecadora. De fet, confessen que també s’hi van posar a dins per jugar.
Quan ens truquem amb el Martí, la Jordina, el Genís i l’Oriol, germans de 8, 6, 4 i 2 anys, els trobem berenant i jugant a escacs. Tot i que comenten que a vegades estan "una mica avorrits", tenen una agenda molt plena. No han fet un horari concret, però al llarg del dia tenen temps per fer els deures de l’escola i per fer tasques de la casa i jugar amb els germans. Expliquen que poc abans de la conversa havien estat jugant a futbol al pati de casa i que també havien ajudat a "posar el rentaplats o estendre la roba".
A la Laia, la Izarbe i la Júlia, de 10 anys, el que més els ha canviat és la manera de fer les activitats extraescolars: anglès, futbol i dansa
La Laia, la Izarbe i la Júlia, de 10 anys, són amigues de l’escola i estan fent una videoconferència. Diuen que fa un horari semblant al que farien a l’escola i que a la tarda fan exercici o juguen amb els pares i els germans. Les tres comenten que la feina de l’escola és similar a la que feien abans del confinament, però que el que més ha canviat és la manera de fer les activitats extraescolars. Mentre que la Júlia segueix fent classes d’anglès però ara les fa online, la Izarbe explica que ara no pot jugar a futbol i que l’única cosa que fa són els exercicis que els hi ha fet arribar l’entrenador. La Laia es troba amb una situació similar amb la dansa: les mestres els han passat tutorials i exercicis, però no fan classes convencionals.
Les noves tecnologies com a porta per veure els amics
El fet que els infants tinguin tan incorporat l’ús de les noves tecnologies està facilitant les coses en un context com l’actual. El terapeuta familiar Xifré Ramos exposa que aquesta qüestió "està afavorint moltíssim que ells [els infants] puguin sentir que tot i estar confinats a casa seva, poden veure i fer un seguiment de què fan els seus companys". Tant és així que -com estaven fent la Laia i les seves amigues- la Maria, la Jordina i el Roc s’han vist amb els seus amics i amigues. La Maria recorda que fins i tot han pogut jugar "a un joc de pintar" i el Roc diu que es van reunir amb quatre amics i van amagar-se cadascú al seu armari amb una llanterna.
Les eines tecnològiques en molts casos també estan incorporades a les tasques del col·legi
Alhora, aquestes eines tecnològiques en molts casos també estan incorporades a les classes, de manera que els professors fan servir la mateixa via per donar recursos als alumnes i posar-los deures. La Jordina també explica que ha pogut parlar des de casa amb la seva tutora i que li ha dit que ha d’aprofitar per llegir una mica. Més enllà de les relacions amb els nens de la seva mateixa edat, aquests dies les videotrucades també són a l’ordre del dia dels adults i això fa que també puguin els infants puguin parlar i veure els avis i altres familiars. El Roc reconeix que troba a faltar molt els seus avis però explica que els ha pogut anar veient a través del mòbil. En el seu cas, però, no pot veure a la seva besàvia de 92 anys perquè no té un mòbil prou modern: "No la veig i només parlem per telèfon", apunta.
El Martí i els seus germans sí que veuen sovint els avis i la resta de la família i també han trobat la fórmula per poder fer coses tots junts tot i no poder estar junts. El Genís i la Jordina expliquen que el seu avi cada dia envia un conte que escriu ell als néts i que llavors ells el llegeixen i en fan o bé un dibuix o bé una obra de teatre i que després li ensenyen. La Laia, per la seva viu al mateix replà que la seva àvia i també han trobat un mètode per poder estar en contacte tot i no poder estar al mateix espai: "Jo surto al balcó i l’àvia surt al seu i parlem amb el mòbil", detalla. La Laia és conscient que els avis "s’avorreixen bastant i se senten sols" i que per això cal trobar maneres de fer coses plegats.
Les mesures imprescindibles per no contraure el virus
Moltes de les qüestions que tenen a veure amb el coronavirus, els nens i les nenes les han incorporat. Tant és així que tots insisteixen en la necessitat de rentar-nos sovint les mans i no sortir de casa i en cas d’haver-ho de fer -per anar a comprar o a la feina en el cas dels pares- després hem de rentar tot allò que ha estat al carrer. Tot això, però, no ho van poder aprendre a l’escola perquè no van tenir temps de parlar-ne. El Martí rememora que "ho vam veure a les notícies i primer ens pensàvem que no arribaria a Catalunya però va arribar i no ens ho esperàvem".
Martí: "ho vam veure a les notícies i primer ens pensàvem que no arribaria a Catalunya però va arribar i no ens ho esperàvem"
El Biel explica la Covid-19 "fa tos i no pots respirar" i la Maria afegeix que "va venir de la Xina". De fet, aquesta és la raó per la qual s’han de quedar a casa: "No podem sortir al carrer perquè aquest nou virus s’ha anat escampant per tot el món", afegeix el Roc. Ell mateix recorda que "no es pot veure, el coronavirus" perquè -diu apropant molt dos dits- és així de minúscul. Això no obstant el Roc comenta que els científics poden veure el virus fent servir el microscopi i que, de fet, així és com aconseguiran fer una vacuna. De moment, però, quedar-se a casa "és una vacuna, perquè així no ens posem malalts". Ell mateix també fa notar que el seu pare no és a casa perquè ha d’anar a treballar: "quan arriba no el toco", assenyala. "Després se’n va a la dutxa i es posa el pijama i ja li puc fer un petó", conclou.
Pensar en els nens: el missatge pels polítics
A tota hora els polítics apareixen als mitjans i per informar sobre l’estat de la Covid-19 i per fer arribar missatges a la població relacionats amb les noves decisions preses per les diverses administracions. Els nens, però, fan notar que se’ls veu "enfadats". Tant és així que el Roc fa una crida a "què us calmeu una mica. Que la vacuna d’ara és quedar-se a casa i ja està. Quan passi, sortirem i punt". A tot això Ramos respon que certament "els sentiments no s’han de negar i s’ha d’explicar que és normal que els adults estiguin enfadats per aquesta situació". Malgrat tot, subratlla què cal dir als nens respecte als polítics -"encara que no es cregui"- "que hi ha persones de confiança que responsables que s’estan ocupant de la situació per resoldre-la". El terapeuta familiar posa en relleu que si la persona més important pel nen està enfadada i ha deixat d’anar a treballar i d’afaitar-se, el petit "pot tenir la sensació que ningú està solucionant res" i que això pot desencadenar "una sensació d’immobilisme, que mal gestionat és un càstig molt pervers" per la sensació que genera.
En la línia que s’expressa el Roc també parla la Júlia. Considera que "els polítics ja ho estan fent però també haurien de pensar una mica en els nens" quan proposen mesures i iniciatives. La Júlia proposa que, per exemple, "potser estaria bé que l'infant pogués sortir al carrer per airejar-se" encara que ho fes amb mascareta i guants.
La Júlia pensa que "els polítics ja ho estan fent però també haurien de pensar una mica en els nens"
A manera de conclusió, Ramos comenta que "aquests dies posen a prova l’equilibri familiar perquè les famílies han après a viure amb uns hàbits- que tenen a veure amb com despertem els nens, a on i amb qui dinen, què mengen, si l’escola ha anat bé...- i ara han canviat". Tot i el daltabaix que han patit les rutines, apunta Ramos, que també pot ser un bon moment no tant per prendre grans decisions a novell familiar "però sí per pensar quins ajustaments es volen fer a casa". Mentrestant, els nens ja van pensant maneres de celebrar el dia que es retrobin amb els seus amics i la família. El Biel aposta per fer "una Festa Major" i el Roc diu que farà "un pastís de quatre pisos" perquè en pugui menjar tothom. A la vegada també reconeix que quan tothom pugui sortir de casa "jo ploraré, segur, perquè fa molts dies que només ens veiem amb el mòbil i m’agrada més amb la realitat".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..