CLAVEGUERES D'INTERIOR Zoido evita investigar la crema de documents dels Mossos per la qual es va indignar

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, està passant de puntetes per la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya que està sota el seu comandament des que el 27 d'octubre se suspengués l'autonomia mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Només un dia abans, agents de la Prefectura Superior de Policia Nacional de Catalunya s'havien plantat a la incineradora de Sant Adrià del Besòs, perquè havien rebut la xivatada que els seus companys d'Informació dels Mossos d'Esquadra estaven a punt de destruir proves rellevants sobre el referèndum de l'1 d'octubre.

Com a mínim dos cops a l'any els Mossos d'Esquadra, igual que la resta dels cossos policials, es desfan de documentació que ha deixat de ser d'interès o que ja no cal guardar –com factures, després de cinc anys–. Una operació que s'ha de fer sota certs requisits, com ara que, fins i tot si la documentació s'ha triturat, ha de ser a més cremada: per això sempre s'efectua en el mateix lloc. En el cas català, la incineradora de Sant Adrià del Besòs havia donat cita a la Comissaria General d'Informació, que dirigeix ​​Manuel Castellví, per al 26 d'octubre, i simplement es va complir la cita acordada.

És a dir, no es tracta –com sostenen les consideracions inicials de l'informe policial– que els Mossos es desfessin de materials compromesos que volien amagar a corre-cuita i en vista que s'havia de proclamar la independència de Catalunya l'endemà –i que, previsiblement, el Govern de Mariano Rajoy aplicaria l'article 155–. Aquest és el veritable motiu que el ministre Zoido no obri cap investigació interna contra el comissari català d'Informació, perquè sap perfectament que l'ordre de destrucció dels documents no té cap relació amb la situació política de Catalunya en aquelles dates.

Fragment de l'informe de la Brigada Provincial d'Informació en què s'exposa l'existència de la 'xivatada' que va alertar a la Policia Nacional.

Interior tampoc investiga qui va fer la 'xivatada'

Del que sí se sorprenen les fonts consultades, tant policials com jurídiques, és del contingut de les caixes, no només heterogeni de forma inversemblant, sinó repartit en un lapse de temps llarguíssim i aparentment escollit per la seva rellevància comprometedora.

És la pròpia Brigada Provincial d'Informació la que reconeix en el seu informe que el fet de personar-se a la incineradora de Sant Adrià de Besòs respon a una delació i no a una ordre de la jutge de l'Audiència Nacional encarregada de la causa, Carmen Lamela. En concret l'"Ofici 3022/2017" informa que:

A partir d'aquell moment, sense secretari judicial que certifiqui el registre i confiscació del material, els policies s'emporten les caixes a la seu de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona. Segons el relat de fets que consta en l'informe de la pròpia Policia: "El dia següent 27 d'octubre es va instruir atestat número 2.559 / 2017 de la Brigada Provincial d'Informació, en el qual es donava compte detallat del desenvolupament de la intervenció i del material intervingut. de la mateixa manera, en escrit número 2.572 del 27 d'octubre 2017, es va remetre escrit al jutjat central d'instrucció TRES en el qual se sol·licitava MANAMENT JUDICIAL per realitzar el desprecintat i obertura de les caixes, per tal de procedir a la seva anàlisi ". I no és fins al 30 d'octubre quan la jutgessa Lamela permet s'obrin aquestes caixes per a la seva anàlisi.

Però, com sabia la Policia Nacional la informació que hi havia a les caixes si no les van obrir fins al dia 30, que va ser quan la jutge Carmen Lamela va signar el manament judicial? I, si no hi ha un xivato al cos dels Mossos, com va poder la Policia Nacional escoltar una intervenció telefònica, si aquestes punxades només estaven autoritzats aquells dies a la Guàrdia Civil?