Classes de defensa personal com a mètode per fer front a les agressions masclistes

Amb l'objectiu de sentir-se més segures, cada cop hi ha més dones que decideixen formar-se en defensa personal, com a eina per ser més capaces de reaccionar davant d'una agressió masclista. Joan Martínez és el responsable Dojo Yawara, un centre ubicat a Terrassa que des de fa tres dècades fa cursos de defensa personal per a diversos col·lectius, entre els que hi ha el de dones maltractades o que han patit situacions complexes.

Aquest entrenament, que té l'objeciu d'empoderar les víctimes abordant els casos a mida, treballa sobre la tècnica física però també l'actitud mental, que resulta clau per a reaccionar en una situació de violència evitant el bloqueig de la ment i el cos. Degut a la complexitat de cada cas, explica Martínez, les sessions mixtes sovint no són efectives, perquè algunes dones guarden el record de l'estrès que han patit i no toleren el contacte físic amb un home.

"Un plus de seguretat"

Per a les dones que participen en aquestes classes, els cursos es tradueixen "en un plus de seguretat" i d'autoestima per afrontar situacions del dia a dia. Aquest és el testimoni d'una de les participants, Esther Eboko, i s'hi suma una companya, Vilnya, qui afirma viure "més tranquil·la i segura" des que va apuntar-se a les classes. Segons elles, és important que totes les dones que han viscut situacions desagradables coneguin aquesta iniciativa per deixar de "tenir por de fer front a moments difícils" i disposar de la "claredat de pensament".

L'empoderament de les víctimes i la reconstrucció de la seva vida és un dels aspectes més importants de l'acompanyament de les dones que han viscut agressions. En aquesta línia, la presidenta de l'entitat de suport Hèlia Dones, Montserrat Vilà, descriu la violència masclista com un problema "estructural" i recorda que la majoria de dones només volen "que parin d'agredir-les", recuperar una vida normal i "que se les cregui".

Per aquest motiu, Vilà critica que el debat públic se centri en la necessitat "d'invertir en protecció o seguretat policial i endurir els càstigs per als agressors", i considera que cal posar en el centre les necessitats de les víctimes i dels seus fills. També demana a les institucions que s'inverteixi més en crear nous recursos residencials i en millorar l'ajut psicològic que reben les persones agredides.

Per la seva banda, la psicòloga i assessora del Departament d'Interior en matèria de violència masclista, Alba Alfageme, sí que opina que cal incrementar la protecció de les dones mitjançant el control policial dels agressors denunciats. "S'ha de pivotar la mirada", assegura, i reclama que hi hagi més mesures de vigilància que la polsera electrònica de geolocalització, que pot comportar alguns problemes tecnològics, i que s'inclogui "l'habitatge, el règim de visites als fills per part de l'agressor o l'entorn familiar i laboral" perquè la violència de gènere sol produïr-se en entorns quotidians.