El 19 de juny de 2014, el rei Joan Carles I va abdicar en favor del seu fill, que des d'aquell moment va prendre el nom de Felip VI i es va convertir en el nou monarca d'Espanya. Des de la seva "presa de possessió" com a cap de l'Estat el Centre de Recerques Sociològiques (CIS) només li ha preguntat a la ciutadania per la valoració de la institució en una ocasió, amb un resultat de suspens.

Des de juliol de 2014 fins a l'abril de 2015 cap dels baròmetres de l'organisme va incloure entre les seves preguntes la possibilitat d'emetre una valoració sobre la monarquia. A l'abril d'aquest any, el CIS va preguntar sobre la "confiança" que els ciutadans tenien en la institució; des de la perspectiva quantitativa, els enquestats podien puntuar la Corona amb qualsevol número entre el 0 (que significava no tenir "cap confiança") i el 10 (aquells que tinguessin "molta confiança"). La mitjana final va ser de 4,34.

Des de llavors, cap dels baròmetres de l'organisme ha tornat a preguntar per aquest assumpte. Aquest divendres es compleixen sis anys des de la proclamació de Felip de Borbó com Felip VI, sis anys de regnat als quals el monarca ha estat protagonista de decisions i actuacions que han pogut generar canvis en l'opinió pública. Des dels partits polítics, almenys, sí que s'ha posat en diverses ocasions a la Corona en l'agenda pública en diferents circumstàncies.

Més enllà dels valors republicans o monàrquics de cada formació, i de la seva defensa d'una forma d'Estat determinada, Felip VI ha estat el protagonista de moments importants en la història recent. Ho va ser el 3 d'octubre de 2017, quan va pronunciar un discurs criticant la consulta celebrada l'1-O a Catalunya, una actuació que des de Catalunya es va llegir com a negativa i va fer perdre legitimitat a una institució que hauria d'estar per sobre de la batalla política, i que per a uns altres va ser encertada i va contribuir a atallar el conflicte en aquest moment.

No obstant això, malgrat aquestes situacions, el CIS no ha tornat a recuperar la possibilitat de valorar a la monarquia en els seus estudis i, baròmetre rere baròmetre, la institució només apareix de manera tangencial, com a resposta entre les percepcions ciutadanes sobre els principals problemes del país. Ni tan sols un 0,5% dels enquestats consideren que la monarquia estigui entre els principals problemes, en una llista en la qual Felip VI "competeix" amb la crisi econòmica, l'atur, la sanitat, l'educació o la corrupció, entre altres.

En l'últim estudi, publicat aquest dimecres, tampoc es pregunta per la valoració ciutadana de la monarquia, que representa el "principal problema" per al 0,1% dels enquestats, el "segon problema" per al 0,2% i el "tercer problema" per al 0,1%, per darrere de preocupacions actuals com el coronavirus, els extremismes polítics o els problemes derivats del confinament.

L'actual president del CIS, José Félix Tezanos, va comparèixer fa unes setmanes en el Congrés per explicar la seva tasca al capdavant de l'organisme. A la Comissió Constitucional també es va referir a per què va decidir eliminar aquest assumpte dels estudis publicats: "No baixava només la valoració de la monarquia, sinó de totes les institucions, també dels partits, dels sindicats o dels mitjans de comunicació. Aquestes oscil·lacions van portar a pensar que eren conjunturals, que el clima era volàtil i que no oferia una informació molt útil".

Tezanos: "Tenim aquesta informació fora del CIS"

En aquest sentit, Tezanos va defensar que es fan preguntes sobre la monarquia "fora del CIS": "Tenim aquesta informació", i que en els estudis de l'organisme també s'inclou a la institució: "En totes les enquestes del CIS es pregunta quin és el principal problema, i els que més afecten els ciutadans, i aquí surt la monarquia, amb xifres insignificants".

En els últims mesos han estat diverses les formacions polítiques que han instat al CIS a recuperar la valoració de la monarquia, sobretot després d'alguns mitjans i tribunals hagin apuntat a possibles escàndols que esquitxen a la família reial. Els últims fets rellevants sobre la Corona tenen a veure amb diverses recerques judicials que tenen per objecte conèixer si Joan Carles I va ser beneficiari de comissions irregulars vinculades a la posada en marxa del denominat AVE a la Meca i si és el titular d'una societat offshore amb seu a Panamà i amb compte en un banc suís.

En una de les informacions publicades s'apunta al fet que Felip VI, l'actual cap de l'Estat, podria ser el beneficiari de la societat offshore suposadament creada pel seu pare. Després d'aquesta publicació, el rei va anunciar que "renunciava" a l'herència de Joan Carles I.

Els tribunals suïssos investiguen si el rei emèrit va rebre una donació milionària per part de l'Aràbia Saudita que posteriorment va dipositar en l'esmentat compte bancari. La setmana passada, la Fiscalia del Tribunal Suprem va assumir investigar Joan Carles I per delimitar o descartar possibles fets de rellevància penal que tinguessin lloc després de l'abdicació en el seu fill, el juny de 2014.

A Espanya no es podria investigar el període anterior perquè s'entén que el monarca estava llavors protegit per la inviolabilitat constitucional que recull la Carta Magna en el seu article 56.3. Més de 70 diputats de diversos grups van tractar d'obrir una comissió parlamentària per investigar, sense conseqüències jurídiques, les finances de l'emèrit en el període posterior a la seva abdicació.

No obstant això, els serveis jurídics del Congrés van elaborar un informe en el qual s'argumenta que el rei emèrit gaudeix d'una inviolabilitat d'"efectes permanents" que no sols cobreix els actes realitzats abans de la seva abdicació, sinó també els efectes que aquests poguessin tenir després, quan va deixar de ser cap de l'Estat.

Després de l'elaboració de l'informe, el PSOE, el PP i Vox van sumar les seves forces a la Mesa de la Cambra Baixa per rebutjar les dues peticions que s'havien registrat per obrir una comissió de recerca sobre les finances de Joan Carles I en l'etapa en la qual ja havia abandonat la Corona.