Fa amb prou feines una setmana que l’Organització Mundial de la Salut batejava la nova variant del coronavirus amb la lletra grega ‘òmicron’, el 26 de novembre, i la classificava com a "preocupant". La seva detecció per part de científics sud-africans en aquest país va alertar la comunitat internacional. En pocs dies la Unió Europea va restringir els vols procedents de Sud-àfrica i també de sis països més on està estesa: Botswana, Lesotho, Eswatini, Namíbia, Moçambic i Zimbàbue. Però, hi ha motius per preocupar-nos? Per què ens fixem en unes variants i no en d’altres? Comprometen l’efectivitat de les vacunes? Per ara, no hi ha gaire informació sobre l’òmicron, però responem cinc preguntes sobre les principals incògnites que planteja i sobre el comportament del SARS-CoV-2.

Cada nova variant és més transmissible que l’anterior?

En pràcticament dos anys de pandèmia hem vist com anaven apareixent noves variants del coronavirus. Les noves no tenen per què ser més transmissibles, però són aquestes, al capdavall, les que s’acaben tornant predominants. Per exemple, actualment a Catalunya i a la major part d’Europa, la variant dominant és la delta, que va desplaçar l’anterior, la beta, perquè s’expandia molt més ràpidament i es va acabar imposant. "És molt probable que d’aquí uns mesos sigui l’òmicron, per les dades preliminars que en tenim", explica Alex Arenas, doctor en Física i professor del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Més transmissible vol dir més greu?

No. De fet, "si és més transmissible, normalment sol ser menys virulenta", apunta Arenas. Però no hi ha un patró, i les noves variants poden ser més transmissibles i menys greus, més transmissibles i més greus, o al revés. Tot i això, per exemple, una que sigui menys transmissible i més greu difícilment s’acabaria imposant ja que els infectats moririen massa ràpid perquè s’expandís. Tot i això, el físic assenyala que per la informació que es té a dia d’avui, sembla que l'òmicron "seria com un còctel d’altres mutacions", heredant-ne aspectes que havien causat preocupació, com la major transmissibilitat.

De què depèn que sigui immune a la vacuna?

Que aparegui una variant que no sigui susceptible a l’efecte de les vacunes és un dels escenaris que contemplen els científics. Per ara, les variants que han anat apareixent no han compromès la immunitat, ja sigui la natural, per haver passat la malaltia, o la derivada de la vacunació, però sí que han modificat el risc d'infecció. Les vacunes que tenim actualment no ens prevenen del tot contra el contagi, perquè una persona vacunada es pot contagiar i pot transmetre-ho. Però sí que són molt eficaces contra el desenvolupament de la malaltia greu. "Això podria continuar sent així amb l’òmicron", afirma Arenas. És a dir, potser ens podríem infectar més fàcilment, però seguiríem estant protegits davant dels símptomes més greus. És similar al que ja va passar amb l’aparició de la variant delta, quan es va constatar que la seva major transmissibilitat disminuïa la protecció dels vacunats davant la infecció, però no davant del desenvolupament de símptomes greus.

La simptomatologia de l'òmicron és diferent?

"S’ha donat l’alerta molt aviat i els casos clínics que importen encara no han aparegut", respon Arenas. Fins d’aquí uns 10 dies, calcula, no se sabrà, però per ara segueix associada a la simptomatologia Covid que coneixem: febre, cansament, mucositat, tos, mal de coll, mal de cap…

Les restriccions de vol tenen sentit?

Dijous la conselleria de Salut confirmava els dos primers casos d’òmicron a Catalunya en dos viatgers procedents de Sud-Àfrica. Tot i això, el físic es mostra convençut que ja n’hi ha més. A Madrid ja s’ha detectat el primer cas de transmissió comunitària, i a Catalunya se n'han trobat traces en les aigües residuals. En uns 10 dies, diu Arenas, tindrem dades sobre la seva implantació. Si ja està estesa, tenen sentit les restriccions de vols procedents dels països més afectats? "Estan permetent cert marge de temps per poder investigar, però no crec que sigui la solució", diu Arenas. Un control constant i més estricte als aeroports seria més efectiu: "Mentre hi hagi una pandèmia és necessari, perquè som nosaltres qui portem el virus". Però més enllà d’això, la solució real a l’aparició de noves variants que poden seguir mantenint el món en estat d’alerta és la vacunació global. "El primer error va ser no fer un esforç de veritat per part de l’OMS per vacunar l’hemisferi sud. Ens estem preocupant aquí per la tercera dosi quan el problema el tindrem amb els països sense vacunar", conclou el físic.

Bonus: Detectem totes les variants?

No. Quan el virus entra al nostre cos comença a crear còpies d'ell mateix i és habitual que alguna surti incorrecta: és el que s'anomena mutació i origina una variant. Moltes d'aquestes acaben morint, ja que majoritàriament només tiren endavant aquelles que en són versions millorades. "Hi ha moltes variants que sorgeixen i que s'informen sovint i que no porten cap preocupació", diu Arenas. La detecció d’una variant depèn que es faci la seqüenciació genètica del virus, i no es fa en tots els casos perquè és un procediment complex que requereix la seva anàlisi en un laboratori. Quan se’n detecta una amb una estructura diferent, es posa en observació i se’n fa seguiment. Fins que no es classifica com a "variant de preocupació" (VOC, per les seves inicials en anglès) l’OMS no dona l'alerta. "Llavors s’intenta seqüenciar i fer-ne seguiment més de prop", apunta Arenas. Pel que fa concretament al SARS-CoV-2, per ara els científics informen que presenta una freqüència de mutacions inferior a la d'altres virus respiratoris.