Una de les poques derivades positives de l'increment de la inflació és, juntament amb el creixement dels beneficis empresarials per la reactivació econòmica posterior a la pandèmia, la recaptació més gran d'impostos per part de les administracions. En el cas de Catalunya, entre el gener i el novembre d'enguany, aquesta s'ha apujat un 13%, segons les dades difoses pel Ministeri d'Hisenda. IRPF, Societats i IVA són els tributs on més ha augmentat la recaptació.

Aquesta dada, aparentment positiva per les arques de la Generalitat, es troba limitada per l'actual sistema de finançament, que beneficia l'organisme recaptador, el Govern central, perjudicant l'Executiu català, tot i tenir-ne la transferència parcial de la gestió d'alguns tributs, com l'IRPF. 

Les estadístiques d'Hisenda mostren que fins al novembre de 2022, la recaptació de l'IRPF a Catalunya ha crescut un 15%, el de Societats un 12% i l'IVA, un 8%. En total, s'han recollit 46.892 milions d'euros en impostos, dels quals gairebé la meitat (20.209 milions) els ha aportat l'IRPF, 16.919 el de l'IVA i 5.773 el de Societats.

Aquesta major disponibilitat d'ingressos no es veurà reflectida en els recursos disponibles de la Generalitat. Generalment, el Govern central ofereix una sèrie d'avançaments i bestretes a Catalunya i la resta de comunitats autònomes, posposant la liquidació d'aquests impostos a un termini mitjà de dos anys.

Les dades del Govern català també mostren una tendència similar. La recaptació fiscal de la Generalitat de Catalunya a través dels impostos propis i cedits fins a l'octubre ha estat un 11,9% superior a la de fa un any, la qual cosa es tradueix en un increment d'ingressos de 477,6 milions d'euros respecte al mateix període de 2021.

Expectatives d'ingressos superades

D'aquestes xifres, s'extreu que hi ha vuit impostos que a l'octubre ja superaven les expectatives d'ingressos pressupostades per al conjunt de l'any, segons l'últim informe mensual d'execució pressupostària de la Generalitat. Entre gener i octubre, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha ingressat 4.503,4 milions d'euros, enfront d'un pressupost per a l'any 2022 complet de 4.684,5 milions.

En el seu darrer informe mensual de recaptació tributària, publicat el mes de novembre, Hisenda atribueix a quatre causes el creixement de la recaptació en l'àmbit estatal. L'augment dels ingressos derivats de l'IVA, tot i que menor que a l'octubre, és la primera raó. En segon terme, l'ocupació més gran i les pujades de salaris i de les pensions mitjanes fan créixer les retencions del treball.

Paral·lelament, els bons resultats registrats en les declaracions anuals de l'IRPF i l'Impost de Societats, corresponents a l'exercici 2021, tenen com a conseqüència immediata una major disponibilitat d'ingressos bruts. La quarta raó és la favorable evolució dels beneficis empresarials que es concreten en l'increment dels pagaments a compte tant en l'IRPF (empreses personals) com en l'Impost de Societats.

De retruc, l'escalada inflacionista ha beneficiat el Govern de l'Estat, permetent-li obtenir més ingressos i planificar més despesa. Aquest escenari resulta molt favorable a les portes d'un any electoral, ja que garanteix el repartiment de subvencions i rebaixes en sectors econòmics estratègics, com l'electricitat, el gas, la benzina o recentment la cistella de la compra.

El triomf de la tributació indirecta

"Amb el sistema actual, les comunitats autònomes estan finançant gratis el govern central, ja que en moments de recaptació expansiva, com els d'ara, és qui més surt afavorit". És l'afirmació que fa l'economista, doctor en Dret Tributari i membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa Xavier Martínez Gil. De fet, l'expert recorda que en impostos com l'IRPF o l'IVA, amb més capacitat de recaptació, el mètode de les bestretes deriva en què les liquidacions totals no es donin fins d'aquí a dos anys.

Analitzant l'evolució dels darrers anys, Martínez Gil alerta del descens del pes de les aportacions de l'Impost de Societats, caracteritzat per una tributació directa, es a dir l'aportació es realitza de forma proporcional als beneficis empresarials. En canvi, el pes de l'IVA, un impost indirecte, que tothom abona independentment de la renda, s'està incrementant. Aquest exemple fa que l'especialista parli "d'un sistema tributari asimètric i més regressiu, en el qual triomfa la imposició indirecta sobre la directa i es veuen impulsades les rendes del capital envers les del treball".

Martínez Gil creu que l'actual sistema de finançament autonòmic ha quedat caducat, ja que es basa en càlculs de necessitats demogràfiques i econòmiques de fa una dècada. Per això, planteja la necessitat de revisar-lo per ajustar-lo a la realitat. Com a proposta per resoldre aquesta disfunció que dilata la disponibilitat de recursos per part de la Generalitat, el membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa proposa que "el Govern català pogués recaptar i gestionar íntegrament l'impost de l'IRPF, un tribut que el paguen les persones".

L'autonomia financera, en dubte

Fruit d'aquesta situació, Martínez Gil adverteix que el sistema de finançament posa en perill l'autonomia financera de les comunitats autònomes, un principi que recull l'article 156 de la Constitució. En aquest, s'assenyala que "l'autonomia financera suposa, en paraules del Tribunal Constitucional, la mateixa determinació i ordenació dels ingressos i despeses necessàries per a l'exercici de les seves funcions, és a dir, la capacitat d'orientar les despeses pròpies de la Comunitat Autònoma i definir els ingressos necessaris per a això".

Des de la Plataforma s'incideix que en un període electoral com el que està a punt d'arribar resulta llaminer oferir xecs a col·lectius com els pensionistes o persones vulnerables. Aquesta opció s'aconsegueix amb la recaptació total de determinats impostos, deixant per una fase posterior el repartiment dels recursos a les comunitats autònomes.

Malgrat aquest panorama, la mateixa entitat i altres experts vaticinen un període de núvols de tempesta, basant-se en l'amenaça del dèficit públic i la pujada dels tipus d'interès. Per aquest motiu, consideren més necessàries que mai les polítiques de distribució de la renda, de forma que es reparteixi la càrrega fiscal. Es a dir, qui té més, acaba pagant més i qui té menys, pugui rebre més ajuts, vinculats a iniciatives com la Renda Mínima.