"Catalunya no reconeix ni vol tenir rei", declara el Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució en la qual s'afirma que Catalunya és republicana i que "per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei".
En aquest text, aprovat després d'un llarg debat parlamentari convocat a instàncies del president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha denunciat la connivència dels poders de l'Estat en la "fugida consentida" de Joan Carles de Borbó i s'ha asenyalat que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un Estat de dret, democràtic i social". El document, presentat conjuntament per les formacions independentistes, s'ha aprovat amb els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana (ERC) i la Candidatura d'Unitat Popular-Crida Constituent (CUP), i amb i els vots contraris de Ciutadans (Cs), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Catalunya en Comú Podem (CatECP) i Partit Popular (PPC).

El text també carrega contra la família Borbó i la qualifica de "calamitat històrica per Catalunya" i recorda que el rei emèrit va acceptar la successió de Franco "jurant fidelitat als principis del seu règim. Per això, remarca que la monarquia espanyola és "la continuació del règim anterior" i "inseparable de la persona de Joan Carles I".

"La monarquia borbònica ha estat i és un pilar crucial per a la persecució dels drets del poble català i contra la construcció de la República catalana"

La cambra catalana, a més, ha denunciat la "connivència" dels poders executiu, legislatiu i judicial" espanyols per "sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització i control democràtic". Un extrem que "arriba al seu moment culminant amb la fugida consentida del rei per evadir l'acció de la justícia".

El document també remarca que el règim del 78 es caracteritza per un "sistema autonòmic fallit, una democràcia intervinguda pel poder judicial, unes polítiques socials que són anul·lades quan les aprova el Parlament i una legislació que castiga l'exercici de drets fonamentals".

"Abolició de la monarquia", reprovació del  TC 

El Parlament també ha aprovat una resolució presentada per JxCat en la qual s'aposta explícitament per la "abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia" i reprova als magistrats del Tribunal Constitucional per haver consagrat "un marc d'impunitat absoluta per a la corrupció de la monarquia".

A més, insta el Govern a "no col·laborar ni participar en cap acte en el qual participin membres de la monarquia espanyola".

Rebuig de proposta dels comuns per regular funcions del rei

En canvi, s'han rebutjat les resolucions presentades pels comuns, que apostaven per canvis legislatius per tal de regular l'exercici de les funcions del cap de l'Estat i la seva família per tal de garantir la transparència i "prohibir la realització de qualsevol activitat econòmica o d'intermediació per empreses", així com l'obertura de comptes a l'estranger i limitar la inviolabilitat de cap d'Estat. L'abstenció de JxCat, ERC i la CUP han provocat que Cs, PSC-Units i el PPC tombessin la iniciativa.

Advertències dels lletrats de la cambra

Abans de les votacions, Cs, PSC i PPC han demanat que es reconsiderés  l'admissió a tràmit de diversos punts de les propostes de resolució independentistes, per considerar que donen efectivitat jurídica a iniciatives prèviament anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC), però la Mesa del Parlament ha rebutjat aquesta petició.

Corrupció a Catalunya

Al ple també s'ha discutit sobre la corrupció a Catalunya, concretament sobre els casos que han esquitxat l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la investigació oberta a la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. El PSC ha demanat que la Generalitat es personi com a acusació particular i ha obtingut l'aval de tota la cambra excepte de la CUP, que s'ha abstingut.

Per contra, s'han rebutjat les propostes de resolució presentades pel grup del PPC. El subgrup parlamentari reclamava que el Parlament "refermés" el compromís amb la monarquia parlamentària i condemnés "els atacs dels que pretenen desestabilitzar el sistema institucional". També volien reivindicar la "lleialtat" del Parlament amb la monarquia "com a forma política de l'Estat espanyol que recull l'article 1 de la Constitució" i la figura del cap de l'Estat com a peça "clau" en la "recuperació de les llibertats i la concòrdia" del país.