Catalunya i la URSS, més enllà del comunisme

Què passaria si posem un anarquista de la CNT i un comunista pro-soviètic a la mateixa habitació, i a un d'ells li donem un fusell? La memòria col·lectiva té uns referents forts i, recordant els fets de maig de 1937, recordant l'Homenatge a Catalunya d'Orwell, bona part de les respostes a aquesta pregunta acabarien en un bany de sang. Però la història, com sol passar la majoria de cops, sol ser més complexa i té fets secundaris, menys coneguts, que la fan més interessant. Els relacionats amb la memòria catalana sobre la URSS –de 1917 fins al franquisme-, estan a La Revolució Russa i Catalunya, de Josep Puigsech.

Els únics que veuran amb bons ulls la Revolució d'Octubre seran els anarquistes catalans, que l'interpretaran com una reacció popular contra la guerra i el tsarisme profund

Els únics que veuran amb bons ulls la Revolució d'Octubre seran els anarquistes catalans, que l'interpretaran com una reacció popular contra la guerra i el tsarisme profund. Res de revolució comunista o bolxevic, ara per ara. La CNT enviarà el 1920 un dels seus homes forts, Ángel Pestaña, per negociar l'adhesió a la III Internacional i analitzar la situació a Rússia, desconeguda pels anarcosindicalistes i, en general, per la majoria dels catalans, que només poden informar-se a través de breus notes de premsa de les agències internacionals.

Les percepcions de Pestaña i Nin sobre el model soviètic seran oposades. El primer en serà crític, mentre el segon s'hi comprometrà

Les percepcions sobre el model soviètic de Pestaña i de Nin seran molt diferents, quasi oposades. Pestaña criticarà durament la dictadura de partit únic i la misèria econòmica del país. Acusarà als bolxevics d'haver-se aprofitat d'una genuïna rebel·lió popular per imposar el seu autoritarisme. Tornarà a Barcelona, i aconseguirà que la CNT faci marxa enrere en adherir-se al projecte internacionalista de Moscou. Nin rebrà una impressió totalment contrària. Es comprometrà amb el sistema soviètic i el veurà com el model a seguir per aconseguir una revolució comunista a Espanya. Deixarà enrere la CNT i recolzarà la repressió contra l'alçament filo-anarquista dels marins de Kronstadt. Es quedarà a viure a Moscou i es casarà amb una noia russa. En el moment de crític de lluites internes, prendrà partit per les tesis internacionalistes de Trotski, enfrontades al bàndol de Stalin, que sortirà guanyador. Nin haurà de marxar de la ISR i de la URSS. Set anys després, serà torturat i assassinat per agents de la policia soviètica durant la Guerra Civil espanyola, acusat de trotskista filo-feixista.

Un periodista i un independentista a Moscou

Durant els anys 20, diversos catalans viatjaran a la URSS. Alguns ho faran per curiositat periodística, com Josep Pla, que visitarà sis setmanes Rússia acompanyat de Nin, que l'informarà del model polític i econòmic soviètic. Pla publicarà diverses cròniques al diari La Publicitat, on intentarà -evitant els prejudicis- explicar com funcionava aquell sistema tan desconegut, del que només es coneixien caricatures o propaganda.

Francesc Macià a Moscou.

La consolidació de l'estalinisme i l'adveniment de la Segona República iniciaran la dècada dels 30, època florent, minoritària i fragmentada dels partits comunistes catalans. El poder de les esquerres el tenen ERC i la CNT. Durant aquesta etapa apareixeran fins a set formacions comunistes diferents, en certa manera rebels cap a Moscou, ja que els estatuts de la III Internacional només permetien un partit comunista a cada estat, que -en el cas espanyol- era el PCE. Aquestes organitzacions que vivien en la marginalitat electoral -i que agrupaven tendències trotskistes, estalinistes, separatistes i autodeterministes- s'acabaran agrupant en dos partits, el POUM i el PSUC, que representaran les dues visions enfrontades dintre del bàndol republicà català durant la Guerra Civil.

La ''victòria nacional'' del PSUC

A partir de 1936, cada cop hi haurà més russos a Barcelona. Stalin s'implicarà a la guerra espanyola per evitar l'aparició d'un altre país feixista dintre d'una Europa cada cop més antisoviètica. A la vegada, promourà una política de fronts populars amb les forces liberals d'esquerres, per buscar l'apropament antifeixista amb França i el Regne Unit, a canvi de renunciar al projecte d'estendre la revolució comunista arreu del món. El PSUC guanyarà mèrits aplicant aquesta política exterior soviètica. Recolzarà l'ordre establert de la Generalitat republicana, agafarà llocs de poder dintre del govern català i s'oposarà a les tendències revolucionàries anarquistes, seguint les ordres de Stalin de no espantar als possibles aliats liberals europeus.

El llibre de Josep Puigsech.

També farà la feina bruta de marginar, expulsar de la Generalitat i eliminar els antiestalinistes del POUM. La III Internacional es veurà forçada per les circumstàncies a reconèixer el cas especial de Catalunya, on un partit comunista nacional seguia les ordres de Moscou amb més capacitats i força que el partit oficial espanyol, el PCE. El 1939, Espanya serà l'únic estat que comptarà amb dues seccions oficials dintre de la III Internacional, trencant el dogma reglamentari que havia imperat dintre d'aquesta organització. El factor nacional català havia arribat fins a la URSS.