El Tribunal Suprem decideix aquest dimarts el futur de Valtonyc, el raper mallorquí condemnat a tres anys i sis mesos de presó pel contingut de les seves cançons. L'Audiència Nacional el va considerar culpable dels delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces al president del Círculo Balear, Jorge Campos.

La sentència assenyala que diverses cançons del raper tenen un "indubtable contingut laudatorio" de les organitzacions terroristes ETA i GRAPO, que justifiquen i inciten a la reiteració de les accions violentes. També va veure un "clar menyspreu i humiliació" a les víctimes del terrorisme.

Entre les cançons esmentades es troben No al Borbón i Círculo Balear, que inclouen versos com "el rei Borbó i les seves mogudes, no sé si caçava elefants o anava de putes"; "puta policia, puta monarquia, a veure si ETA posa una bomba i explota"; o la frase que li va costar la condemna per amenaces: "Campos mereix una bomba de destrucció nuclear".

El raper mallorquí va defensar davant l'Audiència que era només "un poeta" amb interès de provocar amb els seus temes i no de de humiliar a les víctimes del terrorisme, per la qual cosa el seu advocat va demanar la seva absolució en al·legar que les lletres jutjades obstaculitzen dins de la llibertat artística. El cantant també que les seves lletres eren metàfores i no missatges directes i ha insistit que "simplement buscava provocar" però no humiliar ni amenaçar.

Els arguments de Valtonyc no van convèncer a un tribunal que va resoldre amb una sentència condemnatòria de tres anys i mig de presó. La condemna és la més elevada de l'important nombre de judicis que l'Audiència Nacional ha celebrat en els últims dos anys per enaltiment del terrorisme a través de les xarxes socials a persones que gens tenien a veure amb cap organització terrorista.

La duresa de la condemna crida l'atenció per tractar-se d'un cas limítrof amb el dret a la llibertat d'expressió de Valtonyc, tenint en compte que el principi de proporcionalitat recomana evitar sancions excessivament punitives per no provocar un efecte de autocensura en la societat.

No deixa de ser estrany que la condemna per excedir els límits marcats per a la llibertat d'expressió a Espanya sigui tan o més alta que per a un bon nombre de casos de corrupció. Aquests són 10 casos en els quals polítics corruptes van tenir una condemna més baixa que la que l'Audiència va estimar per Valtonyc.

Tres anys de presó per falsificació i prevaricació

L'ex-alcalde de Torrevieja Pedro Ángel Hernández Mateo, del Partit Popular, va ser condemnat a tres anys de presó, 10.500 euros de multa i 9 anys d'inhabilitació per exercir el càrrec d'alcalde per un delicte de falsedat en document oficial en concurs amb un delicte de prevaricació administrativa. Tots dos delictes es van cometre amb el procés d'adjudicació de les escombraries en 2004 a la UTE Necso-La Generala per 9,6 milions d'euros i 10 anys.

Dos anys de presó per 12 delictes de corrupció

L'ex-alcalde de Valle de Abdalajís (Màlaga) Tomás Gómez Raval va ser condemnat a nou anys de presó per dotze 12 delictes de corrupció urbanística, nou d'ells de caràcter continuat. Al juliol de 2012, no obstant això, el Govern de Mariano Rajoy li va concedir un indult parcial que li va reduir la pena de presó a dos anys. L'ex alcalde havia estat condemnat per concedir nombroses llicències d'obres sabent que, segons el fiscal, "els expedients administratius incoats per a això, no s'havien tramitat pel procediment legalment establert".

Dos anys i mig de presó per cobrar un suborn

El Tribunal Suprem va condemnar a dos anys i mig de presó a l'ex-presidenta del Parlament Balear María Antonia Munar per haver cobrat un suborn milionari a canvi de l'adjudicació d'un solar públic a un empresari. L'alt tribunal també confirma la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Balears a altres quatre implicats. Segons la sentència, tant Munar com altres ex-alts càrrecs del Consell van cobrar un total de quatre milions d'euros en el 2006 de l'empresa SACRESA a canvi de l'adjudicació. Part d'aquests diners, a més, va servir per finançar al partit Unió Mallorquina, segons el Suprem.

Un any i mig de presó per delicte fiscal

L'ex-alcalde de Santiago Gerardo Conde Roa, també del Partit Popular, va ser condemnat per l'Audiència provincial de A Coruña a un any i mig de presó per un delicte fiscal per l'impagament de la quantitat de 291.289, 43 euros corresponents a l'IVA de l'exercici 2010 per la venda de 61 habitatges per la societat Geslander, de la qual era administrador únic. La sentència de l'Audiència corregia d'aquesta manera al Jutjat penal número 1 de Santiago, que li havia imposat una sanció de dos anys de presó.

Dos anys de presó per delicte societari

L'Audiència Nacional va condemnar  l'ex-president de Caja Castilla-la Mancha, Juan Pedro Hernández Moltó, a dos anys de presó i a pagar una multa de 29.970 euros per un delicte societari de falsedat comptable. El que va ser el seu número dos a l'entitat, el ex-director general Ildefons Ortega, va ser condemnat a la mateixa pena. El tribunal va absoldre a Moltó i Ortega del delicte societari d'administració fraudulenta del que vènia acusant-los el ministeri fiscal.

Moltó va ser declarat culpable d'alterar el compte de resultats de Caja Castilla-la Mancha per a  reflectís beneficis inexistents en el tancament de l'exercici de 2008. L'entitat va haver de ser rescatada en el 2009 amb 9.000 milions d'euros, molt al principi de la crisi.

Dos anys de presó per prevaricació i malversació

L'històric polític del PP a la illa de El Hierro, Agustín Padrón Benítez, va ser condemnat a dos anys de presó i onze anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació i un altre de malversació de fons públics. La sentència de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Canàries va condemnar a aquest dirigent com a autor de malversació de cabals públics perquè l'Ajuntament va adquirir en el 1999 una parcel·la en el Pozo de las Calcosas per 182.707 euros, malgrat que l'arquitecta municipal l'havia taxat en 39.065 euros, això és, gairebé cinc vegades menys. La condemna va ser ratificada pel Suprem.

Un any de suspensió per suborn

El Tribunal Suprem també va ratificar una condemna d'un any de suspensió i 200.000 euros de multa per qui va ser alcalde de Alhaurín el Grande (Màlaga) Juan Martín Serón per un delicte de suborn comès en relació amb diverses irregularitats urbanístiques. El Suprem va considerar provat que el llavors alcalde i el regidor d'urbanisme, Gregorio Guerra (condemnat a les mateixes penes), van exigir un pagament de 122.000 euros a un constructor com a contrapartida per donar una llicència d'obres. Tots dos havien estat acusats de tretze delictes de suborn pel Ministeri Fiscal, però d'aquestes imputacions els va absoldre l'Audiència de Màlaga.

3 anys per un delicte de suborn i un altre de prevaricació

L'ex-alcalde d'Arroyo de la Encomienda (Valladolid) José Manuel Méndez, va ser condemnat, en sentència ferma, a tres anys de presó com a autor d'un delicte de suborn i un altre de prevaricació, pels quals, també va ser condemnat a 16 anys d'inhabilitació per a tot càrrec públic i al pagament de 132.000 euros de multa. La sentència acusa el polític d'afavorir els interessos del grup immobiliari Mahía en Arroyo, a canvi de diverses donacions, com un pagament de 180.000 euros (va ser en pessetes, 30 milions) o el regal d'un habitatge de la constructora gallega a  Villagarcía de Arosa.

Dos anys i mig per malversació de cabals públics

La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) va condemnar a dos anys i sis mesos de presó i cinc anys d'inhabilitació absoluta al ex-tinent d'alcalde de Marbella Francisco Javier Lendínez (GIL) per un delicte de malversació de cabals públics, en la seva modalitat agreujada, tenint present el valor de les quantitats desviades i el dany o obstacolutzació a la causa pública, amb la concurrència de dilacions indegudes. El ex-regidor també va ser condemnat a pagar 13.617.506 d'euros al Consistori de Marbella. El regidor, que va arribar a fugir de la Justícia, va desviar dels fons de les arques municipals, sense control de cap mena ni fiscalització possible, un import superior a 13.000.000 d'euros, segons la sentència del jutge Pablo Llarena.

Cinc anys d'inhabilitació per comprar vots

L'ex-alcalde de Fortuna (Múrcia) Matías Carrillo va ser condemnat a cinc anys d'inhabilitació per un delicte electoral. L'alt tribunal considera provat que el polític va comprar vots a canvi de la promesa de llocs de treball. Així es recull en la sentència: “Va oferir treball municipal i vals de menjar a ciutadans del municipi perquè el votessin” en el 2003 i va guanyar l'alcaldia per majoria absoluta “gràcies a aquestes recompenses i promeses”.