CAS PRETÒRIA Alavedra i Prenafeta, condemnats a gairebé dos anys de presó pel cas 'Pretòria'

Ja hi ha sentència pel cas Pretòria, la trama de corrupció immobiliària i tràfic d'influències amb epicentre a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a començaments de segle. Amb condemnes lleus en la major part dels casos: només tres dels imputats han estat penats amb més de dos anys, el llindar que marca l'ingrés obligatori a la presó. I no ha estat el cas dels dos processats més coneguts, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, homes forts durant diversos governs en l'època de Jordi Pujol.

L'Audiència Nacional ha condemnat aquest dilluns a set anys, un mes i 27 dies de presó, a més de 14,1 milions d'euros de multa, a l'exdiputat del PSC Luis Garcia Luigi, considerat com el líder de la trama,  pels delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial. Aquesta és la pena més elevada que dicta la sentència, i hi segueix la que ha recaigut en l'exalcalde socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz, condemnat a cinc anys, vuit mesos i vuit dies i multa de 3,4 milions, per prevaricació i suborn. Manuel Valera, considerat com a testaferro de Luigi, i que figurava com a administrador en la major part de societats que controlava de facto l'exdiputat, ha estat condemnat a dos anys i tres mesos i multa d'1,6 milions.

En ser inferior a dos anys la seva condemna, Alavedra i Prenafeta podrien evitar ingressar a la presó, si el tribunal deixa en suspensió la pena o en decreta una de substitutiva. Aquest, de fet, és el procediment habitual a l'Estat per a penes inferiors a dos anys, però no és obligatori, i hi ha diversos precedents de condemnats per delictes econòmics a menys de dos anys per als quals es dicta ingrés a la presó. Alavedra i Prenafeta van arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, que va rebaixar la seva petició de pena de sis a dos anys de presó en reconèixer aquests al començament de la vista oral que van rebre comissions del 4% en cada operació fraudulenta, per a un total de 800.000 euros cadascun.

La sentència considera com a fet provat que els condemnats van participar, entre els anys 2002 i 2009, a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) en diverses operacions urbanístiques que en lloc d'afavorir l'interès públic buscaven l'obtenció d'elevats rendiments econòmics per a promotors i inversors particulars, propiciant importants beneficis i comissions. Els guanys d'aquestes operacions van anar a parar als condemnats "bé directament o bé sent canalitzats a través d'intermediaris, testaferros o societats administrades o controlades de fet per ells mateixos".