El cas Palau, que va liquidar el miratge de l'oasi català, arriba a judici

El 16 de setembre de 2009, Fèlix Millet, aleshores president del Palau de la Música, i Jordi Montull, la seva mà dreta, van confessar a través d'una carta publicada a El Periódico i La Vanguardia que havien desviat 3,3 milions d'euros de les arques de la institució cultural a les seves butxaques. La confessió, que el temps ha demostrat que es quedava molt curta, va arribar un mes i mig després que els Mossos d'Esquadra irrompessin al Palau de la Música per un presumpte desviament de fons de l'Orfeó Català, que hi té la seu. En poques setmanes, el mal anomenat oasi català va començar a saltar pels aires i els fils del cas Palau van tornar a posar de manifest l'opacitat i les mancances del sistema de finançament dels partits polítics i les sospites del cobrament de comissions per part de l'antiga CDC a canvi de l'adjudicació de contractes d'obra pública.

Peticions de més de 20 anys de presó pels principals acusats

El judici arrenca aquest dimecres, però els dos principals encausats, Fèlix Millet i Jordi Montull, no declararan fins d'aquí una setmana, el dia vuit. Els dos afronten acusacions que acumulen 27 anys de presó pels delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, apropiació indeguda i delictes continuats contra la hisenda pública, a més d'una multa de 22 milions d'euros. A Gemma Montull, filla de Jordi Montull i exdirectora financera del Palau, li sol·liciten 26 anys de presó, mentre que a l'exdirectora del Palau de la Música Rosa Garicano li demanen nou anys i mig de presó. A la banqueta dels acusats també s'hi asseurà l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui li demanen set anys i mig de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

Un saqueig fonamentalment en efectiu

El saqueig del Palau de la Música multiplica almenys per 10 els 3,3 milions confessats en el seu dia per Millet i Montull. Si més no, així ho van reflectir les auditories encarregades per Joan Llinares durant la seva etapa com a director general de la institució, que va allargar-se de juliol de 2009 -poc després del registre dels Mossos- fins el desembre de 2010.

Vida a tot tren a càrrec del Palau

Més enllà dels diners en efectiu, Millet i Montull van aprofitar els fons del Palau de la Música per pagar tot tipus de despeses personal i viure a tot drap. Per exemple, entre els dos van destinar més de 3 milions a "obres sumptuoses" a les respectives cases. Millet, per exemple, va fer-se una reproducció a mida de l'auditori del Palau al soterrani de la seva casa de l'Ametlla del Vallès, mentre que Montull, entre moltes altres coses, va comprar-se una Playstation que va facturar al Palau. I com s'ho feien? La investigació ha conclòs que es canviava el concepte de les factures per tal d'"emmascarar" les despeses, i això segons Sánchez Ulled era possible gràcies a la connivència de Gemma Montull i Rosa Garicano. També van carregar gairebé 650.000 en viatges i vacances familiars a Mèxic, la Polinèsia, Tailàndia, Egipte, Kènia o les Maldives, mentre que Millet també va fer pagar a la institució cultural les caríssimes bodes de les seves filles, Clara i Leila.

El "pacte criminal estable" entre CDC i Ferrovial

Segons el fiscal Emilio Sánchez Ulled la relació entre CDC i Ferrovial era un "pacte criminal estable" que funcionava amb el Palau de la Música com a intermediari o tapadora. La investigació de la Fiscalia exposa que es va donar un "cercle socioeconòmic i polític on interessos compartits de tot tipus van convergir en una convenient ceguesa davant de qualsevol sospita d'irregularitat".