Capitalisme Els escàndols fiscals dels superrics catalans: filials en paradisos fiscals, ús de sicav i multes per frau

Com cada any, la revista Forbes ha publicat el seu rànquing de les 100 persones més riques de l’Estat espanyol, que en global han vist com la seva riquesa ha crescut un 1% amb relació a l’any anterior i assoleix la xifra de 148.200 milions d’euros. En les cinc primeres posicions hi apareixen Amancio Ortega, que amb 63.000 milions acumula gairebé la meitat del patrimoni total; la seva filla, Sandra Ortega, amb 6.000; Rafael del Pino (Ferrovial), amb 4.100; Miguel Fluxà (Iberostar), amb 3.000; i Juan Roig (Mercadona), amb 2.700. En total, al llistat hi apareixen 27 catalans, si bé alguns formen part de la mateixa família. En alguns casos, rere una suposada història d’èxit s’hi troben escàndols fiscals diversos. A més a més, alguns d’ells constitueixen la particular cort monàrquica catalana dels Borbons i, per exemple, són patrons directa o indirectament de la Fundació Princesa de Girona, i també domina el perfil d’empresari contrari a la independència de Catalunya.

La fortuna familiar té el seu origen en el franquisme, quan Santiago Daurella –avi de Sol Daurella– va aconseguir una de les cinc llicències per embotellar i distribuir el refresc nord-americà a l'Estat espanyol. Daurella també ha tingut una part del seu patrimoni dipositat en una societat d'inversió de capital variable (Sicav), un dels vehicles inversors preferits pels més rics per la seva baixa tributació. A més a més, és patrona de la Fundació Princesa de Girona, que aquest dimarts va entregar els seus premis anuals al Palau de Congressos de Catalunya, en un acte marcat pel futur rebuig ciutadà que va generar la presència del rei, Felip VI. Al llistat apareixen altres membres de la família Daurella, que també són accionistes de Cobega i, per tant, indirectament de Coca-Cola European Partners, com Carmen Daurella (900 milions), Alicia i Mercededes Daurella (500 milions) i Alfonso Líbano Daurella (350 milions).

Darrere Lao hi ha Isak Andic, el propietari de la tèxtil Mango, amb 1.500 milions. Andic també fora part del patronat de la monàrquica Fundació Princesa de Girona i controla societats financeres als Països Baixos, un dels grans centres offshore (de baixa tributació) de la UE i va tenir diverses sicav. Amb 1.400 milions apareix Thomas Andreas Meyer, el fundador de la tèxtil Desigual, que també ha utilitzat sicav. Amb 1.300 milions cada un trobem els germans Jorge i Antonio Gallardo, copropietaris de la farmacèutica Almirall. Fins fa uns mesos comptaven amb una sicav, Elitia Invest, que acumulava centenars de milions d’euros invertits. Els Gallardo han estat un dels empresaris catalans més vehements contra la independència i la tardor del 2017 van traslladar a Madrid la seu social de Goodgrower, el hòlding que agrupa les seves empreses, amb l’excepció d’Almirall.

Filials en paradisos fiscals

Un altre multimilionari lligat a la indústria tèxtil és Alberto Palatachi, amb una fortuna de 950 milions. Fundador de Pronovios, va vendre’s el 90% de la companyia al fons BC Partners per més de 500 milions i ara mateix controla diverses sicav especialment rendibles. Pronovias va ser una de les companyies que la tardor del 2017 va traslladar la seva seu de Barcelona a Madrid. Darrere seu -sempre a nivell català- s’hi troba Manuel Puig, president del grup de perfumeria Puig, amb 900 milions. Al rànquing també s’hi troben els germans Marc, Antonio, Daniel i Marc Puig Guasch, amb un patrimoni de 450 milions i Josep Puig Alsina, que en té 300. Marian Puig Guasch, germana dels primers, també és accionista de la companyia i forma part del patronat de la Fundació Princesa de Girona. El patriarca del grup familiar és Mariano Puig Planas, també molt crític amb el procés sobiranista. La corporació compta amb diverses filials en països de baixa tributació.

La primera és Núria Roura Carreras, vídua de Víctor Grifols Lucas, un dels fundadors del grup, amb 700 milions. Amb 375 hi ha Víctor Grifols Roura, que més enllà de la farmacèutica també controla el Club Joventut de Badalona o la cava Juvé & Camps. Altres accionistes de la companyia són els germans Manuel, María, Magdalena i Jordi Canivell Grifols, amb 325 milions, i José Antonio, Montserrat i Santiago Grifols Gras, amb 275. Des del 2015, el grup té la seu fiscal a Irlanda, un altre país conegut per la seva baixa fiscalitat. A més a més, tenen un important entramat societari en territoris com Delaware, Hong Kong, Suïssa, Països Baixos o Singapur, considerats paradisos fiscals per ONG com Tax Justice Network i, en qualsevol cas, coneguts pels impostos reduïts o gairebé nuls.

Godia i Carulla, famílies amb escàndols fiscals

Unes clàssiques d’aquests rànquings són les germanes Godia, ambdues accionistes de Naturgy. Liliana té una fortuna de 450 milions, mentre que la de Carmen se situa en 375. La família va veure’s involucrada en un cas de frau fiscal, que va culminar amb una multa de 2,4 milions i una pena de dos anys de presó per a Manuel Torreblanca, marit de Liliana Godia. També hi surt la família Carulla Font, amb 350 milions, que controla el hòlding alimentari Agrolimen. La família va arribar a l'abril de 2014 a un acord amb la Fiscalia perquè s'arxivés la causa oberta contra cinc dels germans per frau fiscal. Van pagar una multa de 6,4 milions d'euros. Els Carulla controlen parcialment el seu conglomerat empresarial a través de societats ubicades als Països Baixos, on gaudeixen d'una fiscalitat especialment laxa.