El poble més petit de Catalunya, Gisclareny (Berguedà), canviarà d'alcalde, després de 32 anys sense fer-ho. Joan Tor ha decidit no repetir i posarà punt final a 36 anys al càrrec. Des del 1991 ocupa l'alcaldia ininterrompudament, però és que prèviament ja l'havia exercit en el primer mandat municipal des de la recuperació de la democràcia, de 1979 a 1983.

L'alcaldia, però, no anirà gaire lluny perquè amb tota probabilitat la seva filla, Queralt Tor, li agafarà el relleu després de les eleccions municipals del dia 28. Tor recull l'herència "amb respecte" i conscient que, als pobles petits, hi ha molta feina per fer. Es presenta sota la llista d'Acció Municipal, vinculada a ERC.

Però aquest cop tindrà contrincant: Emili Casas (PSC), un veí de Bagà que no viu ni vota al poble. No és la primera vegada que es presenta una llista fantasma, però els veïns creuen que no servirà de res: "Aquí ens coneixem tots i, si ve algú de fora, no té res a fer. Ni els coneixem, ni els volem conèixer", diu Enric Franch, veí i propietari de l'únic restaurant del poble.

En el darrer segle, Gisclareny ha perdut centenars d'habitants. Ara, en té 28 -25 amb dret a vot- i, que hi resideixin tot l'any, només 20. El turisme i la ramaderia són la principal i única font d'ingressos. Des de l'any 2018, ostenta el títol de poble més petit de Catalunya. Els seus veïns, la majoria vinguts de l'àrea metropolitana, subratllen la natura i la tranquil·litat com dos dels millors al·licients del poble, i aquesta calma no es perd durant les eleccions. De fet, aquí la campanya ni tan sols existeix.

Sense secretari municipal

Joan Tor admet que, el fet que la seva filla li segueixi els passos, li fa molta il·lusió: "El meu pare va ser qui m'hi va fer entrar. Quan tenia 23 anys em va dir que havia de mirar de posar-m'hi per tirar el poble endavant, i estic content d'haver-ho acceptat", subratlla. Altres veïns, com l'Antoni Baños, també estan molt contents que la Queralt Tor hagi fet el pas: "Quan era petita ja li vaig dir que, si algun dia es presentava, jo la votaria, i ara ho faré".

Com molts altres pobles petits, Gisclareny s'ha topat de cara amb la falta de secretaris. Des de setembre que no en té. Tenen els comptes intervinguts i Tor reconeix que treballar així és "molt complicat". A Joan Tor li ha quedat pendent veure com es fa realitat una de les seves principals lluites: que Gisclareny tingui una carretera d'accés "com cal", però assegura que ho deixa "del tot encarrilat" perquè es faci realitat en breu.

Per a Queralt Tor, aquest continuarà sent un dels reptes principals. "És un dels cavalls de batalla de la nostra història. Hem de fer que arribar a Gisclareny sigui una cosa assumible i assequible", afegeix. La millora de les comunicacions és un altre dels seus reptes si és alcaldessa. L'altre repte és "la supervivència" del mateix poble. "No oblidem que aquest poble havia tingut una població molt gran, de fins a 500 persones", recorda Eduard Martín, un dels veïns.