Per fi hi haurà investidura. Aquest dilluns al migdia Quim Torra serà elegit com al 131è president de la Generalitat, en segona votació, després que l'assemblea de la CUP de diumenge decidís no impedir l'elecció i mantenir les seves quatre abstencions de la primera volta. Una investidura que arribarà gairebé cinc mesos (quatre mesos i 24 dies) després de les eleccions del 21 de desembre, i a només una setmana de la data límit per convocar automàticament noves eleccions.

Excepte sorpresa majúscula de darrera hora, Torra serà investit amb 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. Els vots favorables seran els de suma de JxCat i ERC, incloent-hi els vots del president destituït, Carles Puigdemont, i el conseller també destituït Toni Comín: tots dos ja van poder votar en la primera sessió, i el Tribunal Constitucional va declinar aplicar la mesura cautelar d'impedir-los el vot, com van demanar C's i el PPC en sengles recursos. Els vots en contra seran els del conjunt de l'oposició no independentista -C's, PSC, Comuns i PPC-, i les quatre abstencions vindran de la CUP.

El propi Torra obrirà el ple amb la seva intervenció com a candidat a la presidència i a continuació tots els grups podran replicar al candidat, com en el ple del dissabte. La votació es farà en veu alta i els diputats hauran de respondre 'sí', 'no' o 'abstenció' des dels seus escons quan un dels secretaris de la Taula els cridi per ordre alfabètic.

Un cop investit Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, ho haurà de comunicar al rei Felip VI perquè el nomeni com a president i aquest nomenament es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), moment en el qual es farà efectiu. La firma del monarca és automàtica, i aquest no té la potestat d'evitar-la, tot i algunes insinuacions en contra aparegudes en les darreres hores.

Els passos posteriors a la investidura

Amb la publicació al DOGC, Torra podrà nomenar els seus consellers i forma govern. En aquest punt es posarà fi, també automàticament, a la intervenció de la Generalitat pel Govern central en aplicació del 155. Ho diu ben clar el propi acord del Consell de Ministres, aprovat pel Senat el 27 d'octubre, que decretava la intervenció: que aquesta es mantindria "fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions al Parlament de Catalunya". Tant l'acord del Consell de Ministres com la resolució del Senat contemplaven posar fi a la intervenció abans de la formació de govern a Catalunya "si cessessin les causes" que van motivar la intervenció, però en cap moment s'autoritza a perllongar-les.

També hauria de quedar sense efecte la intervenció econòmica de la Generalitat, que de fet és anterior al 155, segons han explicat alguns analistes. Al desembre, el Govern central va endurir aquest control econòmic. Però a la vegada el va lligar al 155, amb un decret que derogava l'ordre anterior -del 20 de setembre- "en execució de la resolució del Senat del 27 d'octubre del 2017", és a dir, la que donava via lliure al 155.