MúsicaBryan Adams, com abans

Ja feien falta tones de decibels per sacsejar les ànimes pandèmiques. Tornar a sentir rock a tot volum, sense restriccions, només les cadires de la pista delaten l’anomalia, la resta, com es feia antigament. És el que deia el cartell que anunciava: "Sí, aquest concert es fa, i serà com els d’abans", el primer post tancaments, post cancel·lacions, post depressió musical... Bryan Adams ha estat el primer gran artista internacional a trepitjar els escenaris de la capital catalana després de dos anys, i ho ha fet a tot drap.

"Hola, em dic Bryan Adams i soc el vostre cantant aquesta nit", així es presenta en català, en un concert molt semblant al de la seva gira del 2019. El músic d’Ontàrio ha desgranat la majoria dels seus grans hits que l’han convertit en una de les estrelles més grans del firmament de la música popular. Aquesta gira serveix per presentar el seu nou àlbum, So happy it hurts, que apareixerà el pròxim mes de març.

Amb una llarga trajectòria i més de 65 milions de discos venuts, un Grammy, tres nominacions als Oscar i fins i tot ser membre de l’Ordre de Canadà, el Bryan ha demostrat que amb 62 anys l’edat no importa, que l’actitud i les ganes ho són tot en el Rock, que creure en el que fas és essencial per convèncer, per comunicar, per convertir un concert en una comunió de música i festa.

Amb 10 anys, el seu oncle li va regalar una guitarra. Va viure quatre anys a Portugal i als anys 60 visitava sovint Espanya. La seva família el portava a veure flamenc i per això té una profunda devoció per aquesta música. Per a ell Camarón de la Isla és un mite, Paco de Lucía com un déu i el 1995 va gravar amb ell la cançó i el vídeo de Have you ever really loved a woman. Amb 25 anys va ser catapultat a la fama amb la publicació del disc Reckless del qual es van publicar sis senzills, fita que només havia aconseguit Michael Jackson amb Thriller.

Després de tocar a Porto, Lisboa i Madrid, Bryan Adams es presentava dimecres davant del públic de Barcelona, amb les 10.000 entrades venudes: "Bryan Adams té molt clar que volia fer la gira tant sí com no, tenia clar que si les restriccions no impedien la gira, la tiraria endavant. Té tantes ganes de concerts com tots nosaltres", explicaven des de Doctor Music, la promotora que organitza els seus concerts a Espanya. Doncs sí que en tenia ganes.

Vam veure un músic pletòric, connectat, enèrgic i molt convincent, que volia encomanar la seva música per a tothom. Aquí es veu la professionalitat dels artistes. No és suficient tenir un bon repertori, cal aquest plus d’entusiasme imprescindible per fer vibrar l’audiència. Amb una veu encara juvenil i potent, el Bryan va donar tota una lliçó de com actuar davant d’un Palau Sant Jordi gairebé ple. És difícil de trobar ara un cantant amb una veu tan potent i persuasiva, una veu trencada, melòdica i descarnada a la vegada, perfecta pel rock. És un artista del show business, talentós, comunica, és simpàtic, parla en català, fa bromes, fins i tot demana als seus fans quins temes volen que canti en directe, un d’ells, en Lluís mai no oblidarà el Take me back que li va dedicar.

El concert comença amb Kick Ass del seu nou LP i després es van succeint els temes més coneguts, que han estat número 1 en més de 40 països del món, com ara Have You Ever Really Loved a Woman?, Cloud Number Nine, (Everything I Do) I Do It For You When You’re Gone, Run To You, Summer of 69, Cuts Like a Knife, Please Forgive Me, Heaven…, un festival de hits que van aixecar la majoria de la gent que estava asseguda a les cadires de la pista. Molts recordarem els moments màgics quan amb la guitarra acústica va tocar en solitari Baby when you’re gone o Straight from the heart.

Després de 45 anys a la carretera, Bryan Adams creu en el poder transformador de la música, en aquella premissa que el rock no pot envellir, per això en el bis final canta el seu nou single So happy it hurts amb un vídeo on surt conduint un cotxe junt a la seva mare nonagenària. Després del concert de Barcelona, com els d’abans, després de sentir-lo cantar més de 30 cançons només et queda aplaudir. Ni la pandèmia, ni l’edat podran fer emmudir aquest canadenc que el 1985 ja cantava a Summer of 69:

I ara els temps han canviat

Veig tantes coses que van i vénen

De vegades quan toco la meva vella guitarra

Penso en tu i com m'agradaria tornar-me a equivocar.

Aquells van ser els millors anys de la meva vida.