Si demà hi hagués eleccions generals, hi tornaria a haver la probabilitat que l'Estat espanyol seguís amb un govern d'esquerres. Aquestes opcions es repetirien fins i tot després d'un any demolidor, en el qual la crisi provocada per la pandèmia ha generat un evident desgast en l'Executiu de coalició. Tot i això, la dreta segueix ancorada en el paper d'oposició, sense números aparents que li permetin fer el salt a la Moncloa.

D'acord amb les dades sobre intenció de vot oferts per l'observatori continu de Key Data –que analitza dades de les últimes grans enquestes públiques i privades del país– per a Públic, els partits que se situen en el denominat bloc d'investidura continuen avui dia imposant-se al conjunt de la dreta: la suma de PSOE, Unidas Podemos, Más País, PNB, ERC i EH Bildu donaria un total de 170 escons –a sis de la majoria absoluta–, mentre que PP, Vox i Ciutadans en sumarien 163. Al bloc d'investidura s'hi afegirien també els possibles escons que obtindrien BNG, Teruel Existe i Coalición Canaria.

El partit liderat per Pedro Sánchez continua en primer lloc amb un projecció de 116 escons, quatre menys dels obtinguts en les eleccions generals de novembre de 2019. En termes percentuals, la formació socialista recolliria el 27% dels vots vàlids, un punt per sota del registrat llavors. "El PSOE s'està mantenint molt bé", subratlla la directora tècnica de Key Data, Paz Álvarez, que adverteix sobre les dificultats que suposa "aguantar una situació tan crítica" com la que travessa Espanya des del març passat.

En aquest context, Unidas Podemos acusa un major desgast: dels 35 escons obtinguts al novembre de 2019 (12,8% de vots vàlids) passaria ara a 27 seients al Congrés amb un 11,1% de paperetes. Key Data destaca sobre aquest tema que aquesta tendència a la baixa de la coalició liderada per Pablo Iglesias s'observa des de fa mesos.

"Tenint en compte el desgast de la gestió d'una crisi sanitària com la que hem patit, pot dir-se que el Govern ha capejat bé la situació", subratlla l'últim lliurament d'aquest estudi demoscòpic.

Casado segueix sense sumar

Mentrestant, la disputa en el bloc de la dreta segueix sense resoldre's. El PP obtindria 97 escons, vuit més que en les eleccions generals de 2019, encara que no aconsegueix treure rèdits electorals importants de la inestable situació actual: la seva pujada seria de dos punts percentuals. La formació de Pablo Casado es manté en qualsevol cas com la principal força de l'oposició i aconsegueix mantenir distància amb Vox, que passaria de 52 a 55 escons.

Després de la reculada experimentada en les enquestes durant la passada primavera, la formació d'ultradreta va recuperar a partir del setembre la tendència a l'alça. "Vox creix de forma lenta però constant, de manera que està ja per sobre dels resultats de les últimes eleccions generals", assenyala l'estudi de Key Data.

Ciutadans també ha aconseguit frenar la caiguda. De produir-se unes noves eleccions, el partit d'Inés Arrimadas passaria de 10 a 11 escons i creixeria una mica menys d'un punt. No obstant això, falta determinar com l'afectarà el que passi a les urnes catalanes el pròxim 14 de febrer. Les previsions per a la formació taronja en aquest territori són nefastes.

La fortalesa d'ERC

A l'altra punta de la balança hi ha ERC. El partit favorit per als comicis catalans tornaria a guanyar 13 escons en unes eleccions generals, mantenint així la seva fortalesa al Congrés. Per part seva, Junts per Catalunya podria guanyar un altre escó a Madrid i passar així de vuit a nou seients.

En l'escenari basc, PNB i EH Bildu –formacions que avui mantenen una disputa oberta entorn el seu paper com a partits "útils" a Madrid– repetirien els resultats obtinguts al novembre de 2019: sis escons per a la formació d'Iñigo Urkullu i cinc per a la coalició sobiranista d'esquerres.