Barcelona es posiciona com a capital del disseny de xips amb dubtes sobre l'impacte en l'ocupació i el medi ambient

L'objectiu de reduir la dependència dels xips i semiconductors xinesos i nord-americans, immersos en una guerra comercial entre ells, està fent que Europa i, especialment Barcelona, s'estigui posicionant com un pol d’atracció en l'àmbit del disseny d'aquests materials tecnològics. Un dels elements que més hi està contribuint és el Barcelona Supercomputing Center, que fa anys que treballa en el disseny de xips petits i d'altes prestacions.

La capital catalana aspira a ser un centre de referència en l'entorn europeu i mundial. En aquest context, s'emmarca el reguitzell d'anuncis d'inversions de multinacionals tecnològiques a la ciutat. Entre aquestes, en destaquen Intel, Cisco o Lenovo. Paral·lelament, algunes veus matisen aquest optimisme, demanant que aquesta aposta s'acompanyi de la retenció del talent i que es tingui en compte que el pas natural en la transició del disseny a la fabricació de xips comporta la necessitat de disposar de matèries primeres de les quals n'hi ha poca disponibilitat.

El darrer dels anuncis d'inversions el va realitzar la multinacional californiana de telecomunicacions Cisco, que va revelar la seva elecció de Barcelona com la seu del seu primer centre de disseny de xips per a Europa. El centre s'ubicaria a l'antiga fàbrica de Ca l'Alier al barri del Poblenou, on la firma nord-americana ja disposa d'un punt d'innovació.

El passat maig, una altra multinacional dels EUA, Intel, anunciava que la capital catalana acolliria la seu d'un laboratori de disseny de microxips semiconductors. La companyia justificava la decisió per la necessitat de dedicar-se a la recerca d'aquests components per la manca generalitzada al territori europeu. L'acord d'Intel, establert amb el Barcelona Supercomputing Center- Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), situaria el centre a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Intel situarà un laboratori de disseny de microxips semiconductors a la ciutat, amb una inversió de 400 milions

Per fer-ho possible, s'hi destinaran uns 400 milions d'euros, la meitat aportats per Intel i la resta pel Govern central. Un mes després, l'empresa xinesa Lenovo va anunciar que invertirà set milions d'euros al BSC-CNS per investigar en noves tecnologies de supercomputació.

La inversió, la més alta que ha fet mai a l'Estat espanyol, té l'objectiu d'avançar en el disseny i el desenvolupament de xips europeus de codi obert i la creació de nous supercomputadors i centres de dades energèticament sostenibles amb menys cost i amb sistemes més potents, flexibles i robustos. Així mateix, vol millorar la medicina de precisió mitjançant l'ús de la supercomputació i generar nous tractaments contra malalties com el càncer.

Sobirania tecnològica i reindustrialització

Després de conèixer aquestes iniciatives, especialment la darrera de Cisco, la Generalitat de Catalunya ha celebrat la decisió, ja que considera que aquest projecte tindrà un fort impacte per accelerar l'activitat d'R+D vinculada als semiconductors, dinamitzar la indústria local i captar nous projectes d'inversió estrangera d'aquest sector. El Govern creu que es tracta d'un tipus d'inversió que compta amb molta competència internacional i que contribuirà a garantir la sobirania tecnològica i la reindustrialització d’Europa i Catalunya.

Precisament fa pocs dies, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, va viatjar al Japó per reunir-se amb empreses de les regions de Tòquio i Yokohama i conèixer projectes tecnològics punters en aquest sector com el National Institute of Advanced Industrial Science and Technology (AIST), el centre d'investigació més important del país i responsable d'executar la tecnologia avançada de la fabricació de semiconductors.

Aquests projectes, valorats positivament pels sectors econòmics, no haurien de deixar de banda altres aspectes. Així ho assenyalen els membres de la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya (EIC), Xavier Pi i Oriol Vilàs, que en destaquen la consciència generalitzada, que ve de lluny, de disposar de sobirania tecnològica amb els xips. Els experts recorden que el 2017, el Barcelona Supercomputing Center es va posicionar en el lideratge de la iniciativa europea coneguda com a Eurochip. Tot i això, comenten que la pandèmia i la situació geoestratègica global han accelerat aquesta estratègia.

Retenció del talent

En relació amb el desembarcament de gegants tecnològics com Cisco i Intel, Pi i Vilàs expliquen que "l'experiència ens diu que en el sector de l'alta tecnologia del silici les empreses tal com venen, poden marxar, i fins i tot passat uns anys tornen a venir. Però més enllà de conservar les companyies, l'objectiu clau és retenir el seu talent". En els casos de Cisco i Intel, asseguren que són firmes molt actives que inverteixen en startups, centrant-se no només en l'àmbit del silici, sinó també a les tecnologies de la Quarta Revolució Industrial, com l’internet de les coses, els bessons digitals, la intel·ligència artificial o el 5G.

"Més enllà de conservar les companyies, l'objectiu clau és retenir el seu talent"

Els enginyers veuen que Barcelona s'està posicionant bé com un àmbit atractiu per a les startups i té les condicions per a ser capital europea dels semiconductors. Més enllà dels centres de disseny, Pi i Vilàs afirmen que "no hem de perdre l'ambició d’acollir o posar en marxa infraestructures 4.0 de producció, és a dir, fàbriques".

Justament aquest salt és el que genera dubtes entre algunes entitats. És el cas de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG). En un informe publicat el passat juny, les investigadores Bruna Cañada i Nicola Scherer mostren que les polítiques econòmiques per a la digitalització requereixen una quantitat enorme de minerals i matèries primeres que s'extreuen en territoris de fora de la Unió Europea. El més utilitzat és el silici, que està present a la majoria de processos de fabricació dels semiconductors. Altres són el liti, el cobalt, el grafit, o la bauxita (a partir de la qual es produeix l'alumini).

L'ODG defensa reduir la producció i el consum per disminuir la dependència exterior de matèries primeres

Cañada i Scherer avisen que aquests materials són considerats matèries primeres crítiques i poden presentar problemes d'esgotament en un futur pròxim. Per això, opten per "promoure propostes al voltant de l'extracció secundària, com la mineria urbana, on s'extreuen metalls i minerals de l'abocador i no de la natura". Una altra fórmula que plantegen per afrontar l'escassetat de matèries primeres crítiques i reduir la dependència exterior seria la reducció de la producció i el consum.

Tots els especialistes coincideixen que el sector dels xips i dels semiconductors, on s'està posicionant Barcelona, una cosa és dissenyar-los i una altra fabricar-los, procés que suposa un salt endavant considerable. La producció, vista com el petroli del segle XXI, ofereix la propietat intel·lectual i industrial del material, però cal tenir capacitat de fabricar-lo i, a ser possible, a prop del centre d'investigació.