Público
Público

Barcelona aprova els primers pressupostos de l'era Colau

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, afirma que "no hi ha una alternativa consistent" a l'alcaldessa de Barcelona.

Ada Colau

EUROPA PRESS

BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres el pressupost per aquest any, després de finalitzar el termini previst en la qüestió de confiança plantejada per l'alcaldessa, Ada Colau, sense que l'oposició hagi plantejat una alternativa. Són els primers comptes que tiren endavant des que Barcelona en Comú va arribar a l'alcaldia, ja que els de l'any passat eren una pròrroga dels de 2015, amb diverses modificacions.

Els pressupostos estan xifrats en 2.736,2 milions d'euros --amb 2.580 de despesa no financer-, i incrementen un 8% el volum d'inversió, que arriba als 429,1 milions, 141,6 dels quals es destinaran a millorar i construir equipaments als barris, i 117 a millores a l'espai públic per aconseguir una ciutat més sostenible. La despesa corrent augmenta un 4% i arriba als 2.151,4 milions, un camp en el qual el Govern municipal ha assegurat que "prioritzarà" la política de serveis socials i promoció social -321 milions-, amb un increment de recursos del 10% respecte al 2016.

El desglossament de la despesa corrent per polítiques mostra que es destinaran 153,5 milions a transport públic; 144 a Cultura; 121,8 a Educació; 119,4 a habitatge, i 71,5 a polítiques d'ocupació i promoció econòmica de la ciutat. S'invertiran 5,7 milions per construir sis noves escoles bressol als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sant Andreu i Sant Martí, i 27,6 milions en la rehabilitació i posada en marxa dels mercats de la Vall d'Hebron, Bon Pastor, Sant Andreu, Boqueria i Sant Antoni. A més, es destinaran 3,4 milions a biblioteques; 5,7 a casals de barri; 2,9 a millores en la xarxa de bus i en la reactivació de busos de barri i 2,8 milions a la implantació de més carrils bici.

Altres actuacions

L'Ajuntament també invertirà 17 milions a desplegar el Pla de Barris, que promou la dinamització econòmica i la cohesió social de les zones que registren majors desigualtats socials, i 12 milions per al Pla de Recursos Humans municipal, que preveu incorporar més de 400 treballadors. En Salut, amb un pressupost de 22,3 milions, s'implantaran 50 accions per al primer Pla de Salut Mental de la ciutat, a més d'atendre la salut comunitària als barris i impulsar actuacions de prevenció de consum de drogues i obesitat infantil.

La despesa corrent en polítiques socials (321 milions) contempla dotar de més recursos la lluita contra la pobresa energètica, més rendes contra la pobresa infantil i més beques menjador per a nens, així com dotar de més cobertura el servei d'atenció domiciliària i la teleassistència. El Pressupost preveu un 'dèficit zero', amb un equilibri entre ingressos i despeses; el deute financer se situa en el 33% sobre els ingressos corrents; preveu un estalvi brut de 16% del Pressupost -implica poder destinar a la inversió 429 milions-, i mantenir la xifra d'endeutament de 834 milions assolida el 2016.

Sense alternativa a Colau

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha defensat que són uns bons pressupostos per a la ciutat, ja que són socials, redistributius i "sense retallades", una cosa important especialment després de la crisi econòmica, ha destacat en declaracions als mitjans. Pisarello ha sostingut que el fet que l'oposició no hagi articulat una alternativa al Govern d'Ada Colau demostra que "no hi ha una alternativa consistent", pel que assegura que s'obre una nova etapa a l'Ajuntament en què s'hauran acabat els debats purament partidistes.

"L'oposició canvia d'actitud, perquè no hi ha alternativa i s'han sumat a interessos de ciutat", com el Pla d'Habitatge --amb el suport de CiU-- i el Pla especial urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat) --de ERC -, ha recordat Pisarello, que ha demanat als grups arribar a acords sobre qüestions de ciutat encara que no comparteixin tot el model.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?