Barcelona afronta el dilema sobre l’Hermitage

El temps passa, i el termini de dos mesos concedit per l’Ajuntament de Barcelona per decidir si la franquícia del Museu Hermitage es farà o no es va aprimant. Damunt la taula no hi ha certeses, només un munt d’interrogants i arguments contradictoris. Barcelona s'enfronta al dilema de si val la pena permetre que tiri endavant un Hermitage a Barcelona, o si seria més efectiu potenciar els museus ja existents per oferir propostes d’interés internacional.

Potser, com l’Hermitage a Barcelona no es tracta només d’un centre cultural, sinó d’un espai amb molts aspectes de centre comercial (amb ofertes gastronòmiques incloses) estem parlant d’un negoci d’entreteniment idoni sobretot per als turistes més adinerats que visiten la capital catalana.

Les objeccions de l’Ajuntament

Pel que fa a la mobilitat, el principal escull és l’accessibilitat i l’accés amb el transport públic. I pot saturar encara més el passeig de Joan de Borbó, que seria l’única via d’arribada i a dia d’avui ja està congestionada i suporta una forta pressió turística. Des del consistori, tampoc es veu òptim instal·lar el museu al front marítim, tenint en compte la fragilitat de la zona davant situacions climàtiques adverses, i es veu preferible recuperar edificis existents en lloc de crear un gran edifici nou per acollir l’Hermitage.

En opinió de Josep Ramoneda, "si una empresa privada fa un acord amb l’Hermitage i vol construir un espai comercial, lúdic i cultural, no hi ha res més a exigir que el compliment de la legalitat. Però el que seria un contrasentit és que les institucions públiques hi contribuïssin amb diners o amb qualsevol altra forma d’ajuda privilegiada. I el que seria definitivament inadmissible és que les institucions públiques se n’haguessin de fer càrrec en el cas d’un hipotètic fracàs. I la història de les franquícies de l’Hermitage està farcida d’experiències preocupants".

Un cop decaigut el projecte Wagensberg, ara per ara no hi ha altre projecte que "esperar que es pugui construir l’edifici per aparèixer". I si no, "buscarem una altra ciutat", en paraules del director de l’Hermitage. Una franquícia d’un gran museu no és un museu; per ser-ho, cal un projecte cultural específic capaç de definir una institució singular. Una institució cultural —pública o privada— requereix molt més que un simple contracte de préstec de l’ús d’una marca, de cessió d’obres i de tutela amb un museu estranger. Llevat que confonguem un equipament cultural amb un centre comercial i la cultura amb una estratègia de consum.

Els arguments dels defensors

La plataforma 'MésculturaperBarcelona', que agrupa més de 40 entitats barcelonines ha reiterat el seu suport a la construcció del Museu Hermitage al barri de la Barceloneta a través d’un manifest: "Sí! Volem més art i més cultura per Barcelona i els barcelonins. La ciutat no ha posat en marxa cap infraestructura artística en els darrers 20 anys i pateix un dèficit flagrant de grans museus respecte d’altres punts de l’Estat, com Madrid, Bilbao o fins i tot Màlaga, amb projectes museístics de primera línia (···)".

Per la seva banda, la plataforma cultural Hänsel&Gretel fundada per Fèlix Riera i Llucià Homs ha estat consultada pels promotors de l'Hermitage sobre els aspectes a favor i en contra del projecte. Tal i com han explicat des de l’oficina de comunicació de la societat VARIA, els promotors del projecte, després de la mort de Jorge Wagensberg van encarregar un informe a Hänsel&Gretel per tal de buscar una mica de llum en com vincular l’Hermitage a Barcelona ja que el projecte de Wagensberg era molt personal. D’aquest informe en surten moltes observacions i una d’elles és que amb l’Hermitage es podria contribuir a repoblar amb la cultura un litoral lliurat al turisme, i trencar l’estancament de la oferta cultural de la ciutat.

L’Hermitage a Barcelona, una història que ja té 8 anys

Tot va començar l’any 2012 quan es va anunciar per per primera vegada la intenció d'instal·lar a Barcelona un centre vinculat al Museu Hermitage de Sant Petersburg. Des d’aleshores, s’ha produït un debat sobre l’oportunitat de la iniciativa i els seus avantatges i desavantatges. Fins que el 27 d'abril de 2018 s’aprovà definitivament l‘acord entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), pel que s’establia la nova ordenació dels espais portuaris de la ciutat i disposava la modificació del Pla Especial de la Nova Bocana que impulsa el Port de Barcelona.

Dins l’oferta museística de Barcelona, Gaudí, Picasso, Miró i Tàpies son un reclam de primer nivell, però potser falten més elements per impulsar el model cultural de Barcelona. Del que pensen uns i diuen els altres, es desprèn que cal evitar que el conegut "model Barcelona" es transformi en una mena de Frankenstein cultural, esperpèntic i banal, però el que també es destil·la és que cal fer alguna cosa.