A falta del tancament de les dades de l'agost, el mes de referència per a les vacances d'estiu, les xifres de juliol dibuixen una nova tendència en relació amb l'ocupació turística a Catalunya. Un mes de juliol amb bones estadístiques pel que fa al nombre de visitants, especialment a la ciutat de Barcelona, un refredament de les expectatives per l'increment dels preus a conseqüència de la inflació a l'agost i un descens lleuger en els destins de costa.

Paral·lelament, han sorgit amb més força algunes veus que qüestionen l'aposta per la massificació, especialment a la capital catalana, amb esdeveniments recents com les Festes de Gràcia o la celebració de dues etapes de la Vuelta Ciclista a Espanya, i la presència en un horitzó immediat d'altres actes com la Copa Amèrica de Vela, que tindrà lloc l'any 2024.

En el cas de Barcelona, s'ha instal·lat un nou perfil de turista: visitant europeu o procedent dels EUA, que ha substituït el del mercat intern, mentre que per a la tardor s'espera la reactivació del turisme de fires i congressos i la recuperació, aquesta més progressiva, dels asiàtics, en declivi des de l'inici de la pandèmia.

Tot i que el sector turístic català preveu tancar l'estiu de 2023 amb unes dades molt positives que enterren completament la pandèmia i es beneficien d'un augment de la demanda nacional, entitats com Turisme de Barcelona alerten que, a partir de l'agost, l'activitat s'ha refredat per l'efecte de l'estancament econòmic que ja es nota a alguns grans emissors com Alemanya.

En aquest sentit, el president de l'entitat, Eduard Torres, assegura que "el primer semestre ha sigut molt bo i el juliol ha sigut una mica millor que l'agost, on ja hem començat a notar un cert alentiment fruit dels efectes de la recessió que hi ha a Europa". Tot i això, en destaca que la capital es manté com una opció atractiva pel turisme europeu i nord-americà, especialment quan hi ha grans concerts o esdeveniments esportius com la Fórmula 1.

Turisme de Barcelona detecta una demanda per sobre de l'oferta, fet que suposa un increment del preu mitjà de l'estada, derivant en un augment de la despesa mitjana per turista. El sector espera tancar els mesos estiuencs amb un nivell d'ocupació que se situï per sobre del 80%, tenint en compte que algun segment de la població s'ha decantat enguany per fer viatges de mitjana i llarga distància, ajornats per les restriccions de mobilitat imposades per la Covid-19.

Els límits del turisme

"Tourists go home". Aquest missatge en forma de pintada, aparegut a una paret de la plaça de la Revolució de Gràcia durant les festes del barri, el passa agost, ressuscita un debat sempre latent en espais com la ciutat de Barcelona. Fins i tot Jordi Valls, quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament i responsable de les àrees d'Economia, Hisenda i Promoció Econòmica, admet que "hem assolit el límit del turisme i hem de gestionar-lo".

L'efecte de la pandèmia i de la situació econòmica, marcada per la inflació i l'encariment dels costos energètics, ha generat una sèrie de factors estructurals i conjunturals que han canviat tímidament aquest estiu les preferències i el model d'ocupació turística.

Així ho explica el professor de turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire. "Per una banda, s'arrossega un efecte pandèmic, que ha fet que els ciutadans escollissin destinacions més llunyanes i exòtiques, mentre que per altra, el cicle econòmic amb la reducció de la capacitat adquisitiva ha ocasionat una caiguda de la despesa mitjana, menys dies d'estada i viatges de proximitat".

Donaire remarca que el canvi climàtic és un dels elements estructurals que determinarà el futur del turisme de costa. "L'increment de la temperatura, les onades de calor i els incendis fan que a Europa es tingui la percepció que un estiu de sol i platja a indrets del Mediterrani acabi sent problemàtic". Ateses les dificultats per contrarestar aquesta visió, el professor preveu que determinats col·lectius de turistes optin per un desplaçament del seu lloc de vacances o fins i tot substituir-les per activitats més vinculades a la natura.

Barcelona, com a aparador

En aquest context, els operadors turístics clàssics, estan posant el focus en aspectes com la reducció de la despesa hídrica, la rebaixa dels costos energètics i un posicionament sostenible, generant emissions baixes amb el desenvolupament de la seva activitat. El canvi d'estratègia respon a la necessitat de captar un nou públic: el visitant que escull les destinacions obertes i de proximitat i el turisme rural, que sembla que s'imposi al litoral, sent una de les herències de la pandèmia.

Amb una visió similar, l'antropòleg i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), José Mansilla, denuncia les actuacions dels operadors turístics. "Aquest estiu han optat per una pujada injustificada dels seus marges amb l'objectiu de finançar l'obertura de nous mercats a Albània o Turquia davant de l'encariment del cost de la vida a Catalunya".

Allà, segons afegeix, es pot continuar desenvolupant un model de turisme sustentat en el sol i platja amb condicions laborals més laxes i salaris baixos. Mansilla critica la manca de sostenibilitat social davant la crisi climàtica de determinats actors econòmics i de les administracions.

"El govern de la ciutat vol utilitzar Barcelona com un aparador per a esdeveniments multitudinaris. És una estratègia del PSC, que vol inundar d'actes la ciutat tot l'any per trencar amb l'estacionalitat del turisme". Amb el propòsit de revertir aquestes polítiques, l'expert insta, recollint una demanda històrica de les entitats veïnals, a una remunicipalització de l'activitat, recuperant la gestió pública d'entitats com Turisme de Barcelona, creada fa 30 anys, i en la qual participa la Cambra de Comerç.

Els especialistes i de forma més tímida el sector turístic reconeixen un cert esgotament del model de sol i platja, tot i que els interessos divergeixen sobre l'enfocament de futur. Mentre els operadors volen atraure visitants amb un poder adquisitiu alt, les entitats veïnals rebutgen aquest escenari gentrificador. De fet, algunes d'elles preveuen que el consistori barceloní flexibilitzi alguns aspectes del Pla Especial d'Usos i Allotjaments Turístics (Peuat) per aixecar establiments hotelers de luxe a edificis històrics i singulars.

Els veïns, com és el cas de la plataforma Tourist Go Home, exigeixen límits als espais massificats, posant d'exemple les restriccions imposades a l'Acròpolis d'Atenes o la taxa per tots els visitants que passin per Venècia. Creuen que aquesta eina dissuasiva reduiria la pressió i evitaria un creixement indefinit. El futur del turisme sembla que es troba en la gestió dels seus límits.