Cargando...

REGULACIÓ

Associacions cannàbiques, en l'espiral de la criminalització

La inseguretat jurídica derivada de l'absència d'un marc normatiu clar sobre els límits de l'cultiu, possessió, venda i consum de cànnabis pot derivar en penes de presó, com el recent cas de l'activista Albert Tió, condemnat a cinc anys.

Publicidad

L'activista procànnabic Albert TIó en una roda de premsa dies abans d'entrar a la presó. — Maria Asmarat / ACN

barcelona,

L'ingrés a la presó d'Albert Tió, activista pels drets de consumidors i responsable de la Federació d'Associacions cannàbiques autoregulades de Catalunya (Fedcac), ha avivat el debat al voltant de la legalització de l'cànnabis. El director de l'associació AIRAM va entrar a la presó el passat 18 de novembre, condemnat pel Tribunal Suprem a cinc anys per delictes contra la salut pública i associació il·lícita. "Sabíem que existia cert risc, però no pensàvem que fos tan alt", lamenta Tió i confia que arribi l'indult presentat al Ministeri de Justícia o que s'aprovi el recurs contra la condemna presentat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Publicidad

"Tió és una víctima més de la guerra contra les drogues; el seu ingrés a la presó ha estat a causa d'una manca de normes definides, que és el que portem temps reivindicant"

Click to enlarge
A fallback.

Els clubs cannàbics s'emparen en el dret a la intimitat i el d'associació, així com en la jurisprudència del consum compartit per crear espais de cultiu i de consum privats. En no haver-hi un marc legal definit, qui finalment determina l'atipicitat és la justícia a partir de cada cas concret. Les conseqüències giren al voltant de infraccions administratives i delictes amb penes de presó.

El model associatiu: reducció de riscos

Segons la lògica de la normativa prohibicionista, quan una droga accessible afavoreix el consum; perquè aquest disminueixi, s'ha de restringir-ne l'accés. Aquesta premissa en canvi, òbvia un problema estructural: les persones consumidores existeixen i sobre elles recau la criminalització i l'estigmatització, obstacles per a la reducció de riscos en la salut associats al consum.

Publicidad

Les associacions es presenten com una alternativa al mercat negre, dissenyades sota criteris de salut i de reducció de riscos

Les associacions es presenten com una alternativa al mercat negre, dissenyades sota criteris de salut i de reducció de riscos. Funcionen com a organitzacions privades on es conrea el cànnabis i els membres de club paguen una tarifa per accedir-hi. L'accés no està permès a menors i en moltes ocasions tampoc a qui té menys de 21 anys. El control de la producció del cànnabis "és un aspecte molt rellevant, sobretot en el consum medicinal", matisa Ventura, ja que es redueixen els riscos a causa de la contaminació per pesticides, metalls pesats o fongs.

Publicidad

Catalunya: pionera legislant, però sense competències

La sentència del Tribunal Constitucional de 2019 que va anul·lar la llei catalana que regulava les associacions de consumidors de cànnabis va tornar a deixar als clubs en uns llimbs legals. A Catalunya funcionen al voltant d'un miler d'associacions per a fumadors, encara que la falta de regulació dificulta saber el nombre exacte. Només a Barcelona hi ha uns  200 clubs, segons dades de l'Ajuntament.

A Catalunya hi ha un miler d'associacions de fumadors de cànnabis, 200 de les quals a Barcelona

Publicidad

A falta d'una regulació, les associacions federades de Catalunya compten amb un model de bones pràctiques autoimposades, com són els límits en l'accés i en el consum, tenir a disposició dels socis material i informació per a la reducció de riscos o la posada en marxa de projectes per reduir o abandonar el consum de tabac i de cànnabis.

De les bones pràctiques a la regulació

Organitzacions com l'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal i l'Observatori Europeu del Consum i Cultiu de Cànnabis també han mantingut contactes amb els grups polítics per tractar d'impulsar iniciatives al Congrés que avancin cap a la regulació. Actualment, un grup de treball d'Unidas Podemos està preparant una llei amb l'objectiu de regularitzar el cànnabis de manera integral, tot i que des del PSOE descarten que es tracti d'una prioritat i no està recollida en el programa del Govern espanyol. Els arguments en contra de la legalització posen el focus en els possibles riscos del consum de cànnabis com els seus efectes psicoactius.

Publicidad

Segons el baròmetre del CIS, el 84% de la població espanyola està a favor de legaltizar el cànnabis medicinal i el 47% del seu ús recreatiu

Tot i que el baròmetre del CIS assenyala que el 84% de la població espanyola està a favor de legalitzar el cànnabis medicinal i el 47% l'aprova per a un ús recreatiu, l'Estat encara està lluny de la legalització integral com la de Canadà o Uruguai. Altres partits com el PNB advoquen per la regulació amb finalitats terapèutiques com ja han fet a Alemanya, Holanda o els Estats Units.

Publicidad

Un negoci milionari

Una anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona va fixar en 9.000 milions d'euros anuals el benefici que suposaria el negoci de la marihuana legal per a l'Estat. Únicament en concepte d'impostos i cotitzacions a la Seguretat Social, la xifra és de 3.312 milions d'euros anuals. La legalització també generaria 101.569 nous llocs de treball. La regulació de l'activitat de les associacions cannàbiques podria suposar entre 200 i 600 milions d'euros només en impostos directes i indirectes, segons un estudi de ConFAC.

Publicidad