Barcelona va anunciar divendres que presentarà una querella contra els crims del franquisme. Concretament, contra el crim que va acabar en l'assassinat de Salvador Puig Antich. Jaume Asens, tercer tinent d'alcalde de l'ajuntament català, és el principal artífex polític de la iniciativa. Porta l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència del Consistori i mitja vida defensant els drets humans. Abans des de la societat civil i ara des de l'Ajuntament de Barcelona.

Per què heu triat el cas de Salvador Puig Antich per la vostra primera querella contra la impunitat dels crims franquistes?

Barcelona tenia un deute pendent amb la família Puig Antich. La impunitat d'aquest crim ens interpel·la i ens remou la consciència. Creiem que els ajuntaments, davant la inacció del Ministeri Fiscal que és qui ha d'actuar, estem obligats a actuar en defensa del Dret Internacional. Entenem que el cas de Salvador és una de les pàgines més negres de la història de la ciutat i això fereix la nostra consciència. És un estigma inesborrable de la identitat de la nostra ciutat i la nostra memòria.

A Salvador el van condemnar a mort amb una sentència que no era un acte jurídic i sí un acte de barbàrie. El tribunal que va condemnar a mort a Salvador era una organització criminal, un tribunal d'excepció que no estava regulat conforme al Conveni de Ginebra. Hi va haver un judici farsa sense les mínimes condicions de defensa i va acabar en una execució mitjançant el mètode més cruel possible.

La querella va dirigida contra l'advocat Carlos Rey, redactor de la sentència i ex advocat d'Alicia Sánchez Camacho.

Ens sembla especialment execrable el paper de Carlos Rey per la seva condició de jurista. Era l'únic que tenia coneixements jurídics. Era militar, però també era un advocat en exercici i avui dia ho segueix sent. És un veí de Barcelona de 74 anys amb despatx obert. Exerceix la professió d'advocat i no ha donat cap mostra de penediment. A sobre s'ha vanagloriat. Va dir al seu moment que no es penedia i que va fer el que havia de fer. Això és un acte de menyspreu a les famílies ia la pròpia ciutadania.

Ell ha utilitzat l'argument que va fer el que havia de fer, però és que aquest argument segons la jurisprudència no serveix. En Nuremberg es van jutjar a jutges i fiscals que van utilitzar aquest argument. També van jutjar i van condemnar a Eichmann, que també va dir que feia el que havia de fer. En els judicis de Nuremberg es va dir que hi ha ordres que són manifestament il·lícites i que no té obligació de complir-les per la seva clara incompatibilitat amb els Drets Humans.

Un altre exemple va ser la sentència del Tribunal d'Estrasburg en el cas dels militars de la RDA que van disparar contra la gent que fugia del país. Aquest Tribunal va condemnar a 246 persones, entre ells a 80 soldats, per allò i va establir que el fet que aquelles pràctiques fossin legals dins el sistema jurídic de la RDA no els convertia en legals a la llum del Dret Internacional, els Drets Humans i els mandats que provenen dels convenis internacionals. Aquest és un cas semblant al nostre.

Argumenta en la seva moció que l'assassinat de Puig Antich és un assassinat de lesa humanitat. La Justícia a Espanya diu que els crims de lesa humanitat no es poden jutjar aquí perquè el Codi Penal no l'incorpora fins a 2003. Què n'opina d'això?

La figura de crims de lesa humanitat és aplicable a l'Estat espanyol pels convenis internacionals que ha subscrit l'Estat, que són molt anteriors a la seva incorporació en el Codi Penal. El que diu la Constitució és que el Dret Internacional forma part de l'entramat jurídic de l'Estat espanyol. A partir del 78, tots els convenis internacionals que subscriu l'Estat espanyol són d'obligat compliment. I el Dret Internacional és ordenament jurídic i, per tant, és d'aplicabilitat. El Dret Internacional diu que aquests crims no són amnistiables ni prescriuen. No es pot mantenir ni sostenir aquesta postura.

Sembla que és més que necessari un debat entre jutges, juristes, fiscals i la resta d'especialistes sobre impunitat del franquisme i crims de lesa humanitat.

Passem d'un règim a un altre sense haver fet cap tipus de depuració. Els jutges que havien tingut responsabilitats en crims del franquisme van poder seguir fent la seva feina. Ara, amb aquesta querella, crec que podem crear un espai de debat públic on puguem discutir amb jutges i fiscals i que aquests no puguin esquivar tan fàcilment el Dret Internacional davant la societat. Ens agradaria trobar espais de debat amb juristes per debatre això.

Vostè diu que vindran més querelles. Ens pot avançar alguna cosa?

La veritat és que no. No ho sabem. Hem dit que donarem suport a totes les víctimes i familiars de víctimes que impulsin accions penals en els tribunals de justícia de Barcelona. Suposa molt d'esforç per un Ajuntament el fet de presentar una querella d'aquestes característiques amb garanties i ho tornarem a fer, però encara no sabem en quins casos. Hem de mirar quins casos són els més idonis i els més guanyadors.

Nosaltres el que plantegem és el litigi estratègic. Ens sembla molt bé que hi hagi ajuntaments que presentin querelles per tots els crims del franquisme, però nosaltres el que creiem és que hi ha més possibilitats de guanyar si escollim casos concrets per empènyer i obrir la porta de la impunitat i que després puguin venir d'altres. És més fàcil que un jutge accepti un cas que està delimitat, com és l'assassinat de Puig Antich, a que accepti un cas d'una causa general dels crims del franquisme. Anirem a poc a poc. Presentarem aquesta querella i després veurem quins són els casos guanyadors. Més enllà d'això, si els familiars presenten querelles, nosaltres donarem suport i ens plantejarem personar com a acusació popular.

En aquesta estratègia d'"empènyer i obrir la porta de la impunitat" no estan sols. Pamplona, ​​Saragossa, Cadis, la Coruña, Vitòria i Rivas també han anunciat que presentaran querelles. No obstant això, altres ciutats com Madrid s'ha quedat fora. ¿Els anima que se sumin a aquesta estratègia comuna?

Si, és clar. Ells ara valoren que ara no és el moment. Entenc que el context polític i la correlació de forces a les diferents ciutats és diferent. En el nostre cas, el Govern de la ciutat, format per Barcelona en Comú i PSC, té el suport d'ERC, de la CUP i de Convergència. És un suport molt ampli. El context mediàtic i social també és molt diferent. No és casualitat que hagin sortit 100.000 persones als carrers de Barcelona demanant acollir més refugiats. El teixit social de Barcelona i de Catalunya és molt fort. Tenim un context polític, mediàtic, social favorable per a aquesta iniciativa.

L'Estat està vivint un canvi de cicle polític, però aquest és més complet en uns llocs que en d'altres. És més complicat operar aquest tipus d'iniciatives en un Ajuntament on necessites el suport del PSOE, que en aquest tipus de temes és superat per l'esquerra per partits com Convergència o PNB. És un context més hostil. Entenc que aquest context és més complicat.

Crec que les iniciatives que van sortint d'aquestes ciutats crearan un context que faran que Madrid tingui condicions més favorables per animar-se a seguir els nostres passos. Espero que la decisió de Madrid sigui només temporal. Espero que quan vegin el que estem fent a la Xarxa de Ciutats per la Memòria es sumin. Els esperem.

La fi de la impunitat està una mica més a prop?

Sí. Els familiars de les víctimes es van anar a l'Argentina a cercar Justícia i ara tornen. Espanya està desobeint ordres d'extradició d'un Estat democràtic com Argentina. Que Espanya no reconegui l'autoritat judicial d'Argentina és molt fort. Hi ha un principi en Dret Internacional que és jutja o extradeix. Nosaltres el que fem ara és dir-li a l'Estat que o extradeix Carlos Rey, perquè està imputat a l'Argentina, o el jutja aquí. Una de dues. Hem fet tot l'esforç en la causa argentina, però a la vista que no ho extradeixen, ja que intentarem que el jutgin aquí. Hi ha crims que no es poden oblidar a les cunetes de l'oblit.