"Vam fer l'1-O i farem que Catalunya torni a votar". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat la seva proposta de l'acord de claredat, durant la declaració institucional aquest dissabte amb motiu del cinquè aniversari del referèndum del 2017. El cap del Govern sosté que cal centrar-se "de nou" en el dret a vot i "tornar a parlar de democràcia". "Ho tornarem a fer", ha subratllat Aragonès, que afirma que aquesta és la via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat, i per donar resposta a "l'amplia, sòlida i transversal" majoria de la ciutadania que vol decidir el futur del país. El president també parla dels "aprenentatges" del 2017 i crida a tornar a reunir "l'ampli consens" a favor que Catalunya decideixi "lliurement".

Aragonès menciona tot el Govern de l'1-O i, en especial, el president i el vicepresident, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, així com l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell. I subratlla que encara "estan pagant un preu molt alt" pel referèndum. El president de la Generalitat també recorda els líders de les entitats sobiranistes, diputats, alcaldes, junt amb servidors públics i molts ciutadans anònims.

El discurs arriba enmig de la crisi de Govern més crítica del que portem de legislatura, i a la meitat d'una negociació exprés entre ERC i Junts per mirar de salvar l'Executiu. El 6 i 7 d'octubre, Junts sotmetrà a decisió de la militància si han de seguir-hi o trenquen el Govern.

Reclamació de l'amnistia

"Presó, exili, multes i inhabilitacions. La suspensió de les nostres institucions. L'amenaça judicial que encara perdura. El cost personal per moltes de les persones que hi ha darrera de l'1 d'octubre és altíssim", remarca Aragonès en el missatge. El cap de l'executiu també subratlla que l'1-O es va demostrar un "immens desig col·lectiu" de decidir lliurement el futur de Catalunya. En aquesta línia, Aragonès reitera que, si es vol guanyar, no es pot deixar "ningú enrere". "I per això treballem per l’amnistia", ha remarcat.

Al missatge institucional, Aragonès també remarca que l'1-O va ser "possible" gràcies a la "gran aliança" entre institucions, societat civil i ciutadania. Una aliança que afirma que va ser "infranquejable", i on cadascú va jugar el seu paper. "Treballant conjuntament. Amb confiança. Amb complicitat". Una unitat que, cinc anys després, s'ha trencat.

Òmnium reclama un "nou cicle polític"

Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reclamat que s'obri un "nou cicle polític" per no renunciar a la "força col·lectiva" que es va aconseguir amb el referèndum de l'1-O. Antich ha assegurat que cinc anys després, la "incapacitat política ha generat desànim, frustració i desorientació". "Aquell poder que vam acumular avui està erosionat i malmès", ha dit.

Òmnium ha criticat en un acte de commemoració del referèndum la situació política i la crisi entre els partits del Govern. "La batalla partidista, els enfrontaments, les disputes estèrils i els desacords han provocat una situació de paràlisi institucional i de bloqueig polític", ha sostingut Antich, que també ha demanat "sortir d'aquest cicle de frustració".

Antich ha valorat el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i ha assegurat que Catalunya "va aconseguir l'acumulació de poder col·lectiu més grans dels darrers 300 anys". "Vam resistir a la brutalitat policial que a hores d'ara continua impune, vam paralitzar el país i vam fer trontollar el regne d'Espanya", ha dit. Segons Antich, l'1-O va ser un "èxit col·lectiu" que no va ser "suficient". "No tenim la república catalana", ha lamentat.