Aragonès diu després de testificar pel cas Pegasus que s'ha de saber "tota la veritat" perquè "no passi mai més"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, afirma que el cas Pegasus ha de servir perquè "se sàpiga tota la veritat sobre l'espionatge". "Anirem fins al final perquè no passi mai més i cap ciutadà de Catalunya sigui espiat per motiu de la seva ideologia", ha sentenciat a la sortida de la Ciutat de la Justícia, després d'haver declarat com a testimoni aquest dimecres al jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona.

A més, Aragonès ha exigit al Govern espanyol que desclassifiqui la documentació del CNI sobre Pegasus i ha afirmat que és "una obligació ètica i moral". Dins la sala, el president de la Generalitat ha ratificat davant del jutge que el CNI el va espiar del 2018 al 2020 en moments polítics clau.

El president de la Generalitat estava citat a testificar davant del jutge pel suposat espionatge que va patir aquest dimecres a dos quarts de deu del matí. En declaracions als mitjans després de declarar, Aragonès ha garantit que arribaran "fins al final" perquè mai més no s'espiï cap ciutadà "per motiu de la seva ideologia". "Com a ciutadans ens han espiat, però també han espiat el Govern del país. Vinc a defensar els meus drets però també els de tota la ciutadania", ha remarcat.

Davant aquesta situació, el president ha reclamat que "se sàpiga tota la veritat" per esclarir qui va ordenar l'espionatge, quina informació van interceptar i qui la té ara mateix. Aragonès ha assegurat que la declaració " ha anat bé" i ha afegit que és "un pas imprescindible" per poder avançar en el cas.

Per aconseguir-ho, el president ha exigit al govern espanyol que desclassifiqui tota la documentació del CNI relacionada amb Pegasus perquè són "fets molt greus". "És imprescindible i és una obligació ètica i moral del Govern espanyol", ha reblat.

Declaració davant el jutge

Segons han explicat fonts jurídiques, durant uns tres quarts d'hora, el president ha ratificat davant del magistrat del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona la seva querella contra el CNI per l'espionatge patit amb Pegasus. Ha explicat que al seu telèfon mòbil hi tenia informació política rellevant i també qüestions personals.

L'organització CitizenLab va detectar inicialment tres SMS que Aragonès va rebre els dies 4, 5 i 13 de gener del 2020. Quan l'escàndol va saltar a la llum pública, el març del 2022, Aragonès va fer analitzar el seu mòbil per uns pèrits informàtics, que van detectar altres intrusions al seu mòbil des del juny del 2018 al març del 2020, sense poder concretar el temps ni l'envergadura de l'espionatge.

Aquest període va coincidir amb la recent formació del Govern català del president Quim Torra i el govern espanyol de Pedro Sánchez després de la moció de censura contra Mariano Rajoy, amb la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, l'elaboració i aprovació de pressupostos tant a Catalunya com a l'Estat, la segona investidura de Sánchez a finals del 2019 o l'inici de la pandèmia de covid, entre altres moments importants.

El jutjat també havia d'interrogar aquest dimecres com a investigada l'exdirectora del CNI Paz Esteban, destituïda arran del cas, però la seva declaració s'ha ajornat fins al 26 de gener a petició de la seva defensa, l'Advocacia de l'Estat. Justament aquest dimarts l'advocat de l'Estat no ha assistit a la compareixença d'Aragonès.

La investigació per l'espionatge massiu a independentistes catalans a través dels seus telèfons mòbils està dispersa en diversos jutjats, i aquest de Barcelona és el primer que cita com a investigat a un responsable del servei d'intel·ligència espanyol.

En el marc de la investigació, el magistrat també ha demanat diversa documentació al mateix CNI, a l'empresa israeliana NSO Group, fabricant del programari espia, i al Tribunal Suprem perquè confirmi si va autoritzar l'espionatge. Igualment, ha demanat al Consell de Ministres que desclassifiqui informes del CNI sobre aquest espionatge a independentistes amb Pegasus, cosa que fins ara no ha fet i a la qual el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, no ha tancat la porta.