Aquests han estat els llibres en català més venuts el maig

Encara amb ressaca de Sant Jordi, Cor fort, Diagonal Manhattan, La cartera o Aquest tros de vida han estat alguns dels llibres en català més més venuts el mes maig, segons el Gremi d'Editors de Catalunya. Tots es van situar al capdamunt del rànquing dels més sol·licitats per la diada. 

'Cor fort'

Fer el cor fort és una expressió que les dones han sentit i fer servir des de fa moltes generacions. L’han rebut com una consigna i l’han transmès a les filles.

Cor fort (Univers), de Sílvia Sole, és una novel·la que arranca als anys 50 quan una jove Teresa queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. L’anirem seguint mentre crea una família i acaba sent un referent per a les generacions posteriors. És la història d’una dona que ja no pot més.

'Diagonal Manhattan'

L’escriptor Xavier Bosch publica la seva desena novel·la, Diagonal Manhattan (Columna), una història de creixement personal i professional emmarcada en el món de la publicitat. El volum presenta dues històries entrellaçades a finals dels 80. La que succeeix en una destacada agència barcelonina, en un homenatge a la dècada d’or de la publicitat catalana, i la que s’ubica a Nova York, la gran capital dels anuncis.

Bosch, que va ser l'autor més venut el Sant Jordi de fa dos anys amb 32 de març, reivindica el paper de la dona, en un sector molt masculinitzat a l’època, amb un personatge jove que viu un viatge inesperat, i una reconeguda publicitària nord-americana. La novel·la combina negoci, ambició, poder, la recerca de la felicitat i reivindica la necessitat de saber qui som.

'La cartera'

Salento, juny del 1934. A Lizzanello, un poblet d’uns pocs milers d’ànimes, un cotxe de línia s’atura a la plaça major i en baixa una parella: ell, el Carlo, és fill del sud i està content de tornar a casa; ella, l’Anna, la seva dona, nascuda al nord, està trista i preocupada: quina vida l’espera en aquesta terra desconeguda? Fins i tot al cap de trenta anys, per a la gent del poble l’Anna continua sent «la forastera», la diferent, la que no va a l’església, la que no es passeja pel poble, la que no s’interessa per les xafarderies. I l’Anna, orgullosa i esquiva, no es doblegarà mai a les lleis no escrites gràcies a l’amor que sent pel seu marit, un amor la força del qual adverteix amb claredat el germà gran del Carlo, l’Antonio, que s’enamora de l’Anna just en el mateix instant que la veu. Més endavant, farà una cosa veritablement revolucionària: es presentarà al concurs per ocupar un lloc a Correus.

'Aquest tros de vida'

La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l’escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l’opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l’Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que la Lena es plantegi dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l’amor.

Aquest tros de vida (Columna), d'Estel Solé Casadellà i Premi Ramon Llull 2025, explora amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant. Amb una escriptura precisa i carregada d’intensitat emocional, Solé ens ofereix un relat captivador que ens parla de la fragilitat i la resiliència humanes.

'La catastròfica visita al zoo'

L'escriptor Joël Dicker publica La catastròfica visita al zoo (La Campana) Es tracta d'una història pensada per a adults, però també per a infants, plena de picades d'ullet a la societat actual, la democràcia, l'educació inclusiva i el paper que hi juguen els pares i els mestres.

'L'assistenta'

La popular novel·la L'assistenta arriba a les llibreries traduïda en llengua catalana de la mà de Rosa dels Vents. L'exitós thriller psicològic de l'escriptora Freida McFadden (Nova York, 1980) tracta sobre la vida de la Millie, una jove desesperada per trobar una feina que acaba treballant com a assistenta en una família adinerada, la dels Winchester. Una topada amb la Nina - la senyora de la casa – ho canviarà tot i anirà fent créixer la tensió entre les dues.  

'Somiàvem una illa'

Al febrer va arribar a les llibreries el premi Sant Jordi d'Òmnium Cultural Roc Casagran amb Somiàvem una illa, una novel·la que publica l’editorial Univers. Casagran exposa la història de la Carla, que, després d’un fort sotrac ha de tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb allò que és important de debò i guarir-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida a partir d’una altra òptica. La protagonista, per agafar perspectiva, escriu una carta que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on es troba i què vol d’ara endavant.

'No dormiràs'

El Palau de la Música Catalana acull l'estrena de la gira mundial de l'exitosa Orquestra Filharmònica de Barcelona, dirigida per Víctor Alemany, el gran mestre contemporani de la música clàssica. En plena actuació, la icònica lluerna modernista que presideix la sala de concerts esclata en mil bocins i en cau, a plom, un home penjat amb una soga al coll. L'explosió provoca el caos, i el pànic s'apodera del públic que omple el recinte. Aquest serà només el primer d'una sèrie de fets que se succeiran a les diferents capitals on l'orquestra actuarà. L'encarregada d'investigar-los serà la sergent Martina Roca, que s'endinsarà en un laberint on el costat més pervers de la condició humana dibuixarà una trama que atraparà el lector fins a l'última pàgina.

'El jardiner i la mort'

Arriba a les llibreries El jardiner i la mort (Edicions Periscopi), de Gueorgui Gospodínov, en una traducció del búlgar de Marc Casals, escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d’ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer. Aquest llibre exposa la negociació dels fills amb el dol per la mort dels pares. Gueorgui Gospodínov retrata l’amor paterno-filial en un text emotiu que reivindica l’acceptació del dolor i l’acolliment de la nostàlgia.

'Entre el paradis i l'apocalipsi'

L’economista Xavier Sala i Martín analitza els reptes de la intel·ligència artificial. Entre el paradís i l'apocalipsi (Rosa dels Vents) aporta respostes sobre si la IA portarà la civilització actual al paradís o a l’infern. Després de publicar el 2023 De la sabana a Mart. L’economia de la intel·ligència natural, Sala i Martín continua el seu raonament al voltant de la tecnologia i planteja possibles escenaris de futur.

El llibre també aborda els possibles perills de la IA. Un d’ells és en el camp de l’educació. En l’actualitat hi ha estudiants que fan els seus treballs amb IA, per l’economista cal replantejar si cal que els treballs siguin una manera d’aprendre.